Quan un està irritat és molt fàcil ser provocat. I és obvi que tenim una part del país irritat, més enllà de qui sempre ho està o ho ha estat perquè aquesta és la seva actitud vital i política. El 21-D ha emergit com una data al calendari en què es preveu una mobilització de protesta davant la celebració del Consell de Ministres a Barcelona. La protesta és legítima, només faltaria. I, ni que fos el cas, tal com deia Manuel de Pedrolo, cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Ara bé, protesta no equival a aldarulls, ni a passatemps personal, ni a pretext per expiar tots els dimonis i la frustració o la impotència davant un Estat monàrquic que té a la presó els líders del moviment republicà. Només cal recordar com va anar l’1 d’octubre. I l’1 d’octubre vam guanyar. Potser l’única ocasió en què hem guanyat en molt de temps, en essència per la conjura entre institucions i ciutadania o almenys un gruix molt significatiu de la ciutadania. Aquell dia, no val a enganyar-se, vam guanyar amb un discurs inequívocament democràtic, "volem votar". L’1 d’octubre vam guanyar perquè tota la violència la van posar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Si som al mapa d’Europa i del món és gràcies a l’1 d’octubre, no pas a l’11 de Setembre de 1714. Aquell dia vam guanyar, com mai, que diria el Gabriel Rufián (aquest home és una benedicció per al conjunt del moviment independentista), també perquè els Mossos van estar al costat del seu Govern i perquè van prioritzar la seguretat ciutadana davant la barbàrie de l'"¡A por ellos!". L’1 d’octubre vam guanyar perquè vam protagonitzar un acte de desobediència civil massiu com mai no s’ha vist a Europa. L’1 d’octubre vam guanyar perquè no vam caure en cap de les provocacions de l’Estat i els seus cossos de seguretat (quin eufemisme!). L’1 d’octubre vam guanyar per la resistència cívica i pacífica de la gent, no tirant ampolles ni buscant enfrontaments, ni amb personal amb passamuntanyes (ja que no saps mai qui hi ha rere un passamuntanyes).

El que ja seria demencial és regalar a l’Estat les imatges que volien i no van tenir l’1 d’octubre

L’1 d’octubre, l’Estat (Soraya Sáenz de Santamaría dirigint el nyap) volia els Mossos atonyinant la gent i que tot acabés a garrotades i amb enfrontaments al carrer. És exactament això el que pretenia. Aquesta era la foto que buscaven. I aquesta és la foto que vam evitar, entre tots. Per això tenen la direcció dels Mossos encausada. Per això li fan pagar al conseller Quim Forn, que tot just va ser tres mesos conseller i en fa ja tretze que és a la presó sense judici de cap mena. O pitjor encara, amb un judici mediàtic paral·lel en el qual Rivera, Casado, Aznar i ara Vox dicten acusacions i sentència. No oblidem que el mateix Pedro Sánchez va presentar una moció per reprovar Soraya Sáenz de Santamaría per l’actuació policial de l’1-O. Però Sánchez demostra cada dia més covardia quan es deixa arrossegar per la dretota espanyola. L’empenta de Sánchez es va esvair quan el 3 d’octubre va veure el Borbó ebri de ràbia. I es va fer enrere, del tot, al costat de Ciudadanos i PP. Després vam veure com els seus homes a Catalunya desfilaven al costat del PP, de Ciudadanos i d’un Vox que ja emergia, amb el mentider Pepito Borrell (l’energumen que banalitza els genocidis) de musa de les festes patriòtiques al costat de Manuel Valls. Ja havíem vist com Sánchez pactava una investidura amb el falangista Rivera, que no va prosperar per la negativa de Podemos a sumar-s’hi; hauria estat de traca i mocador veure els comunistes de Pablo Iglesias validant el pacte amb el falangisme postmodern. I ara Sánchez ens surt, de nou, brandant el 155 amb un discurs marca Pepito Borrell, evidenciant que l’efecte de les eleccions andaluses provoca una reacció en el PSOE, però no cap a l’esquerra sinó copiant franquistes i falangistes. La reacció del PSOE, amb la derrota estrepitosa de la seva candidata més espanyolista i anticatalana, no és d’alçar-se davant el feixisme emergent sinó d’apropar-s’hi discursivament. 

També és cert que la desafortunada gesticulació indepe li regala un pretext. Enèsim error. Però el que ja seria demencial és regalar a l’Estat les imatges que volien i no van tenir l’1 d’octubre. És a dir, un enfrontament entre manifestants brandant estelades i Mossos d’Esquadra. La seguretat a Catalunya és competència dels Mossos d’Esquadra, del Govern de la Generalitat, per tant. Són aquests els responsables d’evitar aldarulls i de preservar que es pugui celebrar a Barcelona una reunió del Consell de Ministres o del Consell d’Europa. Si algú, des de l’independentisme, pretén convertir la protesta en un enfrontament al carrer entre la Policia de Catalunya i manifestants amb estelades no és que sigui un neci, sinó que és el tonto útil al servei de l’Estat i de la seva maquinària de propaganda.

Protesta, tota. Cívica o sorollosa. Però sempre pacífica i evitant tothora regalar a l’enemic allò que amb tant coratge i esforç vam evitar l’1 d’octubre, tal com hem fet i ens caldrà seguir fent, mobilització permanent i perseverança fins a crear les condicions per tornar-hi amb més determinació, més ben preparats i sense aturador de cap mena.