Tot comença en un poble format per masos anomenat Sepharad. Al mas principal hi vivia el senyor Jones, Paco Jones, i la seva dona, que maltractaven els animals que hi vivien.

Una nit, el porc més savi, a qui deien Isidoro, va reunir-los a tots clandestinament al poble del costat, i els va dir que estava fart dels homes i que arribaria una rebel·lió que els faria fora a tots.

Però el propietari dels masos, el senyor Paco Jones, mor d’un xoc sèptic, i els porcs, autoanomenats líders per ser més intel·ligents, decideixen que en lloc d’una rebel·lió faran una “transició” dirigida pel porc Adolfo i sense fer fora la família del senyor Jones, que deixen el fidel porc Borbó com a vigilant.

Aleshores els porcs Adolfo, Santiago, Isidoro i Manuel pacten que els dos masos que abans de l’arribada del senyor Jones ja s’organitzaven sols, el caserío Aguirre, al nord, i la masia Tarradellas, a l’est, es tornin a gestionar soles. La del nord, amb el porc Carlos, pacta quedar-se tot el que produeix (i li diuen que sí perquè hi viuen uns gossos perillosos). La del nord-est, amb el porc Jordi, pacta que cada any els donarà bona part dels productes a canvi d’influir en la granja principal.

Però per què la resta de porcs no s’enfadin, sobretot els del sud, on va néixer Isidoro, decideixen que totes les granges del poble, fins i tot les que mai ho havien fet, tinguin les seves pròpies normes. I s’inventen nous himnes i noves banderes. És el que es coneix com a pinso per a tothom.

Aleshores, per què tots els masos, dirigits pel mas principal, es mantinguin com a poble, set porcs magnífics esculpeixen unes lleis en una paret:

-Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic

-Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic

-Cap animal no portarà roba

-Cap animal no dormirà en un llit

-Cap animal no beurà alcohol

-Cap animal no matarà un altre animal

-Tots els animals són iguals

Durant anys, els masos de Sepharad prosperen millor que quan els administrava el senyor Jones, però amb el pas del temps, els porcs comencen a abusar del seu poder i manipulen els manaments a favor seu.

A més, al mas de l’est, tots els porcs que hi van manant, des del porc Jordi fins al porc Artur, es queixen que envien massa producció al mas principal i que no poden atendre les necessitats de tots els animals que hi viuen. Però els porcs del mas principal i de la resta de masos els diuen insolidaris.

Un dia, quan al mas principal hi mana el porc Mariano, el porc Carles, fart, decideix que ja no enviarà més pinso al mas principal. Però Mariano, amb l’ajut de Borbó, que ja era el fill del vigilant que havia deixat la família Jones, llança els gossos contra Carles, que fuig de la granja i deixa a l’inexpert porc Quim al capdavant del mas.

A partir d’aquest moment, Borbó es nomena líder únic, mantenint la resta d’animals sota la seva dictadura mitjançant l’amenaça dels gossos i, a poc a poc, ell i els altres porcs acaben adoptant tots els defectes dels homes contra els quals s’havia de fer la rebel·lió, modificant manaments al seu favor i convencent els animals que els manaments que recordaven eren falsos.

Finalment, a la paret on hi havia escrites les lleis, en queda una de sola que diu: "Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que els altres".

Però malgrat aquesta injustícia, els cavalls segueixen treballant més cada dia. Les ovelles es mostren acrítiques amb el règim. Els corbs parlen del cel, de futbol i de Belén Esteban als animals i reben un tracte de favor dels porcs perquè ajuda a fer més mansos els cavalls i les ovelles. Els únics que s'adonen de les manipulacions són els ases, però no hi fan res.

Davant del fracàs de la rebel·lió (perdó, de la “transició”), el porc Borbó permet entrar a Sepharad els amics del senyor Jones, que arriben pel mas del sud.