Si amb alguna cosa pot identificar-se el triomf de l'independentisme a Catalunya, no pas del sobiranisme, és per la unitat. La mostra més evident va ser l'1 d'octubre, quan milions de persones es van posar d'acord a anar a votar independentment de les seves opcions polítiques. Això és, precisament, el que els va fer grans. I allà és on des de l'Estat espanyol es vol atacar. Trencar aquesta unitat és clau per al nacionalisme espanyol, i aquest és el seu full de ruta.

Vam veure com divendres el president Torra sortia de la mà del vicepresident Pere Aragonés per deixar constància que, malgrat les seves discrepàncies evidents, es mantenien units. I aquesta imatge era necessària. Sobretot per a la població independentista i també per a part dels sobiranistes.

S'apropen les eleccions (una altra vegada) i veiem com s'amaneix una amanida que cada dia se'ns entravessa més. Perquè quan un demana amanida no vol els ingredients per separat: els vol tots junts.

Quan un demana amanida no vol els ingredients per separat: els vol tots junts

El mandat d'aquest Govern és el de fer república i posar en marxa el camí cap a la independència. Era la seva promesa electoral: feta des de formacions polítiques perfectament legals i amb un programa que la Junta Electoral va donar per bo. És important recordar-ho perquè aquí, segons el relat fals que es vol imposar des d'Espanya, no deixen de parlar de cops d'estat, quan el cert és que l'independentisme no ha fet mai tal cosa.

La unitat d'acció sense fissures, l'absoluta absència de violència en les seves proclames i la democràcia per bandera han estat capaces de plantejar una opció per a la ciutadania que ha estat un èxit. Si bé és cert que hi va haver molta gent que ho va tenir difícil per votar en les ultimes eleccions al Parlament, perquè anaven per separat els ingredients de l'amanida republicana, també ho és que per a aquests comicis era més intel·ligent plantejar-ho així i crear les aliances després. Al Parlament no decideix la llista més votada, sinó que la força es forma després, sumant escons. No passa el mateix ni els vots sumen igual en les municipals, en què la presentació de candidatures unitàries serà la clau per poder mantenir la fortalesa republicana.

I precisament des d'Espanya ho saben. Per això l'estratègia fonamental a Madrid és dinamitar la unitat independentista. I es valen per a això de tot el que tenen al seu abast: mitjans de comunicació, forç, i administració de justícia.

Per als comicis del 21-D era més intel·ligent plantejar llistes separades i crear aliances després

Aquesta setmana hem vist tensions per la suspensió que dicta un acte de Llarena. Un altre esperpent més que formarà part de la col·lecció de ficció jurídica. Perquè aquesta mesura cautelar no s'aguanta per enlloc: els diputats no poden ser apartats dels seus càrrecs sense una sentència ferma i la llei que regula la suspensió que Llarena vol aplicar no té cabuda en aquest cas, ja que parla de delictes que en cap cas no s'han comès (terrorisme o violència).

Des de Madrid fa mesos que parlen de "colpistes", i, si ens cenyim als fets, el que més s'assembla a un intent de cop és, precisament aquest afany d'un jutge d'instrucció per intervenir en la formació d'un parlament democràtic. Primer amb el reiterat incompliment de la llei pel que fa els candidats per ser investits, i, ara, una vegada format govern, per provar d'aniquilar les majories parlamentàries fent totes les trampes imaginables.

No deixa de sorprendre'ns Llarena amb cada intent de soscavar les decisions democràtiques del poble català. I, per tant, i segons el seu prisma, del poble espanyol, perquè no sembla que tingui inconvenient de poder estar vulnerant els drets fonamentals dels seus compatriotes (segons ell).

I posant bombes a tot arreu (metafòriques, esclar), es pretén que la unitat independentista salti pels aires. Qualsevol intent per aconseguir-ho es posa sobre la taula

I posant bombes a tot arreu (metafòriques, esclar), es pretén que la unitat independentista salti pels aires. Qualsevol intent per aconseguir-ho es posa sobre la taula. I contra vent i marea estan lluitant per mantenir els dirigents de les institucions catalanes a la presó o a l'exili, amb una intoxicació mediàtica sense precedents, amb una justícia que reinterpreta les normes al seu albir, de manera que crea tal inseguretat que els codis mai no tornaran a ser els mateixos després d'aquesta borratxera.

Torra no és un home de partit. És un home que s'ha sacrificat per aconseguir uns ideals i que sap bé que en aquesta batalla es tracta de resistir, de continuar empenyent i de no caure en provocacions. Té totes les dificultats imaginables per posar en marxa un projecte il·lusionant que és dinamitat a cada pas que fa. O que almenys intenten dinamitar.

El poble independentista català, i gran part del sobiranista, demana dues coses: unitat i república

El poble independentista català, i gran part del sobiranista, demana dues coses: unitat i república; ja que és sabedor que l'una sense l'altra no serà possible.

S'anunciava també divendres una carta de suport a la Crida Nacional per part de diversos perfils d'esquerra. Em va semblar una notícia interessant notícia, perquè és temps de fer crides a la unitat, més enllà de les sigles dels partits polítics. És evident que un plantejament liberal no té res a veure amb un de socialista, però per poder desenvolupar-los, sigui quin sigui l'ideari, han de poder disposar d'un espai que garanteixi les llibertats i la justícia. I això només podrà donar-se en un marc nou: la república. Una vegada aconseguida, serà l'hora del desplegament multicolor en què cadascú podrà situar-se en el punt que millor consideri. Provar de fer-ho al revés deixarà la república on sempre va ser: en un lloc inabastable.