Les persones amb bulímia perfeccionen tant la seva tècnica per vomitar a causa de la malaltia, que són capaces de provocar-se la nàusea i fins i tot vòmit només pensant en menjar. Ho dic jo que vaig ser anorèctica i sé alguna cosa de desordres alimentaris. El cas és que per culpa d'un vídeo –i només pensant en ell– crec m'he tornat mig bulímica. Simplement recordant el tutorial?! d'amor de Risto Mejide protagonitzat per Laura Escanes (aka la seva Musa) m'entren nàusees, vòmits, diarrees i ganes de morir-me amb tu si em mates o de matar-me amb tu si em moro.

Que un senyor de 42 anys li dediqui a la seva xicota de 20 –que ja sabem que 22 anys no són res i molt menys quan a una encara li estan acabant de sortir els pèls del cony– frases com "Meva només meva, més meva no pots ser", "Mevíssima i ja està", "necessites que et torni a atrapar", "Mai no et deixes posseir del tot", "jo que mai no vaig creure que seria gelós" és simplement obscè. Una rastellera de frases típiques de maltractador que intenta justificar la seva merda de discurs masclista tornant-lo progre amb afegitons trets d'algun fil de consells de Forocoches "i no perquè jo t'ho digui, sinó perquè així ho has decidit tu", "És un meva que res no té a veure amb la possessió", "Amb tu he après que amb la porta oberta ningú no se'n va". Senyor: emporta-te'm si algun dia escric alguna cosa així. Més encara, t'imploro que te m'emportis si algun dia m'agrada algú capaç d'escriure'm alguna cosa així. Perquè si el text ja és, per si sol, prou odiós, insultant i violent, quan s'acompanya d'aquesta veu de pervertit a la sortida de l'escola pot provocar no només bulímia, sinó també ebola, zika i la sida junts.

(No digueu que no us ho he advertit)

El senyor aquest, que ha passat d'humiliar a desenes de noies en directe per donar consells sobre com sortir de la crisi, no es talla un pèl en exposar no només la seva relació, sinó la vida d'una adolescent sobreexposada i perseguida fins i tot pels seus propis companys de facultat. Ell, que sap molt bé com funcionen els mitjans, es deixa menjar per la seva puta vanitat per presumir de la seva lolita sempre que en té ocasió. Hem vist a Laura bufant les espelmes del seu 20è aniversari en directe, despertant-se, adormint-se, menjant, l'hem vist mil vegades en calcetes i agitant les seves metxes californianes al vent. Però ell, com jo, també sap que Laura està malalta d'una cosa que –gairebé– sempre es cura amb els anys: l'adolescència. Cada dos per tres al pobre Risto se li escapa el terror en frases que presagien el dramàtic final, que Laura el deixarà. Ell ho sap, jo ho sé, Laura encara està ocupada amb les seves metxes però aviat ho sabrà també. El dia que se'n vagi d'Erasmus i es quedi sense saldo per la resta de la seva vida.

La sobreexposició és un mal terriblement comú del nostre temps. Tothom creu que la seva història mereix ser explicada, retransmesa, propagada per les xarxes amb fotos, vídeos i declaracions d'amor perquè mai, mai ningú, havia estimat així abans. Mai ningú no havia estat així de trist per desamor. Mai, mai ningú no s'havia declarat, promès, casat. I mai ningú no havia estat tampoc ingressat amb una sonda nasogàstrica. Quin fàstic, collons.

El problema real de la gent que és capaç d'elevar el ridícul a la categoria d'art, és que no tenen pares

Crec, sincerament, que el problema real de la gent que és capaç d'elevar el ridícul a la categoria d'art, és que no tenen pares. No pares en sentit físic –les meves condolences a tots els orfes– sinó pares en el sentit més espiritual de la paraula. Un concepte de pares que fomenta el respecte envers un mateix i envers els altres. La figura d'aquests pares que mantenen el sentit del ridícul com una cosa necessària per a la convivència. Pares com la meva mare que em fotria una hòstia que faria que em saltés fins a l'últim molar si faig un vídeo a l'estil Risto. Famílies que repudiïn i que desterrin. Amics que es desetiquetin de les teves fotos a Facebook. Caps que et facin fora de la feina perquè dónes mala imatge a l'empresa. Nous xicots i xicotes que surtin corrents quan vegin el que amaga el teu youtube. Aquests pares que Risto i Laura, òbviament, necessiten.