Espanya és el quart estat de la Unió Europea on es percep menys independència judicial, només per davant de Bulgària, Eslovàquia i Hongria, segons el darrer l'informe de la Comissió Europea sobre els sistemes judicials europeus. Així, l'estat espanyol ha caigut dues posicions respecte a l'any anterior, quan ocupava el sisè lloc per la cua en aquest indicador, i ha passat a estar per darrere d'Itàlia i Eslovènia.

Un 55% dels enquestats a l'estat espanyol creuen que la independència dels tribunals espanyols és "dolenta" o "molt dolenta" i més del 40% considera que la causa és "la interferència o pressió del govern o dels polítics" als jutges.

El govern espanyol i els jutges

El 78% dels enquestats creu que govern espanyol i polítics exerceixen "molta o alguna" pressió sobre els jutges, per sobre de la mitjana europea, mentre que el 74% creu que l'exerceixen el poder econòmic o altres interessos, també quatre punts per sobre de la mitjana. El 52% considera que l'estatus i posició dels jutges no garanteix prou la seva independència davant el 57% de mitjana a la Unió Europea.

En països com Dinamarca, Finlàndia o Àustria entre el 80% i el 90% de la població percep que la independència de la justícia és "molt o bastant bona".

La influència del judici al procés

La comissària de Justícia, Vera Jourová, ha reconegut que l'Executiu comunitari no disposa d'"una anàlisi tan profunda" per explicar aquest empitjorament de la percepció sobre la justícia entre els espanyols i ha evitat valorar si creu que es deu al conflicte secessionista a Catalunya o el judici al procés.

"M'agradaria saber-ho a mi. No tinc una anàlisi tan profunda. Mirant la tendència, és bo veure-ho en el context de la tendència respecte als anys previs", ha explicat en roda de premsa, deixant clar que competeix "als experts espanyols" donar una "explicació".

Dones i justícia

Espanya també ha caigut en l'indicador sobre la presència de dones al Tribunal Suprem i aquest 2018 ha passat a ser el segon estat de la UE amb menys jutgesses en aquesta alta instància judicial, només per davant de Malta, que no en té cap. Només un 15% dels jutges del Suprem espanyol són dones, mentre que a països com a Letònia, Romania, Bulgària representen més del 70%.