Han proliferat crítiques injustificades, sota sospites de manipulació i mentides conscients, indiciàriament atribuïdes a la diplomàcia espanyola contra el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU (GTDA), arran que aquests cinc experts independents van demanar la posada en llibertat ―a finals de maig del 2019― de tres dirigents catalans independentistes empresonats a Madrid (Jordi Cuixart i Navarro, Jordi Sànchez i Picanyol i Oriol Junqueras i Vies). (1) El responsable d'aquestes presumptes al·legacions inversemblants no seria cap altre que el català antiindependentista Josep Borrell, al capdavant del Ministeri de Relacions Exteriors d'Espanya, ara en espera d'assumir l'Alta Autoritat de la política exterior de la Unió Europea (UE).
Tanmateix, el GTDA sembla que no es deixa intimidar. Acaba de notificar una decisió similar en favor de la llibertat d'uns altres quatre catalans independentistes detinguts (Joaquim Forn i Chiariello, Josep Rull i Andreu, Raül Romeva i Rueda i Dolors Bassa i Coll), que esperen paral·lelament condemna, juntament amb els tres precedents. (2) Aquest segon anunci es va produir casualment la setmana passada, just abans que el president veneçolà, Nicolás Maduro, alliberés per decret la jutgessa Lourdes Afiuni Mora, la llibertat de la qual reclamava el GTDA des de fa deu anys.
Documents transcendits, hipotèticament originats en l'actual poder polític espanyol, acusen el GTDA (o Ben Emmerson, l'advocat britànic dels set presoners que va presentar els seus casos a l'ONU) d'haver distribuït indegudament a la premsa almenys la primera de les dues decisions al·ludides, originalment comunicada per l'ONU via fax el 27 de maig de 2019 a la Missió Permanent d'Espanya a Ginebra, decisió cursada de la mateixa manera dos dies més tard, o sigui el 29 de maig de 2019, al ja citat Ben Emmerson, segons els temps que han de seguir els avisos d'aquesta naturalesa a les Nacions Unides dels Drets Humans: primer ho envia a l'Estat concernit, 48 hores després a la "font" que va elevar la denúncia. En l'edició electrònica matutina del 29 de maig, El País de Madrid va admetre explícitament que l'"escrit (...) es va traslladar a Espanya el passat 27 de maig". (3)
Els usos i costums periodístics a la seu europea de l'ONU a Ginebra posen de manifest que, una vegada notificades aquestes dues parts, tot és públic, document que posteriorment es pot consultar a la pàgina web de l'Alt Comissariat. De moment, dos mitjans espanyols van donar inicialment la notícia, justament aquell 29 de maig de 2019, al matí aviat. (4) On és la filtració d'un text potser repartit d'amagat pel mateix govern el 27 o el 28 de maig del 2019, un o dos dies abans que el rebés Ben Emmerson? No es podria tractar d'una falsa violació d'un pretès secret llançat malèvolament en circulació per hipotètiques mans oficials, conjecturalment vinculades al govern de Pedro Sánchez, amb el pervers objectiu d'atribuir posteriorment la responsabilitat d'una confidència irregular a l'ONU, o a la defensa dels presoners, i així d'aquesta manera desprestigiar l'ONU i l'independentisme català?
Va sortir al pas d'aquesta inquietant maniobra el president del GTDA, José Antonio Guevara. Va confirmar que va demanar una investigació a l'alta comissionada de l'ONU, Michelle Bachelet, a la seu de Ginebra de la qual tenen oficines els "procediments especials" de les Nacions Unides (Relators i Grups de Treball sobre Drets Humans) per revisar les dates i destinataris de les comunicacions. Cal aclarir que hi treballen exclusivament els assistents dels experts, que són funcionaris de l'ONU, cobren un sou i estan sotmesos a observar regles de confidencialitat i reserva. No obstant això, i pels dubtes, cal afegir que els mateixos experts no tenen despatxos a l'ONU, no són assalariats, viuen pel seu compte als països d'origen o de residència, i als quals les Nacions Unides només els cobreix els viàtics per a les compareixences i visites oficials. Aquests experts són elegits pel Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra d'acord amb les seves competències, compost per 47 dels 193 Estats membres, designats pel vot secret de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, que roten i anualment es renova un terç dels seus integrants, a més a més, en l'actualitat Espanya en forma part.
