A l’esquerra de l’esquerra de Manuel Marchena ―físicament, que no políticament, o sí― hi ha un jutge que riu molt. Té el cabell negre i respon al nom d’Antonio del Moral. Té la mateixa edat que el president de la sala. Tots dos van néixer el 1959. Així com al rei dels sinònims li ha caigut la careta aquests dies, d’Antonio del Moral García, que és a la sala segona del Suprem des del 2012, en coneixem un peculiar sentit de l’humor. Doctor en Dret per la Complutense, fiscal en excedència ―tant de l’Estat com del Suprem―, ha sigut professor a l’Instituto de Empresa i a la mateixa Complutense, té publicacions sobre dret penal i va participar en la comissió encarregada de fer l'esborrany del nou codi processal els anys 2012 i 2013, segons la Guía para medios de comunicación, que et donen a l’antic convent de la plaza de la Villa de París.

Del Moral forma part de l’Associació Professional de la Magistratura, de tendència conservadora i de la qual forma part també Pablo Llarena, per si volen més informació. El jutge que riu, insisteixo, té sentit de l’humor perquè sempre que pot explica la història que explicaré a continuació. L'última vegada que la va explicar, que en tinguem constància, va ser el 10 d’abril d’ara fa un any. De fet, hi ha un vídeo de mòbil que ho acredita (però no el veurem ara, el veurem durant la prova documental). Va ser participant, precisament amb Pablo Llarena ―i Enrique López, magistrat de la Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional i exmagistrat del Tribunal Constitucional, i José Luis Concepción, president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó―, en una jornada sobre delictes econòmics i responsabilitat penal de les empreses a Salamanca.

La història que explica, però, no és seva, sinó d'un alumne anònim de la UNED. Però el jutge que riu no ho amaga. És una versió penal del conte de la Blancaneus. I diu el següent:

D’entrada, el jove al qual la madrastra va encarregar matar la Blancaneus ―madrastra a qui es podria jutjar per inducció a assassinat― perquè no fos la més bella del regne, en no tenir el valor per fer-ho, la va deixar fugir i va matar un pobre cérvol per portar el seu cor a la madrastra, va cometre delictes contra la flora i la fauna, segons el Codi Penal espanyol actual.

Després, la Blancaneus va fugir fins a trobar una cabana al bosc... construïda en sòl no urbanitzat, per tant, amb delicte contra l'ordenació del territori.

A més, la simple al·lusió als seus amos en el títol del conte, nans, és pejorativa i indica un menyspreu a persones de verticalitat limitada.

Un excés legislatiu pot fer que la vida diària i les accions quotidianes acabin totes a la justícia

La protagonista del conte va entrar a la casa, per tant, incorrent en un delicte de violació de domicili.

Els seus habitants tornaven a casa cantant, de ben segur, una cançó per la qual no pagaven el corresponent cànon a la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE).

En escoltar la història de Blancaneus, els va fer pena i li van permetre quedar-se a la casa, això sí, a canvi de fer les feines de la llar, com planxar, rentar, cosir o cuinar, evidentment sense remuneració ni contracte ni alta a la Seguretat Social, per tant, cometent un delicte contra els drets dels treballadors.

Quan la madrastra va descobrir que la Blancaneus seguia viva, va fer que entrés en un son profund després de menjar una poma, cometent un delicte contra la salut pública per enverinament.

Letargia de la qual la protagonista del conte desperta perquè rep el petó d'un príncep, que, amb la llei a la mà, va cometre un delicte d'agressió sexual en aprofitar-se d’una dona privada de sentit.

Per tant, d'acord amb el Codi Penal, tots els protagonistes del conte de la Blancaneus tindrien comptes pendents amb la justícia i tots haguessin acabat a la presó.

Molt bé. I ara, la lliçó que se n’extreu i que explica el mateix jutge que riu. Un excés legislatiu pot fer que la vida diària i les accions quotidianes acabin totes a la justícia. Ara la meva conclusió: prengui nota d’això també, senyor jutge que riu, quan estem parlant de política. Ho estem veient aquesta setmana al Suprem amb els guàrdies civils explicant contes de terror amb l’objectiu de deixar tancats a la presó els polítics catalans.

Però, vaja, potser el jutge que riu, riu perquè és plenament conscient del que està passant.