La decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein d'extradir el president Carles Puigdemont només per malversació és un cop molt dur a l'estratègia del jutge Pablo Llarena i, per extensió, de la Sala Segona (Penal) del Tribunal Suprem, que presideix el magistrat Manuel Marchena, i de la comparsa política i mediàtica que l'acompanya. Puigdemont no podrà ser jutjat per rebel·lió. És la pitjor notícia per a Llarena, ja que totes les seves decisions —confirmades pels seus col·legues de la Sala Segona en apel·lació— han anat sempre en la mateixa direcció: l'1-O hi va haver violència i, per tant, una rebel·lió, planificada pel Govern, el Parlament, la "societat civil" i "assessors i ideòlegs" —una "organització criminal", segons el jutge.

De fet, la primera decisió del mateix Llarena sobre el cas, transferit des de l'Audiència Nacional (AN) el 24 de novembre del 2017, va ser retirar davant de la justícia belga l'euroordre contra Puigdemont i els consellers exiliats emesa per la magistrada de l'AN, Carmen Lamela. Feia tot just deu dies que s'havia fet càrrec del cas. Llarena va exposar-se a un ridícul continental per un sol motiu: temia que la justícia belga no acceptés la rebel·lió i ell volia mantenir viva la possibilitat de jutjar per aquest delicte Puigdemont, vuit consellers, la presidenta del Parlament i els Jordis. Volia mantenir el relat fabricat per la magistrada Lamela amb els informes de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola.

El magistrat va tancar fa dos dies la seva instrucció, construïda al voltant del relat de la rebel·lió, que és el que difonen, en precisa sincronia, la majoria de polítics i de mitjans espanyols des de sempre. El tribunal alemany l'ha tombat com un castell de cartes.

El malson

Llarena (i la seva sala del Suprem) s'enfronten així al seu malson, al gran temor que traslluïa la interlocutòria d'anul·lació de les ordres europees de detenció: que alguns dels acusats en la seva instrucció (els exiliats) no fossin jutjats pels mateixos delictes que la resta (els presos). Especialment temia que es descartés la rebel·lió.

Aquest delicte és el tronc de la causa general contra l'independentisme. A més de Puigdemont, n'estan acusats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart (tots a presó provisional); Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira (en l'exili a Bèlgica, Escòcia i Suïssa, respectivament).

A la interlocutòria de les euroordres, Llarena considerava (en condicional) la rebel·lió un "delicte plurisubjectiu", és a dir, un únic delicte comès entre diverses persones que s'han repartit els papers, la qual cosa aconsella jutjar alhora a tots els que hi han participat, no només a alguns. Per aquest mateix motiu es van aplegar totes les causes en una de sola. Si l'extradició arribés acompanyada de la prohibició de jutjar-los per rebel·lió, afectaria negativament tota la causa, segons el jutge.

Així ho justifica: "Després d'emetre les ordres de detenció [...], s'ha definit que els fets podrien haver-se perpetrat amb el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable, això és, que la depuració de les diferents responsabilitats penals ha de ser portada de manera unificada, doncs d'altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips".

La decisió del tribunal alemany és un torpede directe contra aquesta línia argumental.

"Organització criminal"

Més encara, si per al tribunal alemany no hi ha rebel·lió, tampoc no hi ha violència ni "organització criminal" al darrere. Això complica justificar les presons provisionals i dóna motius per exiliar-se.

Per assenyalar les conseqüències de la presó, n'hi ha prou amb recordar que fins a deu dels tretze acusats de rebel·lió es van presentar a les eleccions del 21-D i no van poder exercir amb normalitat els seus drets polítics. Es van alterar greument la funció del Parlament i la formació de Govern, ja que tots van obtenir acta de diputat i la majoria van acceptar nomenaments a l'executiu. Entre els afectats hi ha tres candidats a President.

Els jutges belgues i escocesos que han de decidir sobre la resta dels acusats prendran bona nota de la decisió alemanya. Tot i que algun es pronunciés en favor de l'extradició per rebel·lió d'un altre acusat, el fet que no tots puguin ser jutjats pels mateixos delictes ja afecta la "unitat de la causa" tan perseguida per Llarena, i el seu teorema del "delicte plurisubjectiu".

A la interlocutòria de retirada de l'euroordre, Llarena també argumentava que, si el jutge belga permetés el lliurament dels polítics catalans exiliats només per algun dels delictes i no per tots, introduiria una "distorsió substantiva" per a les defenses de la resta dels encausats "els qui podrien ser investigats i jutjats per tots els delictes que l'instructor contempla, col·locant-se així en 'pitjor dret' que els qui han fugit".

Això és, exactament, el que acaba de fer el tribunal alemany. Però no en el sentit que temia el jutge espanyol, pensant només en la seva instrucció, sinó que millora les possibilitats de la resta dels encausats, en donar als seus advocats defensors un argument legal de bona qualitat de cara a la vista oral i a eventuals recursos.

Una instrucció política

Des d'aquest dijous, a més, qualsevol pot utilitzar la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein per qualificar de "política" la instrucció de Llarena (i de Lamela) i la feina d'investigació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat que la sustenta.

A la interlocutòria de desembre, Llarena exposava un altre motiu per retirar l'euroordre. "Els investigats semblen haver mostrat la seva intenció de retornar a Espanya, amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electius per als comicis dels quals [els del 21-D] s'han presentat recentment". Com es mantenia l'ordre de detenció espanyola, Llarena deia era que ja els detindria quan tornessin a territori espanyol per ocupar els seus càrrecs.

Aquesta raó ha envellit malament en la posterior trajectòria de la instrucció i de l'instructor. Després del resultat d'aquelles eleccions (una altra majoria independentista, inesperada), totes les decisions de Llarena (i de la resta de tribunals espanyols, també el Constitucional) han operat en la mateixa direcció: impedir l'exercici dels drets polítics dels investigats electes, amenaces a la Mesa del Parlament incloses.

El motiu per curtcircuitar i interferir en la vida dels acusats i del Parlament no era altre que la gravetat del delicte de rebel·lió. Tot això és el que posa en solfa el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein.