No és habitual que persones sense vinculació política explícita se signifiquin de manera tan clara com ha succeït amb el vídeo propagandístic This is the real Spain. Alguns periodistes, artistes, actors, cuiners, càrrecs institucionals i directius s’han prestat a l’operació de neteja facial, maquillatge i embelliment de la democràcia espanyola a nivell planetari.

Com se sap, el vídeo ve de la Secretaria d'Estat de l'Espanya Global, del Ministeri d'Exteriors que encapçala el flagell d’independentistes Josep Borrell, un socialista que festeja amb l’unionisme més ranci de les dretes espanyoles. La secretaria en qüestió té per objecte millorar la percepció del país a l’estranger i entre els mateixos espanyols. Fa servir diferents instruments, entre els quals la comunicació, que està orientada a “divulgar els aspectes positius d’Espanya, de forma veraç i ajustada a la realitat a través de diferents canals, tant nacionals com internacionals”.

Com se sap, en el vídeo es canten les excel·lències del sistema democràtic espanyol, en el que és clarament una contraprogramació de propaganda per l’impacte que pugui tenir el judici per l’1-O i l’acció d’exiliats i activistes a l’exterior. El cas és que els participants en el vídeo ubiquen la democràcia espanyola al nivell de la dels països nòrdics, quan la realitat ens demostra que en la persecució obsessiva de l’independentisme, Espanya sembla una versió de les dictadures de Turquia o la Xina.

En el vídeo en qüestió uns no polítics s’avenen a prestar la seva imatge a una causa política, cosa que no acostuma a passar per diferents motius: perquè no és el seu territori natural, perquè només qui fa l’encàrrec en coneix l’autèntica finalitat i perquè fent-ho s’exposen al risc de sortir-ne escaldats per les reaccions comercials que puguin generar entre els que no comparteixen les seves posicions.

Xoca que un activista dels drets humans com Richard Gere no sàpiga que participa en un acte de propaganda ideat per contrarestar, precisament, la vulneració de drets humans per part de polítics i jutges espanyols

Però de tant en tant es donen excepcions. Per exemple, una d’elles, que ja resulta històrica, és de l’expresident de Freixenet, José Luis Bonet, actual president de la Cámara de Comercio de España i conegut unionista. Una altra, que al seu dia va tenir molt de ressò, va venir de la mà de l’AEB (Asociación Española de Banca) que en el llunyà 25 de setembre del 2015, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, va emetre un comunicat en què s’advertia els catalans que, segons com, les entitats financeres es veurien obligades a reconsiderar la seva estratègia d’implantació, amb el risc consegüent de, alerta!, reducció de l’oferta bancària i, en conseqüència, exclusió financera i encariment i escassetat de crèdit. Mentre la posició del Sr. Bonet és vocacional, sembla que els signants del manifest de l’AEB ho van fer per la pressió de les estructures d’Estat, que van veure en l’amenaça de la banca una manera convincent de fer por a la població i condicionar-ne el sentit del seu vot. Si hi havia altres contraprestacions, cosa que és versemblant, potser mai no se sabran.

En el vídeo que ens ocupa, segurament que hi ha qui hi ha prestat la seva imatge per motivacions exclusivament d’ordre personal, mentre que d’altres que ho han fet per interessos més tangibles. O per les dues coses. En qualsevol cas, s’entén que professionals amb un profund sentiment espanyol es prestin a cedir la seva imatge al rentat de cara de la democràcia del seu país. Fins i tot passant per sobre dels excessos que s’estan cometent amb els caps visibles d’un procés independentista. Costa una mica més d’entendre que no espanyols amb càrrecs en institucions internacionals prestin la seva imatge per aquesta causa. De la mateixa manera que costa d’entendre que el conegut actor Richard Gere, una cara universal, hi participi. Potser ho fa perquè li ho ha demanat la seva dona actual, espanyola per cert; o també podria ser que li haguessin fet un encàrrec tipus George Clooney amb una coneguda marca de cafès. Potser tampoc no ho sabrem mai. En qualsevol cas, xoca que un activista dels drets humans com ell no sàpiga que participa en un acte de propaganda ideat per contrarestar, precisament, la vulneració de drets humans per part de polítics i jutges espanyols.

Més enllà d’aquests personatges i de les seves motivacions, estem davant d’una inversió pública, que ha fet el govern espanyol a través d’Espanya Global, destinada amagar que s’ha comès i que s’està cometent una injustícia. I això es fa mentre l’Estat passa comptes milionaris a l’expresident Mas i companyia pel 9-N, alhora que acusa els presos polítics actuals i exiliats d’una suposada malversació de diners públics (negada reiteradament pel mateix govern espanyol) per organitzar votacions lliures i democràtiques. Em pregunto qui és qui malversa i, el més preocupant: quina qualitat democràtica i institucional tenim a sobre?