Catalunya ha brillat per la seva absència en les dues hores de discurs d’investidura de Pedro Sánchez. Hi ha hagut espai per parlar de bosses de plàstic, del benestar animal, del big data... S'han escoltat referències a Veneçuela, a la Xina o a Àfrica. Però, ni un minut per abordar la situació a Catalunya en un discurs on tampoc Podemos ha sortit massa ben parada. A banda del pressing a la formació morada que ha planat en tota la intervenció, la crida explícita al suport del grup de Pablo Iglesias ha tingut gairebé el mateix protagonisme que el missatge que ha llançat, tot seguit, a la dreta.

El discurs del candidat s'ha posat en marxa pocs minuts després de l'hora prevista, a les 12 del migdia. Vestit negre, camisa blau cel i corbata grana. Des de la primera síl·laba que ha deixat anar, els escons socialistes no han dissimulat les ganes d’aplaudir el seu líder. Encara no feia tres minuts que parlava i ja l'han interromput amb un batre de mans. L'aplaudiment dels diputats socialistes ha anat esclatant repetidament al llarg de les dues hores i amb cada promesa estrella del candidat, alguna de potència tan imperial com la Llei de plàstics d’un sol ús. Gairebé amb la mateixa contundència, però, les cares d'escepticisme s’imposaven entre la resta de grups on els diputats procedien a entretenir-se amb els mòbils.

A la incomoditat de Podemos, que tot just ha aplaudit les referències a la lluita contra la violència masclista, s'han sumat la perplexitat dels independentistes davant la buida lleugeresa amb què Sánchez s'ha ventilat el debat territorial, i els comentaris irònics de la dreta. Mentrestant, l'entusiasta revival del programa electoral del PSOE que el candidat ha desplegat davant l'hemicicle, on fins i tot ha deixat anar algun tòpic kennedià, ha arribat al cim quan ha proclamat que el millor moment d’Espanya encara no ha arribat i ha demanat el suport per construir una nova Espanya d’homes i dones lliures. “Molt bonic!”, ha deixat anar algú des dels escons de les dretes provocant riures per totes bandes.

Ha estat just el moment en què s'escoltava l’únic gest de Sánchez cap a Podemos i el seu líder, en els darrers minuts de la intervenció, quan ha agraït a la formació morada la seva disposició a negociar. Sánchez ha admès que es parla molt de les diferències que els separa però ha subratllat que res que mereixi la pena és fàcil.

El protagonisme de Podemos ha estat tan breu com el temps que ha trigat el candidat a girar la cara cap a la bancada de la dreta i confessar-los que no els demana el suport, però sí que retirin “les barreres” i permetin que Espanya tingui un govern.

Des de la part alta de l’hemicicle seguien la intervenció el grup d’ERC, amb el primer escó, el d'Oriol Junqueras, buit amb flors grogues. Més enrere, els diputats de JxCat han dipositat les carteres dels seus tres diputats suspesos damunt l’escó amb llaços grocs. Massa lluny per ser visibles.

En abandonar l’hemicicle, amb posat seriós, el republicà Gabriel Rufián s’ha limitat a remugar: “Decebedor. Esperem que ho arregli després”. Des del faristol del Congrés, el diputat ha hagut d’admetre que el líder socialista no els ha posat fàcil l’acord. Al grup de Puigdemont, profundament dividit entre l'abstenció i el no, la matusseria de Sánchez els pot facilitar la decisió.

Per Podemos, el debat es complica per moments i el diputat morat Rafa Mayoral, esclatava a Twitter: "Només tenim dues galtes". Al pati del Congrés, un veterà socialista treia ferro. "No és a l'hemicicle on es negocia. Aquí el que calia era no cometre cap error". Aquesta tarda seguirà el debat amb el torn dels grups.