La polèmica del màster de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha recordat altres casos en què els polítics van mentir en els seus currículums. Encara que mentir en el currículum per accedir a un càrrec públic és un cas greu, sembla que alguns polítics no ho veuen així. En la majoria dels casos els responsables no dimiteixen, i els seus partits tampoc hi prenen mesures.

El primer cas conegut en el qual un polític va mentir en el seu currículum va ser el 1986. Luis Roldán, del PSOE, era director general de la Guàrdia Civil. Encara que era el primer cas conegut en què un càrrec públic mentia en la seva vida acadèmica, aquell va ser el menor dels seus problemes, ja que el 1993 es va veure obligat a dimitir per diversos casos de corrupció.

Un altre cas molt sonat va ser el de Juan Manuel Moreno Bonilla. L'encara líder del Partit Popular a Andalusia assegurava l'any 2000 ser llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. El 2004 el seu currículum va canviar i només reflectia que comptava amb estudis en la matèria. Anys més tard va sortir a la llum que Bonilla no tenia estudis superiors, i no va ser fins al 2011 quan li van validar un grau que va començar el 2007, en un títol propi de la Universitat José Cela de Madrid. Bonilla encara segueix al càrrec.

Tomás Burgos va ser durant vuit legislatures diputat del Partit Popular al Congrés. Burgos va ser "metge", segons el currículum que publicava el govern espanyol en la pàgina web del Congrés dels Diputats. El Consell de Ministres el va nomenar secretari de l'estat de la Seguretat Social, el càrrec que ocupa en l'actualitat malgrat no tenir els estudis de Medecina acabats. El currículum de Burgos assegurava que era "llicenciat en Medecina i Cirurgia", un títol que es va convertir en "formació en estudis de Medecina i Cirurgia" quan la biografia del diputat va desmentir la llicenciatura.

Sense dimissions

Gema Igual, alcaldessa de Santander del PP, tampoc no va dimitir quan es va descobrir que havia mentit en el seu CV. Lluny de ser "diplomada en Magisteri", tenia uns estudis en la matèria, però sense cap títol universitari.

A Catalunya, l'exvicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, de Convergència i Unió llavors, va haver de confessar que no era llicenciada en Psicologia com havia mantingut en el seu currículum fins al moment. L'exdiputada no va dimitir malgrat reconèixer l'error el 2011. No va ser fins al 2015 quan Ortega va abandonar la política per la crisi del seu partit.

Els nous partits tampoc no se'n lliuren, i és que Ciutadans també ha hagut de fer front a dos casos en què els seus polítics inflaven els seus currículums. Miguel Gutiérrez, diputat al Congrés, era, segons el seu currículum, doctor enginyer, però va resultar que no havia cursat cap doctorat, per la qual cosa simplement tenia l'enginyeria. Una cosa semblant va passar amb César Safra, diputat a l'Assemblea de Madrid, qui va reconèixer haver exercit d'advocat sense ser-ho.

El partit d'Albert Rivera va perdonar els dos i va defensar que no havien mentit. La seva defensa va evitar expulsar els dos polítics, tal com haurien de fer seguint els estatuts del partit i com han defensat sempre. De fet, un dels punts pactats per Ciutadans i el Partit Popular per a l'acord d'investidura acorda la "separació de qualsevol càrrec públic que hagi falsificat o enganyat en relació amb el seu currículum o la seva qualificació professional o acadèmica".