Defensors dels drets humans han portat el cas català a l’ONU per posar de manifest l'actitud repressiva d'Espanya davant el cas català. Aquest dilluns la seu de les Nacions Unides a Ginebra ha estat l'escenari d'una conferència sobre la regressió dels drets humans a Espanya, organitzada per l'Institut de Drets Humans de Catalunya i altres associacions defensores de la matèria.

En ella hi han assistit com a públic el president Carles Puigdemont, l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, mostrant una imatge d'unitat de l'independentisme davant la vulneració dels drets humans a Catalunya. Gabriel ha assegurat, en declaracions als mitjans, que posarà "el cos, l'ànima, el cap i la paraula al servei d'una denúncia de vulneració de drets civils i polítics".

La conferència ha estat protagonitzada per l’exmagistrat del Tribunal Suprem, Martín Pallín; el professor de Dret de protesta de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit), Michael Hamilton; el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó; l'advocada Anaïs Franquesa i la professora de Dret públic internacional de la Universitat de les Illes Balears Margalida Capellà. També ha comptat amb l’emotiu testimoni de Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn, i la presentació del president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia.

L’acte també ha comptat amb la projecció d’unes esgarrifoses imatges sobre la violència policial de l’1-O, que han commocionat alguns dels assistents, i així ho han fet saber quan s’ha obert el torn final de parlaments del públic.

acte drets humans onu carlota camps

"Criminalitzar una actuació parlamentària"

Les diferents intervencions que hi ha hagut a l’acte han anat dirigides, per una banda, a denunciar les actituds d’Espanya, però per l’altra, han estat també un “crit d’auxili” a la comunitat internacional perquè reaccioni davant aquesta repressió.

L’exmagistrat del Tribunal Suprem, Martín Pallín, ha estat molt crític amb l’actuació judicial de la Fiscalia i del mateix tribunal, assegurant que el que fan és “criminalitzar una actuació parlamentària”. Pallín també ha denunciat que “és inadmissible que un jutge interfereixi en les decisions d'un Parlament impedint-li d'assistir a la investidura" i ha considerat que “totes les resolucions són una contínua interferència d'un jutge en la política". “Això em recorda a la llei orgànica de la dictadura”, ha defensat.

"En l'època franquista, eres franquista fins que no es demostrés el contrari. En democràcia, ets innocent fins que no demostres el contrari, però ara és diferent". Així de contundent s’ha mostrat el síndic de greuges Rafel Ribó en la seva intervenció, que ha lamentat també que “per primera vegada es pot perseguir judicialment l'emissió d'opinions en un Parlament". Ribó també ha recordat els ferits de l’1-O i les queixes que van rebre com a organització. El síndic també ha denunciat que els jutges tinguin un paper en la investidura, “tot això és un atemptat als milions de persones que el 21-D van anar a votar. Cap jutge pot decidir qui és el candidat".

Puigdemont Gabriel Ginebra EFE

EFE

L’actuació de l’1-O buscava “atemorir la població”

Per altra banda, Anaïs Franquesa, advocada penalista i directora de litigi d'Irídia, ha assegurat que “l'operatiu policial de l'1-O anava dirigit a atemorir la població, i no pas a aturar la votació”. A més, ha explicat que algunes agressions de la policia espanyola anaven dirigides a estirar els cabells a les dones, per la qual cosa ha denunciat l’existència de “components de gènere en aquestes agressions”.

Margalida Capellà, professora de Dret internacional, ha assegurat que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i també Jordi Cuixart són “presos polítics”. "La detenció de Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn és discriminatòria amb els que han pogut eludir la presó", ha afirmat. Ha denunciat també que "hi ha una politització de les interlocutòries dictades contra els presos" i que "les penes privatives de llibertat són excessives".

En aquest sentit també s’ha expressat la dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal, que s’ha preguntat com pot ser que el conseller rebi més de 6.000 cartes a la presó si no és perquè es tracta d’un pres polític. Masvidal ha denunciat que no hi hagi un acostament dels presos per les dificultats econòmiques i logístiques de la distància amb Estremera i ha volgut agrair la solidaritat de gran part del poble català amb els presos.

Finalment el professor Michael Hamilton ha afirmat que a Catalunya hi ha hagut una clara violació del “dret de reunió” i que també veu una falta de llibertat d’expressió. En aquest sentit, ha recordat la sentència del TEDH sobre la crema de fotografies del Rei.