Quan el 16 d'octubre del 2017 la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó de Soto del Real, ningú, tret del deep state espanyol, podia arribar a imaginar-se que el 15 d'abril del 2019, en complir-se 18 mesos de privació de llibertat, no haurien passat ni un minut fora de la presó i durant 547 ininterrompudes nits Soto del Real primer, Lledoners després i, de nou, Soto del Real haurien estat la seva única casa. Els dos gegants del pacifisme català pateixen ―com la resta de presos polítics― un atropellament sense precedents dels seus drets enmig d'un vergonyós silenci còmplice de l'establishment polític, financer i mediàtic.

No hi ha cap raó per a la seva privació de llibertat. No hi ha cap raó perquè els seus drets polítics hagin estat restringits. No hi ha cap raó perquè cap de les seves peticions de participació en campanya no hagin estat ateses. No hi ha cap raó perquè no puguin atendre entrevistes radiofòniques o televisives. No hi ha cap raó perquè la fiscalia mantingui la pena de rebel·lió contra qualsevol indici racional que el sustenti.

Catalunya viu una situació d'excepcionalitat que no és fruit ni de les concentracions davant de la seu de la Conselleria d'Economia, ni del referèndum de l'1 d'octubre, ni tampoc de la declaració d'independència al Parlament. L'excepcionalitat ve de la repressió policial i del judici al Suprem que no s'ajusta el més mínim a una situació d'equitat, justícia i realitat. Res no va ser com allà es relata, però això sembla no importar gaire en vista del relat que es prova d'imposar.

Els 18 mesos de privació de llibertat dels Jordis així com tots els dies a presó de la resta de líders polítics no haurien de caure en sac foradat. No és suficient amb manifestacions, sopars grocs, enganxades massives de llaços grocs o qualsevol altra acció promoguda per Òmnium o l'ANC. L'independentisme ha de mobilitzar-se com mai no ha fet en unes eleccions espanyoles per respondre a les urnes amb contundència la situació actual. Ara que Pedro Sánchez ja diu transitar cap a un govern monocolor i sense lligams, o el que és el mateix, de la mà de Ciutadans, l'independentisme necessita el màxim d'escons si vol doblegar el deep state i no veure un nou 155 i la congelació de les institucions d'autogovern. Els Jordis i la resta de presos polítics bé s'ho mereixen.