Victòria agredolça d'un sol partit constitucionalista acompanyada d'un triomf de l'independentisme que torna a conformar una gran majoria. Ciutadans s'ha imposat en aquestes eleccions del 21-D i és la força política que ha guanyat els comicis en escons i vots. Ara bé. La suma dels tres partits independentistes, JuntsXCat, ERC i la CUP, ha aconseguit la majoria absoluta sense donar cap opció al bloc del 155 a governar Catalunya.

La premsa espanyola no pot evitar mostrar la seva decepció després de mostrar-se il·lusionada per una possible victòria dels constitucionalistes, encara que proven de restar importància a la majoria sobiranista. Aplaudint la històrica participació, alguns diaris de Madrid arriben fins i tot a exigir, no només la dimissió del líder del PP català, Xavier García Albiol, sinó també del president espanyol, Mariano Rajoy, a qui li retreuen que després d'aplicar la Constitució amb Catalunya i a la seva manera, no ha arribat a enfrontar-se al Govern, per exemple, dialogant.

I no només això. També es mostren decebuts que, després que el president Carles Puigdemont declarés unilateralment la independència de Catalunya, l'"engany" no hagi servit per fer enrere els independentistes i hagin canviat el sentit del seu vot.

Esperança estúpida

El Mundo, després de reconèixer que encara que els de Inés Arrimadas han aconseguit un "triomf històric", però que encara i així "Puigdemont sosté al separatisme", no pot evitar carregar contra l'independentisme posant pel mig el president Artur Mas per justificar aquest "menyspreu a la legalitat vigent" des que Mas "va decidir irresponsablement prendre la metxa del procés".

En el seu editorial, batejat com "La solitud de la raó ciutadana", aplaudeixen que encara que hagi triomfat per majoria l'independentisme, "els actes dels promotors del cop ja estan sent jutjats en els tribunals", però es lamenten que això "desmoralitza la constatació que el procés ha aconseguit fanatitzar a una porció tan considerable de la societat catalana, els granítics electors de la qual han renunciat a examinar la gestió dels seus líders en vista de la raó crítica".

Ara bé. Justifiquen l'"anomalia" d'aquestes eleccions insistint que "l'anomalia comença pel cop a l'Estat de dret que el mateix Govern va liderar, i que va exigir una resposta proporcional de l'Estat en defensa pròpia".

I no només això. Atribueixen el vot independentista al "vot sentimental més primari sobre l'estrictament ideològic o racional" i titllen les aspiracions dels sobiranistes d'"esperança estúpida: la que els vots rentin els delictes".

La seva conclusió? Que no "s'entén bé el somriure de Puigdemont a Brussel·les, més enllà de la satisfacció de provar el seu influx sobre un nombre suficient de catalans com per alçar-se amb l'hegemonia del bloc separatista a costa d'ERC".

Capítol a part, aprofiten l'ocasió per carregar contra el PP per no haver sabut "capitalitzar" l'aplicació del 155 i demanen la dimissió d'Albiol.

Fins aquí

Sota el títol "Fins aquí, president", Libertat Digital exigeix la dimissió del president espanyol sota l'argument que "el resultat és tan dolent, la situació tan dramàtica i la desfeta del PP tan formidable que es fa imprescindible que Rajoy assumeixi la seva responsabilitat".

Qualificant Catalunya com "un desastre sense pal·liatius", el diari citat es mostra decebut pel resultat dels comicis i consideren que la situació actual és "molt pitjor que el 30 de setembre gràcies a una gestió absolutament lamentable del govern [espanyol]".

Aquest mitjà creu que el cap de l'executiu espanyol va decidir aplicar el 155 potser massa tard perquè, "en lloc d'enfrontar-se al cop el govern [espanyol], ha seguit fins i tot última hora en una "operació diàleg" en què només creien ells, i ha deixat passar un 155 que finalment només ha estat l'enèsima oportunitat perduda per un Rajoy de qui la seva carrera política serà recordada, sense cap gènere de dubte, per haver deixat passar pràcticament totes les possibilitats de solucionar de veritat els problemes d'Espanya que han passat pel seu costat".

Precisament per això, defineixen el resultat dels populars catalans com a "ridícul" i "dramàtic" i adverteixen que ara "la situació es tornarà insuportable no només a Catalunya, sinó que tot el teixit institucional espanyol i el sistema constitucional corren seriós perill de saltar pels aires". La solució? La dimissió de Rajoy acompanyada d'una convocatòria d'eleccions generals.

