Un manifest impulsat per professors de Dret d'universitats d'arreu d'Espanya rebutjant els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra els líders independentistes pels delictes de sedició i rebel·lió. A més, alerten que la interpretació que se n'està fent du a la "banalització" d'aquestes figures penals i demanen l'alliberament immediat dels presos per "delictes inexistents".

El text ha estat elaborat per cinc catedràtics i professors de Dret Penal de la Universitat de Jaén, de Castilla-La Manxa, de Granada, d'A Coruña i de València. Va ser publicat aquest dimarts i només amb un dia ja ha aconseguit el suport de més de 90 signants. Entre ells, hi ha membres de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat de Saragossa o de la de Cadis, entre molts d'altres.

Recorden que per imputar rebel·lió cal un "alçament públic i violent", cosa que consideren que no es va donar ni el 20-S ni l'1-O. Per això, consideren un "error" l'atribució d'aquest delicte. Citant la doctrina del Tribunal Constitucional, el manifest defensa que "la rebel·lió es realitza per un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb la finalitat de produir la destrucció o eversió de l'ordre constitucional". 

Pel que fa el delicte de sedició, tampoc el veuen aplicable, ja que "en cap moment s'ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari amb la finalitat d'evitar el compliment de la llei". Consideren que els acusats només van "incitar al dret de manifestació, és a dir, a l'exercici d'un dret fonamental".

En aquest sentit, acusen la Fiscalia de "convertir en delicte l'exercici de drets fonamentals", ja que segons els arguments que presenta "el perill rau en incitar les mobilitzacions". "S'està recorrent sistemàticament a aquest article per reprimir i silenciar moviments ciutadans que practiquen, de manera pacífica, el dret de manifestació, reunió, concentració", denuncien.

Penes desproporcionades

Els experts en Dret lamenten que la interpretació que s'ha fet dels delictes de rebel·lió i sedició "obre la porta a la banalització d'unes figures pràcticament inèdites en democràcia i amb un passat de trist record". Aquests delictes, segons defensen, estan restringits per a casos "d'una materialitat lesiva clarament superior a l'actual".

En aquest sentit, qüestionen la proporcionalitat de les altes penes demanades i asseguren que els delictes només es podrien atribuir als encausats "conculcant molt greument el principi de legalitat penal". "L'únic que fins ara ha demostrat la Fiscalia és que totes les mobilitzacions realitzades només pretenien un referèndum a través de mitjans pacífics i democràtics", retreuen. 

Per acabar, també recorden que el procés el va començar l'Audiència Nacional, òrgan que consideren que no tenia competències per fer-ho, i per tant va "viciar de nul·litat" totes les actuacions posteriors que s'estan duent a terme.