Madrid ha començat la setmana, la cinquena de judici, amb un dia assolellat i brillant. Primaveral. No obstant això, la llum esclatant no aconsegueix penetrar a la sala de plens del Tribunal Suprem, que manté el balcó i les finestres tancades, indiferent als efectes del canvi climàtic. La claror del dia tot just es deixa endevinar molt suaument a través de les vidrieres ornamentals del sostre.

Els encausats pugnen per evitar quedar atrapats en aquest espai ovalat de parets de marbre i seda vermella adomassada. Bona part d’ells han anat mutant davant dels ulls del president de la sala, Manuel Marchena. Asseguts al banc dels acusats, al centre de la sala, o rere els seus advocats mirant de fit a fit els testimonis, han anat construint un nou gir argumental. Com un personatge de Marvel o un Gremlin tocat per l’aigua, han canviat les seves propietats.

Marchena va començar amb el banc dels acusats ple d’exmembres del Govern i diputats temporalment suspesos –cadascun a la seva manera– i dilluns ha constatat que una part d’ells s’estan transformant en candidats a tres eleccions diferents. De moment, ja té quatre caps de llista a les eleccions generals; un candidat a l’alcaldia de Barcelona, amb tota la projecció que la ciutat té al món, i un candidat al Parlament Europeu i oficialment aspirant a succeir Jean Claude Juncker al capdavant de la Comissió Europea, rere l'impuls de l'Aliança Lliure Europea.

Per si no n’hi havia prou amb això, sense moure’s de la cadira el president de la sala podrà comprovar com es va congriant un nou pols amb Europa com a teló de fons entre els dos líders de l’independentisme, l’un assegut al banc dels acusats, l’altre, “en rebel·lia” i preparant batalla a Waterloo.

El moviment, però, obre molts interrogants. Permetrà el jutge que els candidats prenguin possessió en cas d'aconseguir els seus escons? Els candidats al Congrés el 28-A, és a dir, Oriol Junqueras per ERC, i Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, per JxCat, tenen el precedent del 21-D, quan els presos van poder prendre possessió de l’acta de diputats al Parlament. En aquest cas, a més, algunes fonts apunten que s’haurien de veure beneficiats per la immunitat parlamentària que obligaria a posar fi a la presó preventiva.

I al Parlament Europeu? Des de l’entorn de Puigdemont s’assegura que el president a l’exili podrà prendre possessió si aconsegueix l’escó. Des de Madrid es replica que els eurodiputats estan obligats a acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central, la qual cosa l’obligaria a tornar a l’Estat espanyol, cosa que provocaria que el detinguessin. Hi ha fins i tot qui preveu que l’Estat farà mans i mànigues per fer descarrilar la candidatura del president a l'exili.

Dilluns, cinquena setmana de judici, hi havia a la sala de plens del Suprem una quinzena de persones de públic i alguns familiars. La meitat de la sala apareixia buida. A la primera fila, en representació del Govern, el delegat de la Generalitat, Ferran Mascarell, al matí, i la secretària de general d'Infància, Georgina Oliva, a la tarda. En representació del Parlament, el diputat de JxCat Josep Maria Forné. A la sala no hi estan permesos els mòbils i la premsa segueix majoritàriament les sessions a través de pantalles des de la biblioteca, però a la tarda han seguit el judici entre el públic els periodistes Jordi Évole i Gemma Nierga, igual com en altres jornades ho han fet Mònica Terribas, Jordi Basté o Susanna Griso.

Asseguts dins la sala de la primera planta del Suprem, amb les finestres tancades, els presos polítics són conscients que han d'utilitzar tots els altaveus al seu abast i tots aquells focus que puguin aconseguir. Des de la presidència del tribunal, Marchena observa com els acusats muten. Sap que no és l'únic que ho fa.