"El Raül farà una declaració ferma davant el Suprem, estigueu atents perquè serà clar", em diu l’Oriol, en un dels locutoris de la presó de Soto del Real, al peu de la serra de Guadarrama, allí on els franquistes van assassinar Josep Suñol el 36, diputat d’ERC i president del Barça. La presó és just al peu de la serralada, de cims coberts de neu, una serra on viu el llop. Un grau sota zero a quarts de nou del matí. "Aquest home val molt, té molt recorregut i profunditat", ens diu l’Oriol al Vicenç i a mi, que hem fet nit en un hostal de Colmenar Viejo. Ambdós debutem per aquests paratges. Esperança i llibertat és el títol d’ARA Llibres que ara mateix lidera el top ten de vendes de No Ficció, l’anàlisi que fa Raül Romeva de l’actual conjuntura i de com cal avançar cap a la República.

L’Oriol pregunta si la família està bé i tan aviat com rep la confirmació, ens llancem a un intercanvi frenètic d’informació, esquitxat de bromes i somriures. Aquest matí, avui, està de molt bon humor i relaxat, més i tot que habitualment. S’ha tret del damunt la declaració davant el Suprem i ara només té projectes al cap i sembla haver recuperat el plaer per la lectura, en fase quàntica. Dos locutoris més enllà hi ha Jordi Sànchez, ens hem saludat cordialment. Quan al final de la visita intento entrar al seu locutori, un funcionari m’ho recrimina i em fa fora. No m’havia passat mai a Estremera.

Tan aviat he acabat la visita, envio un missatge concís als xats de confiança. "Surto de Soto, l’Oriol millor que mai, somrient i alegre. Diu que el Raül farà una gran declaració també i que és un company formidable". Tot seguit, un company contesta, és l’incombustible Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès. "I jo d’Alcalá-Meco. Dolors (Bassa) on fire. Té moltes ganes de declarar i poder descansar una mica. Una mica inquietes (a Meco també hi ha la Carme) amb el tema d’eleccions espanyoles. Ja li he dit que ho guanyarem tot". No tenia ni idea que ell també ha fet els 1.400 quilòmetres per 40 minuts rere un vidre.

És sobre aquesta immensa dignitat que es fonamenta la victòria

El cert és que dimarts segueixen les declaracions, després que ho hagin fet Junqueras i Forn. Obrirà la sessió en Jordi Turull i previsiblement a la tarda li tocarà al Raül mirar de fit a fit els set magistrats del Suprem i ignorar l’extrema dreta, tant l’acusació particular com la fiscalia. Hi seré. La Neus m’ha cedit una de les seves places, cada familiar en disposa de dues. Del Raül, de com afronta la presó i de la seva musculatura de Popeye en podria fer cada cop més elogis, de l’enteresa amb què ha afrontat tot el que ha anat passant; també de l’actitud tan ferma de la Diana Riba, la seva companya, dels fills magnífics que té i que s’està perdent. Probablement, la part més dura de tot aquest escarni que perpetra la justícia espanyola.

Qui és el Raül s’explica amb una anècdota que vaig viure, que em va emocionar i recordaré sempre. Dos dies abans que entrés per primer cop a presó, érem en una reunió, al vespre. Els pronòstics cada cop eren més funestos. Hi havia l’Oriol, el Raül, el Carles Mundó, en Turull i en Rull, entre d’altres. El moment era ben delicat. Era també un moment de confessions íntimes i va ser el Raül qui, mirant els companys als ulls, va dir: "Si el preu de la llibertat és la presó, assumiré la presó". No calia dir res més. Ja ho havia dit tot. Per això no em sorprèn gens ni mica que afronti el judici amb el cap ben alt, serè i conscient que això va per llarg. Però que de tot el que ara direm en viurem molt de temps. És sobre aquesta immensa dignitat que es fonamenta la victòria.