No, no. Re, re. I ara, no, en absolut. No pas, digues. ¿Que si tinc el telèfon punxat, jo? Home, potser seràs tu qui el té punxat, que ets molt conegut, no creus? Seràs maricon... hahaha. No re, no re, que jo diria que al vicepresident Junqueras aquestes declaracions no li afavoreixen gens ni mica, ni al procés tampoc, ¿oi?... Sí, home, les declaracions aquelles de la ràdio en què va dir que “el junquerisme és amor”... Naturalment, és clar que era mig en broma, sí, és clar, però ja saps que tota broma té un fons de veritat i no és la primera vegada que ho diu això; no, s’està repetint. No. En el Consell Nacional d’Esquerra, en altres reunions del partit i jo li he sentit a dir també, sí, sí. Efectivament, jo crec que és una herència més de la religiositat del vicepresident ¿oi? molt bé. Sí. Però, però... però, en el procés independentista diria que potser falta una mica més de glamour, de cosmopolitisme, de laïcitat, de pensament obert i modern, i sobra tot aquest tuf irrespirable de costellada de diumenge, de pólvora de trabuc i de crosta religiosa. Sembla un campionat a veure qui és més carrincló, més xaró. Menys fe i més racionalisme, ¿oi? més ganes de seduir de veritat als que encara no estan convençuts. No, deixa’m parlar ara a mi, fes el favor. Escolta tu ara, sí i calla, sí, fa més d’un any que la base de l’independentisme no creix gens.  I Súmate ja no va ni amb rodes... No, perdona, dir que el junquerisme és l’amor és, en primer lloc, mirar-se el melic i en segon lloc una burda versió, una modificació interessada de la frase originària “Jesús és amor”. A mi em sembla que hi ha una lleugeríssima diferència entre tots dos personatges. ¿Com, què dius? I tant que sí, no seria la primera vegada, no, recorda com Jordi Pujol va crear un grup que es deia CC, Crist i Catalunya, i naturalment, ell no era Catalunya, ell era Crist, per favor, neng, col·lega, ¿com ho pots posar en dubte? ell era Crist i era l’hòstia, hahaha. Recorda que tota l’esquerra demagògica i populista parla també ara d’amor, sí. Això ja ho va veure George Orwell quan esmenta el ministeri de l’amor a la seva novel·la 1984, dedicada a descriure la societat dictatorial del futur. És dictatorial perquè ¿qui s’atreviria a estar en contra de l’amor? Només algú que fos molt, però que molt mala persona, ¿oi? sí, neng, sí, aquesta és l’estratègia política... Potser sí que tens raó i que serveix per esgarrapar algun grapat de vots però per presentar en societat l’independentisme català, per oferir-lo a Europa... ¿Ara s’ha tallat?... ¿Que em sents?...

Fixa’t com tota la gent que es presenta políticament en aquest espai d’esquerra radical, ja sigui la CUP o CSQP, en tot moment et deixa clar que és millor persona que tu

...no, que et deia que, per això, aquest venedor de fum anomenat Pablo Iglesias només fa que petonejar la gent abans d’apunyalar-la, sí. Podemos ha estat definit com una fàbrica d’amor per ells mateixos, sí, sí, i han afirmat que la bellesa és l’element que caracteritza el projecte polític de Podemos. Fixa’t com tota la gent que es presenta políticament en aquest espai d’esquerra radical, ja sigui la CUP o CSQP, en tot moment et deixa clar que és millor persona que tu, encara que tu siguis un àngel caigut del cel. Ells són sempre millors. Sí, com la batllessa Colau, que per presentar Xavier Domènech en un míting va i diu que és un home sensible. ¿Sensible, de què, com no sigui de... ? Home, per favor, és que aquest mateix Xavier Domènech, en una entrevista a El Temps del Nicolas Tomàs, li corregeix constantment el llenguatge. Llegeix-la i veuràs. Que si això no es diu així, que si es diu aixà, això no ho pots dir, això sí t’ho deixo dir, vinga, va, et perdono la vida, va, ésser inferior, i això no és un partit, és un subjecte polític... andaià, com si fos una mena de censor, dient-li a la premsa, a tothom el que ha de dir i com ho ha de dir. O el que és el mateix, dient-li a la gent el que ha de pensar. Sí, sí, intenten establir un esquema de superioritat moral per qualsevol mitjà, la superioritat és la clau. Són superiors, no són com nosaltres, pobres humans, estan per damunt perquè ho diuen ells i ja està. En això s’assemblen molt a la noblesa que es considerava superior perquè sí. Amb això s’afavoreix la cohesió interna dels partits, no et dic pas que no, però el funcionament democràtic... ¿Com pot ser que els agents de la democràcia, els partits, no funcionin internament de manera democràtica? És com l’ONU que s’organitza democràticament amb gent que no és majoritàriament gens demòcrata. Només cal veure l’assemblea general de l’ONU, una reunió de dictadures.

         Exacte, exactament, hahaha, com tu dius ¿per què li diuen amor si el que volen dir és sexe? Hahaha, Amor al revés és Roma, és a dir, l’imperi, o el que és el mateix, el poder. Quan sento algú que em proposa amor immediatament penso en la prostitució, no sé perquè, vine, amor, anem junts, amor. Immediatament em toco la cartera per comprovar si encara és amb mi. Sí, sí, tinc por que la cursileria no faci esclatar el moviment independentista. Aquesta és l’arma secreta d’Espanya en contra de nosaltres, la cursileria, una cosa d’herència molt espanyola, per cert. Als peus de la bandera de l’amor s’han comès molts crims, sí..., en la violència contra les dones com tu dius i en la violència en general, sempre que es vol disfressar de bondat. La cursileria és la prova del cotó-fluix, sempre, quan tens nòvia i quan has de votar un partit polític... sí, és el mateix principi, la mateixa manera de funcionar, ¿oi? Un cursi és un sentimental exagerat, un manipulador de la bona fe dels altres, un conqueridor de cors, un mentider, en definitiva? ¿Jo? Jo a tu sí que t’estimo molt, cabronàs. Sí, sí, és clar, també tinc ganes de veure’t, sí, sí, a veure si ens veiem un dia d’aquests. D’aquest mes no passa... Sí, txurri, sí, però marica tu, ¿eh? Hahaha. Au, fins aviat, rei. Adéu, xato, adéu.