El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat de “monòleg” les propostes de negociació que li va presentar el president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva trobada al Palau de Pedralbes i ha insistit que “dins de la Constitució es pot parlar de tot”, però ha descartat qualsevol assumpte que ell consideri que no hi cap, com l’autodeterminació. La concepció de la Constitució del 78 com una cotilla que limita drets és absolutament contrària a l’esperit amb el qual es va redactar i pactar el text del 78. Sembla mentida que Sánchez caigui en el parany dels seus pitjors adversaris. Aquesta concepció hermètica de la Constitució la va posar en pràctica José María Aznar —que hi havia votat en contra— a partir de l’any 2000, i des de llavors ha estat aquesta contrareforma ultraconservadora el que ha esdevingut l’autèntic monòleg que està portant Espanya al desastre.

No s’entén que Pedro Sánchez no se n’adoni, com al seu dia sí ho va advertir José Luis Rodríguez Zapatero. Davant l’hermetisme constitucional d’Aznar, Zapatero va optar per oferir tot el contrari. Va anunciar el suport al nou Estatut de Catalunya i després també va donar suport a les reformes estatutàries plantejades per diverses comunitats. Era una manera de ser alternatiu. I després va passar el que va passar i tot va anar com va anar, però d’entrada Zapatero va guanyar les eleccions perquè va ser capaç de presentar una alternativa constitucional diferent a la de la dreta espanyola.

La concepció de la Constitució del 78 com una cotilla que limita drets és absolutament contrària a l’esperit amb el qual es va redactar i pactar 

Sovint es parla del règim del 78, la degeneració del qual és una evidència, però no “per culpa” de la Constitució, sinó malgrat la Constitució. El text del 78 es va voler ambigu pensant a donar marge a les reformes i el desenvolupament de les llibertats en el futur, quan la democràcia s’hagués consolidat i s’esvaís l’amenaça militar, però des del cop d’estat de Tejero, el 1981, tot ha anat, amb alts i baixos, progressivament a pitjor. Aquella Constitució va ser el màxim que els poders de l’Estat franquista estaven disposats a cedir i des de llavors estan obsessionats que van cedir massa i que calia recuperar el que tenien. I des del 2000 el poder polític, econòmic, judicial i mediàtic ha tornat a estar dominat pel que podríem anomenar els representants de l’Espanya eterna. Fins i tot s’han infiltrat al Partit Socialista.

Si Pedro Sánchez creu de debò en l’esperit constitucional del 78, només cal que es llegeixi les actes dels debats entre els redactors i al mateix Congrés. I que prengui nota de diversos dictàmens elaborats per gent tan poc sospitosa com Ernest Lluch o Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. Si vol parlar amb el president Torra dins de la Constitució, pot fer com va fer el govern canadenc amb els seus interlocutors del Quebec. La constitució canadenca no preveu el dret d’autodeterminació del Quebec, però el govern d’Ottawa va entendre que els quebequesos tenien dret a expressar democràticament el seu somni i que es tingués en compte si obtenia el suport d’una majoria qualificada.

El trencament de l’hermetisme constitucional de la dreta i un gir inequívoc a l’esquerra en els plantejaments econòmics serà la única manera que el PSOE pugui articular una majoria progressista que freni l’ofensiva neofranquista. Si no ho fa, potser aconseguirà ser la llista més votada, però en el millor dels casos —o el pitjor, segons com es miri— haurà de governar amb Ciutadans, una opció políticament suïcida per al PSOE i el sepeli de l’Espanya progressista.