A La Marxa Radetzky, novel·la magistral de Josep Roth, hi ha una escena fascinant que val gairebé tot el llibre. El governador d’una província de l’imperi austro-hongarès, personificació de l’ordre i la rutina minuciosos i absoluts, arriba al seu despatx al matí i veu, incrèdul, que l’esmorzar no està parat. El trastorn del governador pel desgavell és tan colossal que, escriu Roth, “va abraonar-se a obrir la finestra per veure si el món encara existia”.
Seria exagerat dir que les portades d’aquest dissabte provoquen tanta sorpresa —però poc n'hi falta.
Es poden classificar de dues maneres. La primera, en funció de com tracten la possibilitat que Sánchez i Torra s’entrevistin a Barcelona el 21-D, en ocasió del Consell de Ministres que el govern espanyol vol celebrar al cap i casal —entre manifestacions de rebuig al mateix govern i la protecció d’uns 9.000 policies.
A la banda dels que es miren l’entrevista amb interès poc dissimulat s’alineen tots els diaris de Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, Ara) i alguns de Madrid: El País i —ara ve quan la maten— El Mundo (El Mundo!) i La Razón (La Razón!). A la banda dels que encara veuen l’entrevista com l’abominació de la desolació apocalíptica només queda l’ABC, del que val a dir que fa dies que està a la lluna de València, perdut en afers d’aquells que interesan a la gente —encara que no se sàpiga a quina gente.
Cal pensar que fins ahir, Torra —i l’independentisme— era presentat a gairebé tots el diaris com un activista fanàtic, un titella de Waterloo partidari d’una insurrecció armada amb morts, etcètera. I Sánchez, com un president de govern fluix i sotmès als barons regionals i locals del seu partit, disposat a entregar Espanya als capricis de Torra —i de l’independentisme—, que és un activista fanàtic, un titella… i tornen a la casella de sortida. Un cercle infernal.
Foc i sofre
En aquest context, que El Mundo i La Razón traslladin la impressió que la reunió dels dos pròcers és una opció decent, i potser desitjable, és un miracle de categoria Fàtima, encara que ho facin arrossegant els peus i en to distant o condescendent i deixant anar alguna guitza. Després de tantes setmanes traient foc i sofre per la portada no poden, de sobte, dir al seu públic que no, que era broma, home. El Mundo, per exemple, per assuaujar el cop de realitat, entrega als seus lectors un calmant en forma d’entrevista a la historiadora més magufa d’Espanya.
Aquest dissabte, a les portades ja no es parla de Catalunya com el país del 155 i la “via eslovena”, insurrecte, rebel i colpista, farcit de guerrillers, agitadors i escamots sediciosos; castigat pel col·lapse del sistema sanitari, el caos de l’ordre públic, la divisió de l’independentisme en faccions que s’apunyalen pel carrer, i la catastròfica fractura social causant que una meitat dels catalans es refusi a compartir l’ascensor amb l’altra meitat.
Turull o no
La segona manera de classificar les portades és en funció de si parlen o no de l’ingrés del conseller Jordi Turull a la infermeria de la presó de Lledoners. Fins ara, la vaga de fam de quatre dels nou presos polítics era una no-fly zone per la premsa de Madrid i un afer ignorat a les portades dels dos diaris grans (per difusió) de Barcelona. Doncs bé —seu còmode—, La Razón ho dóna en portada. Petit, però allí ho tens. La Vanguardia també. L’Ara i l’Avui, no cal dir-ho. Els altres diaris de Madrid i El Periódico encara ho ignoren, però el balanç final és d’empat.
En resum, sembla que la premsa, diguem-ne, constitucionalista o unionista, ha demanat temps mort, per si Sánchez i a Torra tenen a bé aclarir-se sense sorolls. Aviam fins quan dura aquesta calma.
Il·lustració: Mercat de Nadal a l’Am Hof de Viena amb el monument al mariscal Radetzky, obra de Karl Wenzel Zajicek (1908).