No cal dir que la voluntat política dominant a Espanya, basada en una antidemocràtica concepció de la raó d’estat, passarà per damunt de tot i suspendran els diputats Junqueras, Rull, Sànchez i Turull i el senador Romeva. Quedarà, per tant, alterada la correlació de forces sorgida de les urnes. Serà una tergiversació de la voluntat democràticament expressada pels ciutadans i s’atemptarà contra el dret a la representació política dels diputats electes empresonats i del milió i mig llarg de ciutadans catalans que els van votar. Suspendran, però no convenceran

És tan barroera l’operació que ningú vol assumir-ne l’autoria i per això es passen la pilota el poder judicial i el poder legislatiu. Des que es va iniciar l’ofensiva politicojudicial contra el sobiranisme català i amb la indissimulada intenció de desarticular el moviment, s’ha forçat tant la interpretació de les lleis que fins i tot els seus patrocinadors polítics i judicials intenten escapolir-se, no sigui cas que les seves decisions tinguin més tard o més aviat algun efecte bumerang.

El Tribunal Suprem desitja fermament que els diputats independentistes que té empresonats des de fa més d’un any siguin suspesos i no se n'ha amagat de dir-ho, però vol que la decisió última la prengui el Congrés per no cometre ingerència del poder judicial sobre el poder legislatiu. No era ben bé el mateix cas, però Marchena ja va tenir un disgust arran el cas Atutxa. Aquest d’ara, és un assumpte que fàcilment arribarà al Tribunal Europeu de Drets Humans i a la Unió Interparlamentària, l’organització internacional dels parlaments, amb seu a Ginebra, que és un organisme molt sensible als abusos antidemocràtics, però sobretot, a la primacia del poder legislatiu sobre els seus membres, és a dir, els diputats i els senadors.

Ara que Jaume Collboni semblava recuperar-se a les enquestes, una decisió dels socialistes contra els presos abans de diumenge deixaria sense possibilitats al PSC de recuperar l’alcaldia de Barcelona i posaria en perill unes altres

Els parlamentaris, pel fet de ser-ho, tenen uns privilegis. Certament, l’aforament dels diputats ha derivat, en la major part dels casos, en una protecció dels polítics corruptes. Tanmateix, en un principi, l’aforament de diputats i governants tenia com a objectiu protegir els representants del poble dels poderosos. De l’ús pervers que els poderosos podrien fer de la justícia per neutralitzar l’activitat política dels elegits per combatre els privilegis injustos. Des d’aquest punt de vista, haurien de ser els òrgans de govern de les cambres els principals interessats en defensar la seva jurisdicció sobre la situació dels seus membres. Resulta, però, que tot alló que es va criticar del PP, en el sentit de judicialitzar un conflicte polític, d’encolomar les decisions polítiques als jutges, es torna a reproduir ara amb una majoria socialista que, per manca de coratge polític, també pretén que els jutges li treguin les castanyes del foc.

Cal no oblidar que tot ve determinat per l’aplicació tan discutible de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal només aplicable, això sí, automàticament a “persona (processada i en situació de presó provisional) integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels” i per una acusació sense sentència ferma del delicte de rebel·lió que segons interpretació del Tribunal Constitucional requereix “l’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius” per destruir l’ordre constitucional.

Passa que la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim) no té el rang de llei orgànica com sí que el té el Reglament del Congrés, que no preveu tant automatisme: “El diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la cambra l’autorització d’un suplicatori (…), es trobi en situació de presó preventiva”.

Diversos juristes i lletrats ja han argumentat que si ha de decidir el Congrés la suspensió dels diputats, no es podria fer sense el suplicatori previ que estableix el Reglament. Això no ho vol el Tribunal Suprem ―ja ho ha dit― perquè caldria aturar el judici, però menys encara ho vol el Partit Socialista. Primer perquè provocaria un enfrontament entre poders, al qual els socialistes no s’atreveixen. Però, a més, els socialistes intenten que la suspensió dels diputats independentistes els vingui ploguda del cel, que no hagi de pronunciar-se ni tan sols la Mesa, que ara presideix Meritxell Batet, perquè es veurien obligats a reeditar el bloc del 155 amb PP i Ciutadans i ara, a més, amb l’indesitjable suport de l’extrema dreta de Vox. Els titulars de la premsa europea dispararien el prestigi franquista de la Marca Espanya. No seria la millor manera de començar la legislatura ni suposaria cap avenç per superar el conflicte. I una cosa més. Ara que Jaume Collboni semblava recuperar-se a les enquestes, una decisió dels socialistes contra els presos abans de diumenge deixaria sense possibilitats el PSC de recuperar l’alcaldia de Barcelona i posaria en perill unes altres.