Tal dia com avui de l’any 1462, fa 557 anys, el comte-rei Joan II (fill de Ferran d’Antequera, el primer sobirà catalanoaragonès de la dinastia castellana Trastàmara) signava amb el monarca francès Lluís XI el Tractat de Baiona. En aquell pacte, el rei Lluis XI li prestava la quantitat de 300.000 escuts d’or (l’equivalent actual aproximat a uns 60 milions d’euros) al comte-rei Joan II; i en garantia de devolució li imposava la condició que la monarquia francesa recaptaria i es quedaria totes les rendes reials (els beneficis i els tributs) dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya fins que aquell préstec fos reintegrat en la seva totalitat.
El comte-rei Joan II havia sol·licitat ajut financer al rei francès per a fer front a l’aixecament de Catalunya (Guerra Civil de 1462-1472). Poc abans, la Generalitat —llavors controlada per les classes oligàrquiques del país— l’havia desposseït de la seva condició d’home principal de Catalunya i el govern del país es debatia entre els partidaris de crear una república inspirada en el model de Venècia o de Gènova, i els partidaris de nomenar un nou comte entre diversos candidats descendents de l’extinta dinastia Barcelona-Aragó. En contraposició, Joan II s’havia guanyat l’adhesió dels pagesos remences, en conflicte amb les classes oligàrquiques feudals.
Aquell préstec no seria mai reemborsat. De fet, Joan II no va arribar a pagar ni tan sols els primers terminis i Lluís IX, aprofitant que el govern de Catalunya l’havia desposseït i les institucions del país no es posaven d’acord en el nou model polític, va envair els comtats del Rosselló i de la Cerdanya. Finalment, passats trenta-un anys, seria Ferran el Catòlic, quart fill i successor de Joan II, el que reintegraria els comtats nord-pirinencs a Catalunya: en el Tractat de Barcelona (1493) va pactar amb Carles VIII de França, fill i successor de Lluís XI, la condonació del deute a canvi de la no-intervenció catalanoaragonesa en el conflicte que la monarquia francesa mantenia a Itàlia amb el pontificat.