Les lleis s’han obeir totes. Sempre i quan tothom obeeixi totes les lleis, sempre i quan la trampa no estigui feta a continuació de la llei. Sempre i quan les lleis no siguin, quan s’analitzem amb detall, una simple estratègia per dominar encara més els de baix i encimbellar amb més privilegis els de dalt. Tothom estima la justícia, és una bella i antiga idea, no cal insistir-hi, però mentre la justícia no sigui una comèdia, una farsa que serveixi per mantenir en el poder els de sempre. La democràcia moderna permet que es pugui canviar de règim sense fer recurs a la violència, permet aprofundir en les llibertats individuals i col·lectives només gràcies a la força dels vots. Permet les revoltes i també les revolucions incruentes. Per això és completament antidemocràtic que els espanyolistes pensin que l’independentisme pot guanyar reiteradament totes les darreres eleccions però, en realitat, és com si no les hagués guanyat. Els espanyolistes demòcrates troben bé aquest fenomen? És antidemocràtic pensar que la majoria d’una societat ha se sotmetre’s a la minoria. És ingenu pensar que els guanyadors de les eleccions continuaran creient en la llei quan la llei els roba el resultat del mandat popular. Quan la llei només s’aplica als mateixos i afavoreix els altres. És antidemocràtic impedir violentament que la societat decideixi sobre la independència de Catalunya a través d’un referèndum, una votació tan democràtica que l’Estat espanyol continua sense voler acceptar de cap de les maneres. Segurament perquè segons les darreres enquestes el percentatge que fa costat a la independència ja supera, de manera sostinguda en el temps, el seixanta per cent de la societat. I Jiménez Losantos acaba de dir per la ràdio que l’única solució és la repressió espanyolista. Que els independentistes han de donar-se cops de caps amb una paret. És a dir, que Espanya esdevingui encara més una paret, un mur, una presó, un càstig per als catalans. “Lo vais a pagar” ha afegit. Encabat ha parlat molt bé de Vox.

El jutge Marchena ahir va deixar que uns guàrdies civils mostressin públicament la seva incompetència. No va considerar que el ridícul ja dura massa, no pas. Se’ns va presentar un benemèrit analista dels correus electrònics intervinguts als presos polítics que potser sí que en sap molt, que potserés un dels set savis de Grècia, però que ignora qui és Marta Rovira. I que tampoc no sap identificar-la d’entre les altres Martes Rovira que hi ha en aquest món traïdor, confús, no gaire hospitalari per a aquests guàrdies civils tan fràgils, sensibles, tan confosos, tan propensos al terror i a deixar-se intimidar. Tan poc avesats a la lectura. Només cal sentir-los enraonar. Precisament ahir que va esclatar el conflicte del llaç groc en els edificis públics de la Generalitat vaig mirar-me atentament la disposició escènica del jutge Marchena. Segons la llei espanyola un llaç groc viola la neutralitat d’un espai públic. En canvi, el jutge Marchena pot exhibir cada dia el seu IPad de la companyia Apple en la gran sala de justícia del Tribunal Suprem, mostrant la poma del pecat davant de tothom. Quan Messi exhibeix en una roda de premsa una publicitat, la marca anunciant paga. Acostuma a pagar molt. Perquè el comerç mou el món. Per tant, en aquest petit detall veiem que la llei no és igual per a tothom. Té algun interès inconfessable el jutge per no cobrir púdicament el logo de la marca? En rep alguna contraprestació? No està violant l’espai públic el jutge Marchena, la sagrada casa de la justícia? O potser és la seva filla o alguns opositors a la carrera fiscal els que es beneficien d’una promoció especial de la casa Apple? Com ens recorda la biografia d’Alan Turing, la poma està enverinada. Una mica d’atenció.