Per definició, els drets humans, que constitueixen la ideologia de l'ONU, són universals, indivisibles i interdependents i estan interconnectats. Són civils, polítics, econòmics, socials i culturals
Poc després de conèixer-se la primera notícia ―concretament, el divendres 31 de maig del 2019―, l'ambaixador espanyol a la seu de l'ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, va buscar els periodistes acreditats al Palau de les Nacions per posar-los al corrent que Espanya sol·licitaria "la inhibició" de dos dels cinc experts del GTDA, el mexicà José Antonio Guevara i el sud-coreà Seong-Phil Hong. Va destacar: "Demanarem la revisió d'ofici d'aquesta opinió", com es denominen púdicament les sentències d'aquestes instàncies a l'ONU destinades a ser acatades pels Estats, i va denunciar: "A les 24 hores ja es van produir filtracions a la premsa, i el primer mitjà que se'n va fer ressò va ser un diari digital català". Quin programa d'intrigues! (5)
L'ambaixador va posar sobre les espatlles d'aquests dos integrants del GTDA una mena de contaminació, o "conflicte d'interessos", amb l'advocat Ben Emmerson ―lletrat dels perseguits catalans independentistes en les seves denúncies davant de l'ONU―, per haver firmat anteriorment, juntament o per separat amb Guevara i/o Hong, pronunciaments públics en favor de casos o situacions sota jurisdicció de les Nacions Unides, a Egipte i Guantánamo. Tot això hauria passat durant el període en què Emmerson va exercir de relator de l'ONU pel respecte dels drets humans en la lluita antiterrorista, entre 2011 i 2017, és a dir, abans de ser advocat davant les Nacions Unides dels catalans independentistes captius, a partir de l'1 de febrer del 2018. Període en el qual el llavors relator Emmerson hauria coincidit en actuacions mancomunades amb els dos membres del GTDA, ambdós ungits el 2014.
El delegat governamental Cristóbal González-Aller no va facilitar a la premsa a Ginebra cap prova documental dels temes al·ludits verbalment en la seva sorprenent visita, relacionats amb Egipte i Guantánamo. Tampoc no va identificar el "diari digital català" que hauria destapat la notícia que tant el va empipar, presumptament "24 hores" després que el rebés Espanya; s'ha de dir que va ser el 28 de maig de 2019, un dia abans que l'ONU el fes arribar a l'email de Ben Emmerson a Londres, fet que el posa, per tant, lluny de sospita de filtrar l'"opinió" onusiana de la discòrdia. Resulta curiós que els superiors de l'ambaixador desconeguessin que Emmerson era l'advocat dels catalans independentistes privats de llibertat des de l'1 de febrer del 2018, quan va proclamar en conferència de premsa a Londres que recorria al GTDA de l'ONU per alliberar els seus clients. Espanya també sabia que allà operaven Guevara i Hong des del 2014, perquè era públic i notori. Si pretenia que aquests dos últims no es pronunciessin sobre el recurs, hauria d'haver demanat veloçment recusació immediata, i no esperar la decisió final i aïrar-se perquè era negativa.
El diplomàtic no podia ni molt menys desconèixer que només els autors poden esmenar o retirar un informe fruit d'un mandat de l'ONU, i que cap govern no està en capacitat d'anul·lar-lo. L'Estat implicat només pot rebutjar-lo. Si per casualitat Madrid té la temptació d'expulsar experts, ha de saber que això fins al dia d'avui mai no ha passat, tant en la Comissió de Drets Humans de l'ONU, com en el successor i actual Consell de Drets Humans de l'ONU. Ho va intentar en va el 2013 la llavors presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, i va patir un rotund fracàs. Aspirava de tombar la relatora per la independència de jutges i advocats de l'ONU, la brasilera Gabriela Knaul, que havia alertat sobre alguns punts sospitosos d'un projecte de llei que es discutia al Congrés Nacional a Buenos Aires, respecte a una reforma judicial que, pel que sembla, mirava de restringir mesures cautelars contra l'Estat i comprometia la independència dels estaments judicials. (6)
De fet, la pretensió del delegat espanyol és, per a súmmum, ridícula. Per definició, els drets humans, que constitueixen la ideologia de l'ONU, són universals, indivisibles i interdependents i estan interconnectats. Són civils, polítics, econòmics, socials i culturals. Gaudir-ne d'uns no pot limitar gaudir-ne d'altres. En aquest context, sovint, els cinquanta relators o integrants de Grups de Treball sobre Drets Humans que disposa les Nacions Unides emeten comunicats o es pronuncien entre uns quants quan atenen un problema que així ho exigeix. Treure a llum sense identificar amb precisió de què es tracta, els que hi van intervenir i en quina data, en absència d'un fonament vàlid per qüestionar, no és acceptable.
