Vostès ho saben? Pel que s’ha vist darrerament no per a gaire res. No serveix perquè els diputats escollits pel poble puguin, per exemple, reprovar el rei ni demanar l’abolició de la monarquia. Ja ha sortit el president del Govern d’Espanya dient que no, que això el Parlament autonòmic no ho pot fer i que ja es veuran als tribunals, a aquests tribunals tan imparcials. No recordo que fa pocs mesos, quan l’ajuntament de Pontevedra va declarar persona non grata l’aleshores president Rajoy, ningú hagués proclamat que aquella corporació gallega no hi tenia dret. Ni sembla que es tingui en compte que un parlament on hi ha majoria independentista i republicana, republicana d’esquerres i de centre-dreta, el més normal és que s’aprovin resolucions d’aquesta mena. I amb més motiu quan del que es tracta és de reprovar la defensa institucional de la violència de l’Estat perpetrada durant el primer d’octubre de l’any passat. En una societat com la nostra no es pot denunciar la violència ni donar per trencat el pacte amb la corona. Felip VI no només fa amb Catalunya el mateix que tots els seus avantpassats Borbons. També fa com Felip IV que va guerrejar contra el president Pau Claris —i el va enverinar— pel que sempre ens han fet la guerra els espanyols. Pel calé. Per fer-nos passar per caixa. ¿Una autonomia com l’actual, que no serveix ni per aprovar documents que no són altra cosa que proclames polítiques, que no són més que parlar per no callar, això és la fabulosa proposta que ens volen obligar a empassar-nos els espanyolistes i els independentistes que ara s’anomenen a ells mateixos com a “realistes”? ¿Serveix per alguna cosa l’autonomia —si n’exceptuem els sous dels senyors diputats i de les senyores diputades— quan no té cap transcendència política que l’independentisme hagi guanyat totes les darreres eleccions? Encara que fa anys la cambra catalana va prohibir les curses de braus, ara a Madrid tornen a dir que s’anul·larà la llei corresponent perquè exigeixen una Espanya que sigui exactament un territori nacional uniformitzat on es puguin matar toros arreu. I un territori nacional on només es parli la llengua espanyola i es tingui una sola cultura. La normalització lingüística té les hores comptades si ens mantenim dins d’aquest Estat genocida que, tant com va poder, uniformitzà Amèrica des de la Califòrnia fins a la Patagònia. Bon dia de la Raça tingueu.

Una autonomia que no serveix ni per defensar els drets polítics ni les opinions de la majoria de la Cambra de la Ciutadella és simplement una enganyifa. El que s’anomena a ell mateix l’Estat més descentralitzat del món considera inadmissible censurar la figura divina del rei com si la revolució francesa mai no hagués existit. Willy Toledo no pot blasfemar contra l’església catòlica ni Valtònyc tirar per terra la monarquia. Aquesta és l’Espanya seductora en la que ens hem de quedar segons alguns. Segons alguns que asseguren que una Catalunya independent seria una experiència molt negativa i que no ens convé. Segons alguns que diuen que la independència unilateral és impossible, que és una fantasia producte del pensament màgic. El pensament màgic de debò és suposar que el poble català és una col·lecció de cretins, que està disposat a implicar-se en una autonomia en la que no hi creu. Una autonomia en la que ningú hi podria creure.