El procés, sense marge?

La Razón, de la seva banda, se submergeix en un mar d'elogis a Rajoy per haver aplicat el 155 i haver frenat, segons el seu parer, l'independentisme. Precisament per això, titulen la seva editorial amb l'afirmació que "Ja no poden arrogar-se la representació de Catalunya" i el justifiquen posant damunt la taula que la representació exclusiva "no és patrimoni de ningú ni ningú pot parlar en nom seu".

Reconeixent que la votació va ser "democràtica", així com que la líder de Cs, Inés Arrimadas, no podrà governar, els de Francisco Marhuenda critiquen la llei electoral per permetre que Cs es porti "només" dos diputats més amb 150.000 vots que JuntsXCat, però asseguren que aquest panorama polític no donarà als independentistes "marge per a les seves polítiques suïcides, ni podran actuar saltant-se la llei i subvertint impunement l'Estat de Dret".

Aquest diari treu importància al triomf i els resultats dels partits independentistes i mostren la seva decepció amb els votants del PP perquè, realment i sempre segons el seu punt de vista, "ha estat el gran sacrificat" d'aquests comicis i, a més, amb l'aplicació del 155 "han fet retrocedir l'independentisme".

Tot això, donarà lloc a l'"inici d'una nova etapa de la nostra història política recent la lliçó de la qual hauria de ser atesa per tots, encara que l'electorat no l'entén així" i posen en relleu el problema que tindrà ara l'independentisme per tenir diputats electes en l'exili i a la presó.

155 o ruptura

Preguntant-se quin futur espera a Catalunya, ABC posa a sobre de la taula que amb els resultats d'aquest 21-D "el futur de Catalunya torna a oscil·lar entre la ruptura unilateral i el manteniment del 155" i recorda que el gran damnificat dels comicis és el PP.

Això sí. Demanen que no es pretengui "reduir a la seva persona tota la responsabilitat per la pèrdua de vuit dels onze escons" i asseguren que aquest fracàs "respon a causes més estructurals que la idoneïtat major o menor d'un candidat".

Justament per això, exigeixen als populars que facin autocrítica i que no maquillin la realitat, així com que "assumeixin conseqüències que demostrin que conserven la capacitat de reacció i renovació" perquè, ara mateix, el seu fracàs s'ha convertit en el triomf de Arrimadas i els seus.

A partir d'aquí, comencen a carregar contra les forces independentistes i definir-la amb adjectius despectius: "L'èpica de la fuga ha estat més rendible que la de la presó, i no s'ha d'ignorar l'efecte d'aquest resultat en l'opinió pública internacional".

Incert futur

Incertesa, desconcert, desestabilització... El País se'n lamenta a la seva editorial que el resultat electoral "augura un incert començament de la pròxima legislatura, després d'un escrutini que dóna elements molt esperançadors, altres de menys estimulants i que en conjunt no sembla assegurar d'entrada una automàtica estabilització de la seva vida política".

Ara bé. Aquest diari no s'amaga a l'hora d'aplaudir el triomf de Cs assegurant que aquest "és l'aspecte més positiu", encara que tot seguit es lamenten que "en les actuals circumstàncies la seva victòria no obre la porta al canvi de cicle" en el que s'ha convertit la "pitjor collita" dels de Rajoy, una cosa que, segons el rotatiu citat, "portarà conseqüències en la política nacional".

A partir d'aquí, comencen a carregar contra els independentistes sota el concepte de què "manquen d'una majoria social des de la qual legitimar la ruptura, candidats creïbles, programes de govern clars o coherents entre si i, sobretot, de la unitat estratègica necessària per funcionar articuladament", encara que tinguin la majoria absoluta.

Això sí. Després d'aquest repàs, acaben citant JuntsXCat i ERC a "decidir quant volen complicar-se la vida, a ells i als catalans, i quant facilitar el retorn de l'autogovern, la convivència i les empreses" perquè, asseguren, la independència unilateral "ha fracassat i fracassarà" i els insten a "governar, des de les institucions i dins de la llei, a favor de la ciutadania."

Dimissió de Rajoy, governar dins de la legalitat, majoria absoluta independentista indiscutible que no permetrà als del 155 governar... La premsa espanyola busca l'esperança, però li costa trobar-la amb un panorama polític que, una altra vegada, continuarà liderat per la sobirania i amb un objectiu clar: la constitució de la República catalana.