Aznar donant lliçons de feixisme, quina paradoxa. Ell, que es declarava falangista; ell, que era un apassionat seguidor de José Antonio Primo de Rivera, el dictador que clamava per la dialèctica dels punys i les pistoles. Jose Mari té la pell gruixuda, ni tan sols es posa vermell quan assenyala presumptes feixistes. Esclar que en això té un màster, no com el de Casado. Ni el del titella Albert, el preferit del PSOE. Sempre es pot anar a pitjor. El bigoti d'Aznar és el del seu avi, fill de la dreta nacionalista basca, reconvertit a Falange i després fanàtic de Franco. Aznar té avui un cadell a la seva imatge en la direcció del PP, un que sembla un clon de Rivera, un altre protegit de qui va ser president del govern espanyol. Cayetana, la pija que irromp en la llista electoral com a paracaigudista, també representa fidelment el nou PP i la seva regressió al passat, de quan Jose Mari es queixava amargament que els carrers amb noms dedicats al caudillo Francisco Franco i a José Antonio "ara estaran dedicats a la Constitució". La cohort d'acompanyants de Cayetana (no hi ha ni un sol català que mereixi liderar la llista del PP a Catalunya?) no dubten a fer la salutació feixista 'braç en alt, salutació a Franco'. Després es queixen que grups d'extrema esquerra els boicotegin a l'Autònoma.

No respectar la llibertat d'expressió sempre hauria de ser rebutjable. Però, en canvi, hem vist com al Joan Tardà li han rebentat desenes d'actes al País Valencià, per exemple i repetidament, allà on els feixistes van al seu aire alegrement i la impunitat de les seves agressions és absoluta. Fa unes setmanes, a Vinaròs, els seguidors de Ciutadans van boicotejar un acte d'ERC, sense embuts. Després van repartir exemplars de la Constitució, aquesta que Aznar refusava i de la qual després es va convertir en màxim intèrpret i defensor, encunyant el terme 'patriotisme constitucional', davant el qual va sucumbir el PSOE. A monàrquic no hi ha qui guanyi el PSOE. A València, Guillem Agulló es presentarà a les eleccions europees per ERC, honrant la memòria del seu fill, assassinat pels feixistes del braç alçat. Mai ningú del PP o Ciutadans no va tenir cap mena de paraula amable amb ell. Mai ningú no ha demanat perdó per aquest assassinat a sang freda. Ni el més mínim consol. El van assassinar, en nom d'Espanya, la mateixa mena de feixistes que aixequen el braç al costat de Cayetana, el van matar a ganivetades.

Per primera vegada, a Catalunya, una formació independentista, de tradició republicana, filla de la República, pot guanyar unes eleccions espanyoles. Aquest és el millor dels homenatges que potser avui podem tributar a Guillem Agulló, a la seva memòria. Una Catalunya que és un dic contra el feixisme com reivindica Gabriel Rufián, una Catalunya en què l'hegemonia republicana avança davant el règim de la restauració borbònica, aquest que amb un espès vel ens va exigir que ens empasséssim qualsevol desig de justícia, que deixéssim impunes tots els crims del franquisme i que acceptéssim sense dir ni piu la llei de successió franquista en la persona del net de l'últim Rei, protegit de la dictadura de Primo de Rivera. El franquisme va repescar la família, a la qual el PSOE tributa submissió i obediència cega, com ja vam veure el 3 d'octubre, quan Felip VI va prendre el lideratge del ¡a por ellos! I Pedro Sánchez, obedient amb el cap cot, va disposar que qui és amo governa.