Davant del Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat, hi ha unes tanques que diuen: “Ens jutgen a tots” i “Mobilitza’t”. De propaganda electoral només es veuen pancartes que demanen “vota socialista”. Dilluns, el Partit Popular va convocar els seus simpatitzants a un auditori del centre per celebrar un acte electoral que teòricament havia de ser morbós i espectacular, un diàleg entre la candidata Cayetana Álvarez de Toledo, marquesa de Casa Fuerte, i José María Fidalgo, ex-secretari general del sindicat Comissions Obreres. Tanmateix, el diàleg va derivar en una trista versió hispana de La cabana de l'oncle Tom. Que som en una fase involutiva de la història ho posa de manifest de manera estremidora el fet que l’aristocràcia torna a fer ostentació del seu orgull de classe i, al mateix temps, de la seva indulgència amb els servils agraïts.

Ningú l'hi va exigir, però, per si de cas, el sindicalista va assegurar que “no es paga a ningú per venir aquí”. O sigui, que el suport de Fidalgo a la candidata del PP, a més d’entusiasta, era de franc, la qual cosa té el seu mèrit. L’exlíder de CCOO continua reivindicant-se com a sindicalista i home d’esquerres, i coherent amb això ha decidit avalar una candidata del partit que vol reduir fins i tot el salari mínim. Potser la marquesa considera que 900 euros per passar el mes són excessius, però això no va quedar clar perquè a l’Hospitalet no en va parlar, d’aquest tema. Ni tampoc de l’atur, malgrat que a la segona ciutat de Catalunya hi ha, segons les darreres dades publicades, 39.344 treballadors sense feina. Tampoc va parlar de les pensions, malgrat que la immensa majoria dels assistents a l’acte eren pensionistes i a l’Hospitalet la pensió mitjana és de 990,48 euros.

Som en una fase involutiva de la història quan l’aristocràcia torna a fer ostentació del seu orgull de classe i, al mateix temps, de la seva indulgència amb els servils agraïts

Això al sindicalista Fidalgo no li va importar gaire. Ell sosté que “l’esquerra s’ha entregat” a l’independentisme, i per això ell s’ha entregat a Cayetana Álvarez de Toledo gairebé amb devoció. Va arribar a agrair-li sense rubor que el considerés “una persona digna de seure al seu costat”. Deu ser la fascinació que provoca l’aristocràcia en el servei, perquè, tot s’ha de dir, Fidalgo no és l’únic que ha practicat aquests dies la reverència amb la marquesa, només que la veneració del sindicalista va més enllà de la política. “Si cauen les virtuts de Cayetana, s’enfonsarà tot i aquest és un problema moral que no s’acabarà d’una manera tova, sinó amb una revolució cívica... Votar Cayetana és començar aquesta revolució i vull ser de la colla d’aquesta senyora i no de la colla d’Ada Colau que és un perill”.

Les coses estan difícils a l’Hospitalet però a Álvarez de Toledo només la preocupen els independentistes i els socialistes, perquè, a parer seu, en el fons també ho són o estan disposats a vendre’s. Fins i tot va passar llista de tots els líders del PSC per denigrar-los d’una manera tan poc elegant que es notava que li havia apuntat el majordom que l’assessora en assumptes catalans. Sovint els polítics en campanya perden el sentit del ridícul i fan coses que no farien o dirien mai en públic com ara cantar, ballar o dir bajanades per fer-se el graciós. Cayetana Álvarez de Toledo va estudiar a la Universitat d’Oxford però això no li va impedir afirmar que a Espanya els bons republicans són els que criden “Viva el Rey”.

A l’acte hi van assistir 102 persones, inclosos periodistes i el seguici de la candidata. No costava gaire comptar-los. Els periodistes i camarògrafs eren 22. Alejandro Fernández, president del PP català, sí que hi era, però militants del partit, ben pocs, tenint en compte que el 2016 el PP va superar els 18.000 vots a la ciutat. Qui no va fallar va ser la senyora Gregoria que aquest cop va portar unes trufes incommensurables. No és cap secret que al PP català tothom esperava Dolors Montserrat de candidata. Quan va arribar en paracaigudes donya Cayetana, els militants es van quedar amb un pam de nas i aquestes mogudes solen desmotivar les bases. Dins del partit no se sap si Pablo Casado ha enviat la protegida d’Aznar a Barcelona perquè s’estavelli i no pugui disputar-li el lideratge quan s’estavelli ell o ha estat la marquesa que no ha nascut per ser número 2 de ningú i pretén forjar el seu lideratge futur en terra d’infidels.