L’aportació principal de la vaga d’homes políticament correcta ―aquella en què agafem els homes i els tanquem a casa, sense internet, envoltats d’electrodomèstics, de quitxalla, gent gran, mascotes, persones amb una discapacitat; però sense el caos i la destrucció que suposa la purga, és a dir, sense agredir-los, assetjar-los, torturar-los i matar-los; sense la part divertida, vaja― és que ens alliberaria a les dones, i al món sencer, de suportar bajanades en quantitats industrials.

El dia en què els homes no puguin dir ni piu serà un dia en què el nombre de partícules fines d’estupidesa en suspensió a l’aire es reduirà dràsticament. No perquè els homes siguin la meitat de la població, sinó perquè són la meitat de la població a qui permetem dir absurditats sense cap mena de conseqüència. Serà un dia feliç en què les dones, literalment, flotarem pel carrer. No descarto que assolim el Nirvana i passem a ser éssers de llum, a causa de la utilització productiva de la quantitat d’energia que perdem reprimint les ganes d’ofegar els homes amb un coixí.

Una de les coses que més admiro d’alguns companys homes de professió és l’habilitat de presentar qualsevol bolus alimentari regurgitat que han empastifat en un document Word com si fos un apòcrif de Shakespeare. S’haurien de fer odes de la tranquil·litat amb què els homes veixinen opinions flatulentes a qualsevol conversa quotidiana, twitteriana, radiofònica i televisiva i es queden tan amples com llargs. Jo faig el que fan ells i, de la vergonya, m’exilio al Ripollès a fer formatges de cabra la resta de la meva vida. A vegades somio que, quan algú no em fa cas en una tertúlia, m’interromp o m’explica el que he dit, em trec una verga enorme ―de gland rogenc, ous peluts i venes en relleu― i la martellejo enèrgicament sobre la taula, com si fos un jutge que crida a l’ordre en una sala que és una olla de grills.

Un dia sense homes és un dia en què no hem de fingir que els seus conflictes emocionals de quitxalla de parvulari són afers tan seriosos com universals i que els homes que són encara més inadaptats socials són genis. Podrem parlar de qüestions serioses sense perdre temps assegurant-nos que no ferim els seus sentiments i no voten l’extrema dreta per venjar-se. No haurem d’aguantar, doncs, les conseqüències dels seus egos fràgils. Un estudi fet a diverses ciutats del món explica que els homes assetgen les dones, sobretot en grup, per afirmar que són homes davant la resta d’homes. Quan em queixo del fet que un home il·lustre fa comentaris despectius envers les dones en privat, sempre apareix una munió d’homes que diu que jo segur que faig el mateix amb els homes. Doncs mira, Josep Antoni, no, no ho faig, perquè jo no necessito menysprear ningú, vexar-lo, degradar-lo o sotmetre tots els éssers vius a un règim de terror polític i econòmic dominat per mi, per sentir que la meva infinitesimal existència en el cosmos té sentit. Això ho feu els homes perquè sou una colla d’eunucs emocionals incapaços de connectar amb altres éssers vius d’una manera que no sigui dominant-los.

Comporteu-vos d’una vegada com individus dignes de viure en una col·lectivitat

A diferència de Valerie Solanas ―pionera en el noble art de les purgues d’homes― jo no crec que els homes siguin infrahumans per biologia. Si ho són, és per cultura. És per això que, mentre estiguin tancats a casa, els reeducarem. No només aprendran el valor de la cura, i que pots viure tranquil i realitzat sense agredir persones, sinó que també els farem llegir coses que hem escrit les dones. Els hi obrirem els ulls amb pinces com al protagonista de La taronja mecànica, o al pollastre de Robot Chicken, i vinga passar teca. L’objectiu és que, un cop els reintroduïm a la societat, per fi podrem abordar els debats transcendentals sense fer veure que, fins que no ha vingut un home a explicar-nos-els, no hi havia solucions. Sí, senyors marxistes, el dilema que plantegeu entre identitats i capitalisme fa quaranta anys que està estudiat; passa que ho han estudiat dones, cis-heterosexuals, trans i lesbianes, sovint no blanques, i us ha importat quatre pitos. Sí, senyors d’esquerres o liberals, les receptes que cerqueu sobre com lluitar contra l’extrema dreta fa temps que estan esbossades; passa que les han esbossades dones, cis-heterosexuals, trans i lesbianes, sovint no blanques, i us ha importat quatre flautes. Sí, senyors independentistes, fa temps que es parla de la catalanofòbia de la lluita feminista a nivell espanyol; passa que n’han parlat dones, cis-heterosexuals, trans i lesbianes, sovint no blanques, i us ha importat una llufa. Mentre la gent pencava, us masturbàveu davant l’ordinador veient la retransmissió en directe del duel entre el filòsof Slavoj Žižek i el psicòleg Jordan Peterson. La batalla del segle XXI. Les dues ments més brillants del planeta, cara a cara. Fal·lus a fal·lus. I un rave com una olla.

Les vagues es fan, entre altres raons, per demostrar que el col·lectiu que fa vaga és rellevant per a la societat. La vaga d’homes busca l’efecte contrari: ells, si són importants, és per una qüestió de nombre. Res més. De fet, el món segurament aniria molt millor sense els homes. Tothom viuria més tranquil·la. Molts homenots justifiquen la pervivència del sexisme emparant-lo en raons biològiques. Bé, doncs aquí en teniu una, la definitiva: els mascles, la base sexual sobre la qual heu esculpit els homes, tan sols han de plantar una llavor a la torreta de la femella. Llavors ja es poden morir. La feina important la fem nosaltres. La vostra existència, en el moment en què s’allarga un minut després de la vostra ejaculació, és un error del sistema, un haqueig del cicle de la vida i l’equilibri natural. Així que no ens toqueu la figa o la titola no fal·lus. Comporteu-vos d’una vegada com individus dignes de viure en una col·lectivitat.

La masculinitat és l’invent més ridícul, i a la vegada més mortífer, que ha creat mai la humanitat. Si la nostra espècie se’n va en orris, arrossegant amb ella els ecosistemes planetaris, és per culpa vostra.