Tampoc no ha de ser una sorpresa que la cimera de partits catalans celebrada aquest divendres al Palau de la Generalitat hagi estat un fiasco. Dels set grups amb representació parlamentària, tres no hi van anar: Ciutadans, PP i la CUP; els quatre presents, Junts per Catalunya, Esquerra, PSC i els comuns, tenen posicions polítiques tan allunyades que és impossible el més mínim acord; presos i exiliats eren tan presents que els socialistes, coartífexs de la seva situació, sostenien com podien la posició; i, per reblar el clau, de la boca dels dirigents del PSC a la sala no va sortir cap compromís que no es tornaria a produir un altre 155.

Amb aquests vímets, la reunió estava condemnada al fracàs i això és el que va passar. Una altra cosa és que com ningú no vol assumir aquestes situacions, per no quedar malament davant de l'opinió pública, els assistents s'armen de valor, compareixen davant dels mitjans de comunicació, donen quatre explicacions i fan precs per la celebració de noves reunions. I és que el diàleg a Catalunya, en l'actual situació política, té els seus límits. Com es dialoga de tu a tu quan la situació no és en igualtat de condicions? Un diàleg real, que doni fruits. No una xerrada de cafè en la qual es repeteixen arguments ja gastats per part de tots els assistents.

La majoria independentista té la seva frontera en un acord per celebrar un referèndum acordat amb l'Estat i qualsevol retrocés per sobre d'aquesta línia vermella és, almenys formalment, inassumible. Els comuns ja estan d'acord en aquest esquema però manquen de força per imposar-lo a Madrid i estan disposats a esperar indefinidament que una conjuntura política ho permeti. Els socialistes limiten amb un nou Estatut i una reforma de la Constitució que és, ara per ara, la seva proposta/cuirassa, com ho va ser temps enrere l'Espanya federal. Una reforma de la Constitució per a la qual no s'entreveu en l'horitzó una majoria a les Corts, on s'oposen PP i Ciutadans. Políticament inviable, aritmèticament impossible.

Aquest és el quadre real de la política catalana i espanyola en aquests moments. I és que els presos i exiliats han creat una barrera insalvable, almenys, ara com ara. Això sí, la reunió va ser educada, lluny dels insults que regularment se senten al Parlament. El partit del no ho va veure des de la barrera, mentre ràdios i televisions explicaven que la seva líder, Inés Arrimadas, havia inaugurat la vigília a Màlaga la campanya andalusa de Ciutadans en absència d'un lesionat Albert Rivera. Parlant de què? De Catalunya, és clar.