Del dinar de Ca l’Isidre a la monarquia de l'"¡A por ellos!"

El 14 de maig d’un llunyà 1985, un Mercedes de color blau arriba al restaurant Ca l’Isidre, a tocar del Paral·lel, a Barcelona. El condueix el rei d’Espanya, Joan Carles I. Al seu costat, Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, i al darrere hi van les esposes respectives: la reina Sofia i Marta Ferrusola. El dinar té lloc en el marc de la visita oficial que el cap de l’Estat fa a Catalunya, la segona, de fet, des de la que va protagonitzar entre el 16 i el 22 de febrer del 1976, tan sols tres mesos després de ser proclamat, ja mort el dictador Francisco Franco.

En arribar, Pujol havia rebut el monarca a peu d’escala a l’aeroport del Prat:

—Majestat, és un gran honor per a mi tenir-vos a Catalunya; confio que us trobeu com a casa vostra.

—Gràcies, president, sé que soc a casa meva.

El moment l’explica amb tot detall el llibre El Virrei, de José Antich, actual editor i director d’El Nacional. L'àpat a l’Isidre, organitzat pel secretari general de Presidència de la Generalitat, Lluís Prenafeta —era el seu restaurant de tota la vida—, assenyala el punt de proximitat màxima entre la Corona espanyola i la Generalitat, d’ençà el retorn de l’exili del president Josep Tarradellas, moment clau de la transició espanyola. Tots dos matrimonis van parlar amb franquesa sobre Catalunya i Espanya. Trenta tres anys després, una escena semblant és irrepetible, pura quimera.

L’estat de la relació política i institucional és avui de deteriorament màxim. La ruptura és total entre la Generalitat i la monarquia arran del procés independentista, que ha portat més de mig Govern a la presó o l’exili, començant pel seu president, Carles Puigdemont. I que ha tingut en l’actual cap de l’Estat, Felipe VI, un ferm avalador de la repressió. El president Quim Torra anunciava aquest divendres, abans de coincidir amb Felip VI a la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona, que ni la Generalitat assistirà als actes que convoqui la Casa Reial ni pensa convidar els seus membres als que organitzi. Almenys mentre l’actual cap de l’Estat no demani perdó pel discurs del 3 d’octubre, el discurs de l'"¡A por ellos!".

Joan Carles I, el successor a títol de rei designat per Franco i legitimat per la Constitució del 78 després que Adolfo Suárez descartés el referèndum entre monarquia o república per no perdre’l —com va reconèixer ell mateix molts anys després—, va fer aquell maig del 1985 una visita a Catalunya per refermar la relació mútua amb les institucions del país. Mútua i presidida per un tracte bilateral, com evidenciava la presència forçada del ministre de jornada, Narcís Serra, exalcalde de Barcelona i llavors ministre de Defensa, que va acompanyar el monarca.

Joan Carles I, Marta Ferrusola, la reina Sofia i Jordi Pujol el 2003 en un acte a Barcelona / EFE

Joan Carles I fins i tot va presidir al Palauet Albéniz una reunió amb “caràcter informatiu” del Consell Executiu de la Generalitat, encapçalat pel molt nacionalista Pujol. El primer acte de la visita reial havia estat una recepció al Palau de la Generalitat, on el Rei va alternar en els seus discursos el castellà i el català. I l’endemà, una visita al Parlament de Catalunya. S’acomiadaria, després d’una multitudinària recepció, amb 2.000 personalitats, al palau de Pedralbes. Trenta-tres anys després, regnant el seu fill, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, emparat amb l’article 155 de la Constitució, va destituir el Consell Executiu arran de la declaració d’independència del 27 d’octubre, va dissoldre el Parlament per convocar noves eleccions i va intervenir durant set mesos l’administració de la Generalitat. 

Fidels als orígens

“Els pobles s’han de mantenir fidels als seus orígens per comprendre millor el seu present i projectar-se amb fermesa cap al seu futur”. Era el 22 d’abril del 1988 al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i qui parlava era el rei d’Espanya, ni més ni menys que en la inauguració dels actes del Mil·lenari de Catalunya organitzats per l’administració catalana. El pare de l’actual cap de l’Estat afirmaria que la Corona “vol i pot agrupar” tots els pobles de l’Estat. El 12 de febrer anterior, Pujol, en una conferència de premsa en què va anunciar la celebració dels 1.000 anys d'independència dels comtes catalans del domini franc, havia afirmat: “Volem que ell, que també és Rei d’aquesta nació que forma part del conjunt d’Espanya, vingui aquí i ho presideixi”.

És cert que aquella relació dolça entre la Corona de Joan Carles I i la Generalitat de Pujol va fer aigües arran de la protesta nacionalista —en part impulsada pel president i alguns dels seus fills— a la inauguració de la V Copa del Món d’Atletisme a l’estadi de Montjuïc, el 8 de setembre del 1989, en l’avantsala dels Jocs Olímpics de Barcelona. I que hi va haver moments de tensió els anys posteriors. Però res que s’assembli al moment present. Per primer cop en els últims 40 anys, la monarquia espanyola concita el rebuig explícit de la majoria política del Parlament i de la societat. A Catalunya hi ha fins i tot més antimonàrquics que independentistes. Això explica que, segons una enquesta del CEO del maig passat, la monarquia de Felip VI sigui la institució que pitjor valoren els catalans.

L’1 d’octubre del 2017, la ciutadania catalana mobilitzada per exercir el dret a vot al referèndum prohibit per l’Estat va ser brutalment reprimida per la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Molts d’aquells agents havien sortit cap a Catalunya al crit d'“¡A por ellos!” Dos dies després, amb els carrers de Catalunya encara plens a vessar de gent que expressava pacíficament el rebuig a les porres, Felip VI va comparèixer per anunciar la “responsabilitat dels legítims poders de l’Estat d’assegurar l’ordre constitucional” a Catalunya. Les imatges de la brutalitat dels piolins van fer la volta al món. I el Rei va mirar cap a una altra banda. Els més de 1.000 ferits en les càrregues policials, independentistes o no, ciutadans de Catalunya, no van merèixer ni una línia en el discurs reial. Entre l'Isidre y el 3 de octubre del 2017 es va colar l'“¡A por ellos!”. L'abans príncep de Girona, comte de Cervera i senyor de Balaguer ha de fer front a una seriosa avaria a Catalunya. Molt seriosa. 

Imatge principal: El rei Felip VI, el president Carles Puigdemont i la vicepresidenta del Govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría el febrer del 2017 en un acte a Barcelona / EFE

Editorial Torra i el Rei: ruptura en quatre fases José Antich

Jocs del Mediterrani Torra regala a Felip VI un llibre sobre la violència policial de l'1-O El Nacional