Pitjor encara quan, uns dies més tard, en la reunió anual de relators i presidents de grups de treball amb els Estats, el divendres 21 de juny del 2019, va transcendir que Espanya va fer saber, a porta tancada per a la premsa a la Sala XXVI del Palau de les Nacions a Ginebra, que s'hauria de fixar un termini perquè un advocat que hagi estat relator o membre d'un grup de treball de l'ONU pogués tornar en un futur a treballar plenament com a lletrat en relació amb estaments de drets humans de les Nacions Unides. El fantasma de Ben Emmerson devia agitar-se davant l'audiència. En comptes de ser una distinció ocupar aquests càrrecs gratuïtament sense cobrar salari, es busca penalitzar els advocats que els accepten amb terminis d'atur forçós quan acabin els seus 6 anys de mandat, els qui mentrestant s'han de guanyar la vida gràcies a la seva professió com qualsevol altre, professió que evidentment en general no abandonen totalment per col·laborar amb l'ONU, atès que van haver de resignar assumir contractes amb particulars de cara a l'organització supranacional, condició per acceptar la nominació pro bono.
La justícia transicional d'Espanya deixa molt a desitjar. És reticent a abrogar la llei d'amnistia que va blanquejar les atrocitats del franquisme i a investigar judicialment les desaparicions en aquells "anys de plom", malgrat les reiterades exhortacions de les Nacions Unides
A la sortida d'aquesta reunió, veus concordants van indicar que Espanya va introduir unes altres dues queixes en els intercanvis, amb els titulars de "procediments especials", per reformar en sentit retardatari i coercitiu el codi de conducta que regeix els experts. D'una banda, va proposar que se'ls hauria de prohibir, en qüestions de països amb procediments de drets humans, que poguessin assessorar o participar en judicis per assistir a les defenses de persones en eventual detenció arbitrària. Aparentment això venia a tomb perquè a Espanya, per error o de forma inconsulta, membres del GTDA van aparèixer sense saber-ho en la llista de 150 testimonis proposada per les defenses dels dirigents catalans independentistes que estan sent jutjats a Madrid. I d'altra banda, Espanya hauria engegat la idea que quan els relators o grups de treball visiten països, òbviament amb l'acord del govern d'acollida, per poder contactar les víctimes i/o qualsevol altra persona que desitgessin, haurien a més d'acceptar entrevistar-se amb els qui els proposin les autoritats locals, una inequívoca insinuació per tal de coartar o limitar la seva independència de criteri.
