Quim Torra és tan nazi, però tan i tan d’ultradreta, que ha estat convidat a fer una conferència, el proper dilluns, al The Martin Luther King, Jr. Research & Education Institute de la Universitat de Stanford. Això és un fet. Com també és un fet que Lluís Companys, de la mateixa corda política que Torra, va ser detingut concretament pels nazis, assassinat pels amics dels nazis, els anomenats franquistes, i avui aquest magnicidi continua essent aplaudit pels fills i els néts dels franquistes, exactament pels amics dels nazis. Són els votants de Vox, del PP i de Ciutadans. Aquest és un altre fet. Espanya va assassinar dos presidents de la Generalitat, Pau Claris i Lluís Companys, i va empresonar i abocar a l’exili tots els presidents de la Catalunya contemporània, de Francesc Macià a Carles Puigdemont, Carles el Gran, amb l’excepció de Pasqual Maragall i de José Montilla, del PSC-PSOE. Mentre  Bernard-Henry Lévi, el filòsof de la gent guapa de França, gosa afirmar en un tuit que Quim Torra és un “nacionalista autoritari, admirador de Milošević i de Mussolini, que bloqueja el pressupost nacional” espanyol, l’excel·lent escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís li respon que és ben trist que el francès proclami aquestes mentides sobre el president de la Generalitat. Són una frivolitat. Sobretot perquè Bernard-Henry Lévi, defensor en el seu moment dels drets nacionals de les minories croates i bosnianes enfront del militarisme serbi, sembla ignorar que Quim Torra se situa políticament, ben en concret, als antípodes de Milošević i de Mussolini i que Lévy no sap gens de què parla.

No, no n’hi ha prou amb difamar el president de la Generalitat amb una formidable campanya de desprestigi, una campanya perfectament interessada. El cert és que Quim Torra pertany a l’activisme del catalanisme polític liberal, històricament perseguit per la ultradreta franquista i que no té ni ha tingut cap idea racista ni supremacista. Cap. El catalanisme ni és racista ni tampoc ho pot ser perquè ni existeix cap raça catalana ni ningú la pot inventar ni imaginar. Que li preguntin al fill de Guillem d’Efak, un cantant perfectament negre i català. O a tants de nous catalans que han estat víctimes del racisme espanyolista. El president Torra, en efecte, va escriure l’any 2012 un polèmic article a El Món en el qual qualificava de “carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana que glopegen odi” no pas als ciutadans espanyols com va dir Miquel Iceta per desprestigiar-lo al Parlament —i repeteixen Albert Rivera i Inés Arrimades, la filla del policia—. Es referia als catalans que viuen a Catalunya però que menyspreen, que ataquen, que odien tot allò que és català i escrit en llengua catalana. ¿Què diríem dels francesos que odien França, dels nord-americans que odien els Estats Units o dels espanyols que odien Espanya? Doncs que són, com a mínim, carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana que glopegen odi. I moltes altres coses pitjors. I no, de cap de les maneres, l’independentisme no odia Espanya, simplement vol perdre-la de vista, alliberar-se’n, vol trencar-hi democràticament i pacífica.

Insulten i difamen Torra perquè no afluixa, perquè no vol votar els pressupostos del Govern Sánchez a canvi de no res. Aquesta és l’autèntica raó per la qual s’ha organitzat una campanya en contra d’ell. Simultàniament, editant de nou el joc del pal i de la pastanaga, Miquel Iceta anuncia una nova pluja de milions per a Catalunya que no es creu ningú. Ni és creïble ni s’executarà mai. Davant de tant de cinisme i de tanta mentida, davant, fins i tot, de l’apel·lació de Dolors Bassa a fer costat als pressupostos del Govern de Sánchez la resposta només pot ser una: que no.