Era el 8 de juny del 1996. José Antonio Ortega Lara, funcionari de la presó de Logronyo, feia 164 dies que estava segrestat per ETA, un segrest de 532 dies que va commocionar la societat espanyola. L'organització terrorista tan sols portava cinc dies d'una treva que duraria una setmana. Però el llavors ministre de l'Interior, el basc Jaime Mayor Oreja, parlava d'un "ambient propici per a la pau". I en una conferència a Vitòria va anunciar l'acostament de 32 presos etarres.
El PP arribava al poder i trencava la política penitenciària basada en la dispersió, sense condicions. No serien els únics acostaments de presos d'ETA amb José María Aznar a la Moncloa, sinó que ja venia d'abans amb el socialista Felipe González de president. No obstant això, sí que va ser el PP qui més concessions penitenciàries va fer. I, a diferència dels presos catalans, es tractava de condemnats per terrorisme i en el context dels anys de plom de la banda terrorista. La meitat dels acostats tenia delictes de sang.
Es va concentrar en la primera legislatura, on va haver-hi una treva de tretze mesos (setembre 98-novembre 99). Segons va documentar El País, el 1997, el Govern espanyol va acostar 26 presos d’ETA i van concedir-se set tercers graus; el 1998 va acostar 26 presos més i va concedir quatre tercers graus, i el 1999 van ser 105 trasllats i nou tercers graus. Els anys 96, 97, 98 i 99 van ser assassinades 24 persones.
Però no només van ser trasllats. Com va revelar uns anys més tard el ministre d’Interior socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, durant el mandat d’Aznar es van produir 195 trasllats i 292 excarceracions, 62 d’aquestes per redempcions de pena extraordinàries de més d’un any i mig. En total va "perdonar" 194 anys a 62 membres de l’organització terrorista.
Entre els anys 82 i 84, una setantenta de presos van ser acostats per Felipe González i José Barrionuevo.
Comença amb Felipe i Barrionuevo
Entrevistat per El Nacional, Joseba Azkarraga, exconseller basc de Justícia i promotor de la plataforma SARE a favor dels drets dels presos, assenyala que els acostaments van començar ja amb Felipe González de president i José Barrionuevo de ministre de l'Interior, condemnat pel GAL. Concretament, una setantena presos van ser acostats al País Basc entre els anys 1982 i 1984 en un procés del Govern basc amb la mediació del Defensor del Poble. Entre aquells anys ETA va matar 117 persones.
Vint anys més tard, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, es va posar en marxa l'anomenada "via Nanclares". Era un projecte de reinserció dirigit a aquells presos d’ETA que havien decidit fer passes inequívoques cap al final de la violència armada: allunyar-se de l’entorn de la banda, renunciar públicament a ETA i a la violència, demanar perdó a les víctimes, comprometre's a reparar-les... Segons Azkarraga, al final només va afectar una dotzena de presos.
Durant el govern de Mariano Rajoy, marcat pel final de la violència d'ETA, no hi ha hagut cap gest en aquest sentit.
França ha acostat el 30%
Segons les últimes dades d’Etxerat, l’associació de familiars dels presos bascos, hi ha un total de 284 presos d’ETA dispersats en 64 presons. D’aquests, 225 es troben en presons espanyoles, 53 en presons franceses i un a Portugal. Només la resta estan en presons d’Euskal Herria. La mateixa entitat assenyala que el 66% es troben entre 600 i 1.100 quilòmetres de casa seva, el 23,6% entre 400 i 590 quilòmetres i només el 10,4% a menys de 390 quilòmetres.
Des de la fi d’ETA, però, s’han produït alguns canvis, però a França. Dels presos d’ETA que es troben al país veí, setze estan a les presons més properes a Euskadi, una xifra que representa el 30% del total. De fet, tretze han estat acostats a casa seva durant els últims quatre mesos. En canvi, a l’Estat espanyol no s’ha produït cap canvi de política penitenciària.
Canvi de govern
Pel que fa als presos polítics catalans, que considera "especialment preocupant", Joseba Azkarraga pensa que no té cap sentit que continuïn tan lluny de casa. I desmenteix les declaracions dels nous ministres socialistes, quan han assegurat que és una decisió de la justícia. "No és cert que el govern no ho pugui fer. Clar que poden", assegura l'exconseller basc, que insisteix: "Institucions Penitenciàries depèn del poder executiu, no del judicial".
Sobre els presos bascos, el promotor de SARE no s'aventura sobre si hi ha motius per a l'optimisme. "Si ens atenem a les posicions dels socialistes bascos, aquest procés s'hauria de donar", sosté Azkarraga, que afegeix: "Aquest procés va iniciar-lo un govern socialista i estaria bé que també el tanqués un altre govern socialista". Però no va més enllà: "Seria fer ciència-ficció".