Una pretensió així ens remet a evocar una altra "guerra bruta" precedent, empresa per Espanya contra el relator contra la tortura de l'ONU, Theo van Boven el 2003-2004, insidiosament forçat a deixar la seva plaça a conseqüència d'una visita al País Basc que va irritar el govern espanyol, quan l'expert holandès investigava sobre les tortures als bascos assenyalats de pertànyer a ETA, comeses per agents de les forces de seguretat de l'Estat. Subtilment, la història sembla que es repeteix. Hi ha una abundant bibliografia de consulta que superficialment s'enumera al peu d'aquest article. El seu recordatori aconsella esmentar un informe del govern regional basc, elaborat per un institut basc de criminologia, que el 2016 va censar 4.009 casos de tortures entre 1960 i 2003, en el marc de la lluita contra ETA, sense oblidar múltiples decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que van condemnar Espanya per cobrir la tortura, (7) i després alguns dels perpetradors van ser indultats i fins i tot condecorats. (8) A tots els efectes d'aquesta herència de violacions als drets humans connectades amb el passat dictatorial (1936/1975), val la pena recalcar que la justícia transicional d'Espanya deixa molt a desitjar. És reticent a abrogar la llei d'amnistia que va blanquejar les atrocitats del franquisme i a investigar judicialment les desaparicions en aquells "anys de plom", malgrat les reiterades exhortacions de les Nacions Unides. (9)
Corol·lari d'aquesta "guerra bruta" peculiar és el projecte de resolució que han començat a fer circular Pakistan i els Emirats Àrabs entorn del Consell de Drets Humans de l'ONU, per limitar l'actuació d'aquests "procediments especials". En els seus aspectes resolutius, la redacció pretén crear un doble mecanisme permanent de control suplementari sobre ells, mitjançant debats reiteratius fixos, incorporats a l'agenda futura del Consell de Drets Humans de l'ONU, repartits en les tres sessions en què es divideixen les seves deu setmanes de treball anual al març, el juny i el setembre. Una disposició discutiria sobre "la implementació" del codi de conducta per als relators i grups de treball que imposessin els països violadors, reaccionaris i conservadors quan es va crear el Consell el 2006. Una altra possibilitat complementària exigiria els experts que formulin propostes d'"implementació" dels seus mandats, convidant-los a "racionalitzar la seva eficàcia", al marge dels informes anuals escrits i orals existents des de sempre, amb diàlegs interactius en sala, en què intervenen Estats i ONG. Entre els Estats susceptibles de votar a favor, o abstenir-se de votar en contra d'aquesta resolució, n'hi hauria alguns de la Unió Europea. Falta saber si Espanya se sumarà a l'onada de restricció d'aquestes relatories, sens dubte el millor invent de l'ONU dels drets humans. (10)
Juan Gasparini, periodista acreditat a la seu europea de l'ONU a Ginebra
(1) "Opinió" del GTDA redactada en castellà, enviada el 27/5/2019 al govern d'Espanya, que representa l'Estat a l'ONU, incloent pàgina de cobertura en castellà de la transmissió per fax, cursada en aquesta data a la Missió d'Espanya davant dels organismes internacionals a Ginebra, còpia a l'arxiu de l'autor.
(2) "Opinió" del GTDA redactada en castellà, enviada el 4/7/2019 a Ben Emmerson, advocat davant de l'ONU dels dirigents independentistes catalans empresonats, amb pàgina de cobertura en anglès de la transmissió per correu electrònic, copia a l'arxiu de l'autor. El Nacional, Espanya, 4/7/2019.
(3) El País, Madrid, 29 de maig de 2019.
(4) El País, Madrid, 29 de maig de 2019, abans citat, i ElDiario.es, Catalunya, 29/5/2019.
(6) 30/5/2013
(7) Denúncies del relator contra la tortura de l'ONU 2003-2004, Theo van Boven, de pràctiques de tortura per agents de l'Estat a Espanya sota l'actual democràcia:
a) Informe del relator de l'ONU contra la tortura, Theo van Boven, 6/2/2004 i rebuig d'Espanya d'aquest informe, El País, 7/3/2004
b) http://papelesdesociedad.info/IMG/pdf/informes_de_naciones_unidas_sobre_la_tortura_en_espana.pdf
c) El País, 27/6/2016
d) Tribunal Europeu de Drets Humans, Portu Juanenea i Sarasola Yarzabal c. Espanya, núm. 1653/13, 13/2/2018.
e) Comitè de Drets Humans de l'ONU, Achabal Puerts c. Espanya, núm. 1945/2010, 18/6/2013 i Lupiañez Mintegi c. Espanya, núm. 2657/2015, 13/5/2019.
(8) Público.com, 2/8/2018, ElInsurgente.org, 12/9/2018, El Temps, 1/11/2018, LaMarea.com, 4/12/2013.
(9) ElDiario.es, 30/9/2013 i 23/7/2015 i InfoCatólica, 3/2/2014.
10) Fotocòpia del projecte de resolució del Pakistan i Emirats Àrabs, versió en anglès, còpia a l'arxiu de l'autor.