El Tribunal de Comptes ha decidit activar el nomenament d'un instructor perquè practiqui diligències i procedeixi a l'obertura d'una investigació per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i, si escau, reclamar l'expresident de la Generalitat Artur Mas i diversos dels seus exconsellers els diners públics que es va gastar en aquella consulta, que podria superar els cinc milions d'euros.

En concret, el departament segon de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, el titular del qual és l'exministra de Justícia Margarita Mariscal de Gante, ha dictat aquest dimecres sengles actuacions sobre aquest procediment. En un d'ells, el Tribunal de Comptes desestima el recurs de revisió interposat per la Generalitat contra les decisions adoptades fins llavors per l'òrgan fiscalitzador i en l'altre ordena que es doni trasllat de les seves actuacions a la Secció d'Enjudiciament perquè aquesta proposi a la Comissió de Govern del tribunal el nomenament d'un delegat instructor procedeixi a investigar.

La decisió del Tribunal de Comptes d'activar la investigació sobre els diners públics utilitzat per a l'organització d'aquella consulta sobiranista de 2014 arriba quan només queden dos mesos i mig per a l'1 d'octubre, la data programada per la Generalitat per a l'organització d'un nou referèndum. En concret, en el recurs que ara ha desestimat el tribunal, la Generalitat sol·licitava l'arxiu de les diligències i que no es permetés la personació en el procediment de l'Advocacia de l'Estat, que havia sol·licitat entrar davant la possibilitat que en la consulta del 9-N s'haguessin pogut "veure afectats fons públics de caràcter estatal".

L'Advocacia de l'Estat, la personació ratifica ara el tribunal, ha sol·licitat que es nomeni un instructor, igual que la Fiscalia, partidària de l'obertura de la investigació contra Mas, l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, i les també exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau "per determinar les seves responsabilitats per la despesa de 5,12 milions d'euros en les votacions del 9N" de 2014.

És a dir, tots dos donen suport a la denúncia que ha donat origen a aquest procediment que va ser presentada per Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Advocats Catalans per considerar que, tot i que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional a l'organitzar aquella consulta de 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l'ús irregular de diners públics.

Són més de cinc milions

La tasca del delegat instructor que es nom pròximament serà contrastar la denúncia dels col·lectius catalans per determinar les responsabilitats comptables d'Artur Mas i els seus consellers i, si escau, reclamar-ne el reintegrament al Tresor. En concret, els denunciants individualizaban una sèrie de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d'euros: construcció d'una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d'ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d'informació (307.962,71 euros).

Les associacions van acusar a Mas i als seus exconsellers de facilitar la logística i tots els mitjans els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, "pel que van destinar cabals i efectes públics posats al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades ".

També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cada un dins de l'àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, "l'aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d'actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordi competencial, i desobeint l'ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional".

La Generalitat: tot va ser legal

En el recurs que ha estat desestimat la Generalitat defensava que les seves actuacions comptaven amb cobertura legal i pressupostària i que, per tant, "els fets denunciats no revesteixen caràcters d'abast comptable ni de malversació". Al·legava també que Mas i els seus consellers "van actuar en tot moment amb la convicció que el procés de participació ciutadana comptava amb la cobertura de l'ordenament jurídic llavors vigent".

Però el Tribunal de Comptes considera que els arguments del Govern català per defensar l'arxiu "sense donar lloc si més no a una investigació dels fets per un delegat instructor, entren de ple en qüestions jurídiques relacionades amb els requisits dels que legalment depèn l'existència de responsabilitat comptable ". En aquest sentit, assenyala que la Generalitat no qüestiona la realització amb fons públics de les despeses que refereixen els denunciants, sinó que defensa "amb extensos i elaborats raonaments la correcció jurídica" dels mateixos i la "inexistència de l'element subjectiu de la responsabilitat comptable de les persones assenyalades en la denúncia ".

Segons el tribunal, la Generalitat utilitza "arguments complexos que excedeixen de la simple constatació de manifesta inexistència de responsabilitat comptable que pogués deduir-se de manera immediata de les actuacions" i entra "de ple" en l'examen dels requisits de fons de la responsabilitat comptable ", cosa que, segons Mariscal de Gante," no pot ser objecte de enjuciamiento "abans fins i tot d'haver-se obert una investigació.

En aquest sentit, la interlocutòria recalca que en aquesta fase ha de decidir si s'arxiva la denúncia o s'investiga i opta per la segona opció al·legant que, segons la doctrina del propi tribunal, només s'ha de procedir a l'arxiu quan "pugui apreciar-se que els fets , manifestament, no revesteixen caràcters d'abast "el que, des del seu punt de vista, no succeeix en aquest cas. "No hi ha l'arxiu si les qüestions plantejades són inherents a la gestió de fons públics, a detriment de l'erari públic a causa de l'adopció de decisions de despesa i pagament que poguessin haver mancat de prou suport normatiu", recalca el tribunal citant la seva pròpia doctrina .

Ja condemnats per la via penal

Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal; d'una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dos anys d'inhabilitació a Artur Mas i a nou mesos a les conselleres Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de 2014; per la seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d'aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d'inhabilitació pels mateixos fets.

En la seva resolució el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se l'acusava i no es qüestionava si l'aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si hi havia existit malversació de fons públics amb l'organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d'euros.