El jurista Miguel Pasquau és magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i professor de dret civil a la Universidad de Granada. Pasquau segueix molt de prop el processament dels líders de l'1-O. I ha proposat des del seu compte de Twitter una solució per a l'atzucac de la Mesa del Congrés sobre la suspensió o no dels 4 diputats catalans que són presos polítics -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull-, a més del senador Raül Romeva. Pot semblar obvi, però la solució de Pasquau és, a falta de suplicatori, una actuació equivalent: que la Cambra baixa espanyola voti.

La qüestió ha portat la Mesa del Congrés a un carreró sense sortida aparent després que la nova presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, passés la pilota de la decisió al president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, qui, aquest dijous, l'ha tornada a l'organ parlamentari adduint que l'informe que li ha sol·licitat és "inviable".

L'origen del que ha derivat en un conflicte institucional entre els poders legislatiu i judicial espanyol arrenca de la resolució del Tribunal Suprem del 14 de maig passat. Els 7 magistrats de la sala del Penal van rebutjar demanar a la Cambra el suplicatori dels diputats electes per poder continuar el judici, com reclamaven les defenses, però sí que els va autoritzar a sortir de la presó per prendre possessió de l'escó. El Suprem va adduir que no tindria "justificació constitucional" que un procés que es troba en la fase del judici oral necessiti del "nihil obstat" del Congrés, la qual cosa suposaria una "interferència" del legislatiu sobre el judicial.

 

En un detallat fil obert al seu compte de Twitter,  Pasquau arriba a la conclusió que el Congrés pot fer dues coses: o bé denegar la suspensió, o bé convocar un ple per decidir "políticament", la qual cosa equivaldria a un suplicatori. Com arriba Pasquau a aquesta doble solució? 

Després de remarcar l'elegibilitat de Junqueras, Sànchez, Turull i Rull pel fet que, sense sentència no es pot privar a ningú en un Estat de dret de "ser votat", el jurista es pregunta si, després que han pres possessió dels escons i estan sent jutjats per rebel·lió "han de de ser suspesos, immediatament i automàticament".

En primer lloc, fa notar que si la resposta fos "sí", aleshores, seria "absurd" permetre triar a algú en unes eleccions que no pot exercir com a diputat. I, en segon lloc, que això s'ha de decidir en funció del que diuen les lleis i que, en realitat, les lleis no diuen "res"

Tant l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal com el 21 del reglament del Congrés regulen el cas del processament de qui ja és diputat, no el de diputats elegits que ja estaven processats -però no inhabilitats (si fos el cas) perquè encara no hi ha sentència-. Per tant, per processar-los, cal un suplicatori.

Les Corts ho han d'autoritzarr, raona Pasquau, com a "mesura de protecció", i de supremacia del legislatiu davant del judicial pel que fa al funcionament propi i composició de les Cambres. Així, en ser l'elecció posterior al suplicatori (que no s'ha demanat) no seria possible la suspensió de cap manera. "La suspensió té sentit per causes sobrevingudes (no contemplats abans pels electors)", remarca.

Pasquau admet que la Cambra, no obstant això, podria suspendre el diputat mentre es dicta sentència -com, de fet, sembla insinuar el Suprem quan argumenta que no cal suplicatori en aquest cas-. Però la suspensió no pot ser automàtica, com exigeixen Pablo Casado i Albert Rivera, perquè "el poder judicial no pot imposar al Congrés una alteració de la seva composició" (sense sentència). Així ho expressa Pasquau gràficament:

Per això mateix, Pasquau entén que Marchena fa bé de comunicar a Batet que el Suprem no té competència per decidir sobre l'assumpte. I, de fet, Marchena, que sempre s'assegura el tret, s'està cobrint, al seu torn, per evitar que la seva decisió pugui interpretar-se com una ingerència en el legislatiu -com al seu dia es va acusar el jutge Pablo Llarena en relació amb el Parlament de Catalunya-, la qual cosa podria arruïnar el procés als tribunals europeus. Davant d'això, la proposta de Pasquau passa perquè decideixi la Mesa o el ple del Congrés:

 

Això seria equivalent al suplicatori. El ple, certament, no pot ni decidir alliberar els presos ni arxivar la causa. Però sí que els processats que són diputats continuïn representant el seus electorat mentre no fossin condemnats en sentència.

La conclusió és que és el ple del Congrés qui ha de decidir: "Només ha de votar". Però és clar, això suposa un problema per al Grup Socialista.