Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Són els presos polítics que van encapçalar les llistes del Congrés i del Senat el passat 28 d'abril, unes llistes que podrien haver-se de modificar ara amb la publicació de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O. Malgrat que des d'ERC es va assegurar que Junqueras seria el candidat a totes les cites electorals que hi hagi, per plantar cara a la repressió, la imminent publicació de la sentència podria impedir-ho. El calendari és molt ajustat.

La reforma de la llei electoral que el Congrés va aprovar el 2016 per la repetició d'eleccions, estipula un termini d'entre vuit i tretze dies posteriors a la convocatòria d'eleccions per informar a la Junta Electoral si es volen mantenir les candidatures de les eleccions anteriors o si es volen fer modificacions. Així doncs, si les eleccions es convoquen automàticament el dia 24 de setembre a les 0h, el 7 d'octubre serà l'últim dia per presentar les candidatures i el dia 14 seran proclamades per la Junta Electoral.

Justament entre aquestes mateixes dates és per quan s'espera la sentència. Des de fa dies fonts del Tribunal Suprem apunten que la intenció és que es publiqui la primera quinzena d'octubre, abans que faci dos anys de la presó preventiva dels Jordis. Aquest passat dimarts, però, el fiscal Javier Zaragoza, un dels quatre que van participar en el judici al Tribunal Suprem, va acotar encara més el calendari i va posar com a referència que seria abans del 12 d'octubre, quan Espanya celebra la seva festa nacional.

Amb aquest escenari, sorgeix un nou dubte: els presos es podran tornar a presentar? La resposta no és clara, però el cert és que ho tindrien complicat. Si abans del dia 7 d'octubre, data màxima per presentar les candidatures, la sentència encara no ha vist la llum, els partits podrien optar per presentar la mateixa llista amb els presos al capdavant. De fet, el passat dilluns el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, defensava, en una entrevista a Rac 1, que el que no faran és "avançar-se" a la sentència i que per a ells Junqueras "no està inhabilitat ni ho estarà". "El proper candidat volem que sigui Oriol Junqueras", afegia en aquest sentit.

Ara bé, si el Suprem emet sentència abans del dia de les eleccions, com està previst, les coses podrien canviar. "Podrien caure de les llistes", apunten fonts jurídiques consultades per ElNacional.cat. Segons la Llei Electoral espanyola, són inelegibles tots aquells candidats "condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió". A més, com que el Suprem és la instància judicial més alta la sentència ja és ferma de partida i, per tant, només es podria recórrer a Estrasburg, passant primer pel Tribunal Constitucional. Serien, doncs, inhabilitats des del primer moment.

Per tot això, fonts d'ERC han assegurat a ElNacional.cat que estan analitzant "totes les possibilitats" i mirant amb experts en llei electoral què passaria si Junqueras fos inhabilitat un cop presentada la llista encapçalada per ell. El fet que sigui també eurodiputat electe no afectaria perquè encara no ha pogut recollir l'acta i, per tant, seria compatible i la suspensió al Congrés tampoc, però la sentència podria fer que s'impugnés la llista. Sigui com sigui, els republicans ho hauran de decidir en els propers dies i ratificar-ho en un consell nacional extraordinari que haurà de ser convocat a contrarellotge. Queden menys de tres setmanes.