Més oients que mai. I en català. Mentre el paper llangueix, la ràdio bat rècords històrics. La irrupció de Josep Cuní a la SER no només ha servit per revitalitzar la redacció de Ràdio Barcelona sinó que ha tingut un efecte positiu per al conjunt de la ràdio. La FM ho peta, amb Jordi Basté que manté un lideratge sòlid i una Mònica Terribas que porta Catalunya Ràdio als millors registres de la història. No és fàcil quan davant tens un Basté —o un Clapés a la franja horària de tarda—, uns professionals amb uns registres molt consolidats que excel·leixen i brillen amb llum pròpia des de fa anys.

A la intensa i estimulant competència entre RAC1 i Catalunya Ràdio, ara hi hem d’afegir Josep Cuní, que ha debutat a l’EGM. La ràdio generalista, en català i amb una cosmovisió catalana, és hegemònica a Catalunya. No passa en cap altre àmbit, ni en paper, ni en l’àmbit digital, ni encara menys en televisió, on TV3 pràcticament competeix en solitari amb les grans cadenes privades i públiques espanyoles. Un altre Cuní, Carles, ho peta en l’àmbit de la rdiofórmula, amb el Grup Flaix, amb uns resultats espectaculars. 525.000 oients entre Flaix FM i Flaixbac, amb un notable ascens d’aquesta darrera mentre els 40 Principales segueixen perdent oients. Carles Cuní ha consolidat un grup musical que és tot un exemple, amb Carles Pérez, El matí i la mare que el va parir de Flaixbac, que condueix l’espai matinal més desenfadat, connecta amb un públic jove i complementa el domini de la ràdio feta des de Catalunya i pensada en català, amb la ferotge competència de Los 40 Principales. Flaixbac és avui la primera emissora musical del país, acollonant. No hi pot haver una gran gesta sense que hi hagi una intensa competència. Així és en tots els registres de la vida.

Si el que avui passa a l’àmbit de la ràdio passés a televisió, paper i premsa digital tindríem un univers mediàtic molt més sa, plural i menys voluble

Els resultats del darrer EGM coincideixen amb el processament del director de Catalunya Ràdio Saül Gordillo a la macrocausa contra l’independentisme que segueix el jutjat 13, que també ha processat el director de TV3, Vicent Sanchis, entre d’altres, ambdós amb uns resultats notables. El mandat de Gordillo, amb Jordi Borda i Santi Faro de lloctinents, ha portat Catalunya Ràdio a un rècord històric, amb franges horàries de lideratge com els migdies amb Empar Moliner, que és una artistassa. I Òscar Fernàndez. O el Suplement de Roger Escapa, que ho peta. O un Roger de Gràcia que se les ha d'heure amb monstres a la tarda i vespre, a RAC1, com Toni Clapés o Albert Om.

I a tot això, amb un Justo Molinero —sempre diu que és etern— que torna a pujar a l’EGM i que avui té l’índex de fidelitat més alt de tota la ràdio catalana amb Radio Teletaxi. Si el que avui passa a l’àmbit de la ràdio passés a televisió, paper i premsa digital tindríem un univers mediàtic molt més sa, plural i menys voluble a la influència d’uns poderosos altaveus que irradien el discurs d’un nacionalisme espanyol profundament reaccionari que sembla no tenir cap més objectiu que dinamitar la convivència. Per molts anys tingui la ràdio a Catalunya, i seguim amb allò que predica un altre monstre de la ràdio, Jordi Margarit: "Catalunya, tu a la teva".