Qui ens havia de dir que persones bones, honestes, dignes i justes estarien empresonades o a l’exili només pel simple fet de defensar els seus ideals polítics avalats per la majoria del poble de Catalunya i que tindrien com a resposta la repressió típica del règim franquista.

Ara és l’hora de tenir el cap fred, el cor calent, amb una mà allargada al diàleg però amb l’altra preparada per dir a l’amo que volem deixar de ser la minyona, que volem marxar de casa i, si convé, fer-ho donant un cop de porta. Res més. Diàleg o desobediència real, no desobediència només de boca.

Ens cal defugir dels diàlegs estèrils, del pactisme autonòmic, dels esmorzars al Palace, del peix al cove, de les refundacions amb intents d’OPA al sobiranisme i al moviment de l’1 d’octubre, dels pensaments màgics, de les jugades mestres, dels intents de mantenir les hegemonies del passat o de les “Crides al sol”.

Cal recuperar la força del poble amb les entitats dels moviments socials independentistes al capdavant

Cal fer efectiu el mandat legal de l’1 d’octubre que ens va donar el poble.

Cal tornar al que ens ha portat fins aquí, a teixir estratègies compartides que responguin a la diversitat ideològica i a la pluralitat de la societat.

Cal la coordinació del moviment independentista que respongui a les diferents sensibilitats del país, que englobi des del centredreta liberal fins a l’esquerra anticapitalista.

Cal que l’independentisme obtingui el màxim de suports possibles i, com ha quedat demostrat, amb la unitat de llistes l’independentisme ha tret pitjors resultats. I això passa pel simple motiu que un membre de la PAH mai votarà una llista on hi hagi un partit que voti a favor dels desnonaments exprés.

Cal unitat d’acció entre partits, entre tots els partits. No necessitem fronts unitaris amb llistes úniques. Si hem arribat on som és gràcies que l’èxit de la força independentista és precisament la seva diversitat política.

Cal que ens centrem en l’objectiu de fer efectiva la República, no sense abans reflexionar sobre quins van ser els errors i saber quina és l’estratègia a seguir a partir d’ara.

Tot això no pot quedar tapat amb estratègies municipalistes, amb si cal o no fer primàries o si cal un quart partit independentista a la ciutat de Barcelona.

Cal recuperar la força del poble amb les entitats dels moviments socials independentistes al capdavant. Cal convocar la taula de partits i entitats i reorientar el camí, des de la transversalitat.

No podem permetre tendències esbiaixades, poc transversals i posicionaments que en laminin la musculatura

I per defensar aquesta transversalitat i la unitat d’acció també em vaig fer soci de l’ANC i, ara fa uns mesos, en vaig ser escollit secretari nacional, amb l’objectiu de treballar, ajudar i dedicar el meu temps a continuar el camí, a contribuir per fer efectiu el full de ruta; per apropar-hi i sumar-hi més i més gent i augmentar la força del moviment d’emancipació nacional català. Perquè queda clar que si som més i més, serem més i més forts.

L’ANC és sinònim de diàleg i punt de trobada de diverses sensibilitats, sinònim de la pluralitat i reflex de la diversitat del nostre país, un espai i una taula de diàleg amb igualtat de condicions. Però a la vegada no podem permetre que sigui el lloc on incloure estratègies amb flaires partidistes, el pati del darrere de lluites intestines partidistes de la més baixa estofa política. No podem permetre que cap ombra s’apropi en aquest sentit a l’ANC, ni ara ni mai. I això ho dic amb tota sinceritat i afecte, perquè els últims temps he tingut la sensació que ha estat així. No podem permetre tendències esbiaixades, poc transversals i posicionaments que en laminin la musculatura.

Tenim l’obligació moral que l’ANC continuï essent el principal actor representatiu de la societat civil cap a la República. Una ANC plural, diversa i que reflecteixi aquest país tan divers. Una ANC que sigui el mirall d’un poble que parla desenes de llengües, que té centenars d’orígens però que comparteix un únic anhel: la llibertat i la República.

Jo us puc assegurar que ho continuaré fent, de forma humil, transversal i constant.