El terratrèmol dels darrers anys ha dinamitat les principals organitzacions polítiques de Catalunya. Ha canviat el mapa de partits, però la metamorfosi és prou complicada com per preveure el futur: ningú sap encara on se situaran definitivament les fitxes que van saltar pels aires per la puntada al tauler que ha significat el procés i les conseqüències que encara han de venir. Tot està per fer, doncs, i tot és possible, fins i tot quelcom tan inimaginable com que la plana major del socialisme català es rendís dilluns a la presentació del llibre de Josep Antoni Duran i Lleida, El risc de la veritat (Proa).

Hi ha actes político-editorials en els quals el més interessant és passar llista dels presents i dels absents, perquè uns hi són per fer-se veure i els que no hi van també volen que consti en acta el significat de la seva absència.

Arribant amb l’acte començat un podia pensar-se que s’havia equivocat de lloc perquè de seguida es distingien en les primeres files l’expresident Montilla, la delegada Tere Cunillera, el primer secretari del PSC Miquel Iceta, i, no gaire lluny, l’exalcalde de Lleida Antoni Siurana i l’exvicepresident del Parlament Higini Clotas, entre altres socialistes, com ara també Maurici Lucena, l’exportaveu del PSC, ara president d'Aena, que acaba de fitxar Duran com a conseller. Cercle tancat.

No era, però, un acte estrictament socialista. A banda dels incondicionals d’Unió Democràtica, també a la primera fila hi havia un tal Manuel Valls, que fa temps que va deixar de ser-ho. De ser socialista i de ser educat, perquè tot i posar-se ell i la seva parella a primera fila van decidir marxar sense escoltar l’amfitrió. I qui més? Enrique Lacalle, del PP de tota la vida, i els líders patronals. Lògicament Josep Sánchez Llibre, abans patidor lloctinent de Duran a Unió Democràtica i ara flamant líder de Foment del Treball, i Joan Rosell, expresident de la CEOE. Bé i, per descomptat, la plana major del Grup Godó.

Hi va haver una absència, la de Miquel Roca, que de fet no era tal, si tenim en compte que a la primera fila també seia Maria Eugènia Cuenca, referent del roquisme a la CDC dels seus bons temps, però era pràcticament l'única convergent que hi havia a la sala. Bé, també hi era Pere Macias, però ja no compta com a convergent, reconvertit en tècnic especialista en projectes impossibles com ara a Rodalies Renfe a les ordres del PSOE i abans amb el tramvia de la Colau. I van faltar, significativament, els cognoms històrics d’Unió, Gispert, Carrasco o Vila d’Abadal.

Així que la llista de presents i absents fa un retrat del que podríem anomenar en sentit figurat el nou partit de Duran i Lleida, que audaçment els socialistes intenten capitalitzar i sembla que amb possibilitats d’èxit. Quines idees fan convergir aquesta heterogeneïtat de conservadors, democristians, liberals i socialistes amb les organitzacions patronals i La Vanguardia? Les va desgranar el mateix Duran i Lleida en la seva intervenció i al seu llibre: “L’independentisme ha col·lapsat la política a Espanya” i “el problema l’hem de resoldre nosaltres sols en el si d’Espanya”. La frase més aplaudida de Duran va ser: "El procés ha estat un fracàs col·lectiu que no ens ha portat la independència i ens pot fer perdre l’autonomia”.

Duran diu coses que són certes, fa crítiques als dirigents que van liderar el procés que es poden discutir i fins i tot compartir, com el pas al costat d’Artur Mas. També és legítim que estigui en contra de la independència de Catalunya i ara fins i tot es veu que de l’autodeterminació, però no és democràticament honest adoptar una posició suposadament equidistant a força de repartir nou de cada deu culpes als febles i una de cada deu als poderosos. L’establishment pateix la crisi política, però mai no és ni actua com un observador extern. Han passat moltes coses a Catalunya i a Espanya com per passar de puntetes per la repressió, la deriva autoritària de l’Estat, els abusos de poder i la utilització política dels tribunals. Com advertia el bisbe Desmond Tutu, la neutralitat no és una actitud acceptable en situacions d’injustícia.