En la darrera dècada —potser dècades— la crisi que mos ha atropellat a tots (a uns més que a altres) ha sigut més de valors que econòmica. O potser la segona ha sigut conseqüència de la primera. Hi ha qüestions que gairebé tots convindríem a definir com a prioritàries a l'hora de (re)construir la societat del benestar (educació, cultura, salut) i que han sigut de les més malmeses i maltractades en este període inicial del segle XXI. Avui, tot i una innegable recuperació per mínima que siga i que no mos ha portat als nivells previs a la crisi (potser ja mai no mos hi durà), avui, dic, l’amenaça del palès creixement del feixisme i tot el que comporta (xenofòbia, homofòbia, masclisme, etc.) posa en perill los pilars de la nostra societat. I ara que tant es parla d’este avenç de l’extrema dreta (o simplement “la dreta”, segons va dir al FAQS lo cap de llista del PP a Barcelona, l’ex-Fuerza Nueva Josep Bou), mos calen referents des del punt de vista ètic, personals i estructurals.

Feixisme, mai més! és l’eslògan d’enguany del Barnasants, que més que un festival és un projecte cultural. Sempre los seus eslògans van més enllà de la música i de l’art, són una mirada afinada a la realitat que mos rodeja i fan evident que, com diu lo seu director, Pere Camps, sense cultura guanyen ells (i amb “ells” ja sabem a qui es referix). Un petit repàs als lemes de les edicions més recents servix de mostra: Inútil cosmonauta el que contempla estrellas para no ver las ratas (2018, fent servir paraules de Manolo Vázquez Montalbán), Visca l’assemblea! (2017), Les úniques esglésies que il·luminen són les que paguen el rebut de la llum (2016), Volem el pa sencer (2015, recordant Ovidi Montllor), La pàtria és el poble (2014) o bé Les idees no viuen sense organització (2012, en homenatge a Gramsci).

Quan parlem de construir un nou país, també parlem dels valors que el Barnasants fa 24 anys que propugna, des dels escenaris i des de la coherència de pensament, plasmada igualment en curtmetratges, conferències i taules redones. És una estructura d’estat. Sí, los seus organitzadors s’hi guanyen la vida (només faltaria, són treballadors de la cultura), però prioritzen lo missatge a la taquilla. Donen valor a les causes, a l’ètica, al canvi social, a les oportunitats per als jóvens talents i al reconeixement als de sempre. Una cançó ha de poder canviar el món. Un festival ha de poder ser molt més que les xifres de venda d’entrades. Dit això, no només de militància viu l’home (i la dona) i seria bo que el Govern de la Generalitat apostés per este festival d’una manera més estratègica. Fer país també és això, contribuir a crear una societat culta i compromesa i reconèixer la tasca dels qui des de baix ajuden a construir-lo. Per a combatre el feixisme cal construir més cultura.

Demà (dimarts 15 de gener) es farà la presentació oficial de la 24a edició del Barnasants. Serà a les 20 hores a l’antiga Fàbrica Estrella Damm i servirà per a desgranar la programació d’este 2019. Cada any, incansablement i durant tres mesos, lo Barnasants oferix una programació d’un centenar de concerts. Enguany, a més, amb una mirada arreu dels Països Catalans, inclosos l’Alguer, Formentera i el País Valencià. L’any que ve es compliran 25 anys de l’aventura de Pere Camps i la seua gent. Un exemple de resistència, militància, trinxera, però també constància, qualitat i compromís. Llarga vida. Va per la nostra gent!