La imatge és antiga, de quan el president Rajoy encara no es tintava els cabells. Ara fa una cosa ben estranya, fa veure que té negres els de dalt i mostra la barba ben blanca i ben retallada, de la mateixa manera que té dues mans i la dreta mai no sap el que fa l’esquerra. Francisco Marhuenda, per la seva banda, amb ulleres rodonetes i fines, amb uns cabells llarguets i fins, deixats anar, té una actitud servil, femenívola, de Pantoja, de subaltern eficaç, de professional amb taxímetre, comparable al personatge del marit cornut de la novel·la d’Albert Cohen, La Bella del Senyor. L’un està recompensant a l’altre. Des que Jorge Fernández Díaz se’l va endur a Madrid quan van nomenar Mariano Rajoy ministre d’Administracions Públiques, mai no ha deixat de ser recompensat per l’Espanya que a nosaltres ens roba però que a ell, el nodreix. Ministeri d’Educació, Ministeri de la Presidència, Col·legi de Graduats Socials que presidia Vicente Cardellach, casualment sogre de Don Jorge... L’aznarat va ser tan pròdig en oportunitats que Francisco Marhuenda, pare de cinc filles i que, per això, diu que mai no podria humiliar les dones dient-los ni “puta” ni “meuca”, també va tenir oportunitats més sòlides que els seus arguments de plàstic. De cínic. Fins que, com ha passat fa pocs dies, es va passar del llest, d’eficaç. Es va passar de taxímetre. Quan era cap de gabinet del ministre Rajoy ja havia estirat més el braç que la màniga, i presumptament, va vendre un fons documental propietat de la Comunitat de Madrid, valorat en 32 milions de pessetes del 1999. I, presumptament, es va quedar els calerons. Per això el senyor de Pontevedra se’n va desfer temporalment.

De la mateixa manera que fa mesos el ministre de l’Interior d’aleshores, Fernández Díaz, va ser enregistrat sense el seu coneixement per les clavegueres secretes del seu Ministeri, ara Francisco Marhuenda ha estat enregistrat dient coses prou greus. És alarmant aquesta Espanya que ens diu que no roba. Si només robés, encara es podria suportar. En els enregistraments diu que, com a director de La Razón, s’inventa notícies. Que, presumptament, com a membre d’una banda criminal, es va dedicar a amenaçar la presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, perquè aquesta senyora no denunciés la corrupció a l’empresa pública madrilenya Canal d’Isabel II. Com que Marhuenda és manifestament més vanitós que capaç, ha tornat a clavar els peus dins de la galleda, una altra vegada. S’ha equivocat davant de tothom, com quan feia de bibliòfil, com quan el seu mentor va ser posat en evidència per l’espionatge polític, com quan va deixar-se condecorar per Fernández Díaz i ocupar el mateix rang que dues Mares de Déu com a comissari honorari. Marhuenda ha portat el seu cinisme al límit de la seva resistència mental. Ja saben vostès que el mentider no pot mentir constantment perquè la ment necessita desdoblar-se, invertir-se. Dir el contrari. És com parlar al revés, facin-ne la prova. En el principi de veritat de la ment humana es basen totes les pel·lícules de judicis. En la por a la contradicció en la que, abans o després, acaben caient tots els criminals. 

¿Vull dir amb això que Podemos, des del punt de vista mediàtic és una operació bastida pel PP? Sense cap mena de dubte: sí

Gràcies a aquest error de gent que va de sobrada –i que s’inscriu en la guerra civil que viu el PP des de fa temps–, hem sabut una mica millor com funciona l’Espanya que diu que no ens roba i on, en canvi, és il·legal l’aplicació pràctica de l’independentisme polític. Que de la mateixa manera que Felipe González i Jesús de Polanco, a través de Juan Luis Cebrián i El País van exercir la propaganda política del felipisme, la dictadura silenciosa de la manipulació de l’opinió pública, avui, mutatis mutandis, la cosa és bastant similar amb Mariano Rajoy i Mauricio Casals, el patró de Marhuenda. Casals és un dels homes més poderosos d’Espanya i ningú no l’ha votat. És qui remena les cireres al grup d’A3Media-La Sexta-Onda Cero-La Razón i per això està essent investigat ara pel jutge. ¿Saben vostès per què el Tramabús de Podemos, el que té tot de gent ‘corrupta’ no ha posat les imatges ni de Soraya Sáenz de Santamaría ni de Mauricio Casals? Doncs perquè aquestes dues persones, principalment, són les responsables del fenomen televisiu de Podemos. ¿Vull dir amb això que Podemos, des del punt de vista mediàtic és una operació bastida pel PP? Sense cap mena de dubte: sí. ¿I per què? Perquè el senyor de Pontevedra pensa que Podemos, tan radical com és mai no guanyarà unes eleccions. Perquè el senyor de Pontevedra pensa que mentre hi hagi Podemos el PSOE no aconseguirà prou votants per superar el PP i prendre-li el poder. I, aquesta, és la principal raó: perquè el senyor de Pontevedra pensa que mentre hi hagi un Podemos fort a Catalunya l’independentisme català mai no aconseguirà prou força, prou majoria social per separar-se d’Espanya. ¿O es pensen vostès que els grans capitalistes de La Sexta ofereixen Podemos matí, tarda i nit perquè tenen inquietuds socials o filantròpiques? Au, vinga, no em facin riure.