Efectivament, l’any 2019 serà l’any de les mil batalles, algunes previstes i segurament en sorgiran d’altres que no les tenim previstes i que canviaran sobre la marxa el curs dels esdeveniments. La incertesa és total i no saber el que passarà afegeix emoció al camp de batalla, o més ben dit als camps de batalla, perquè són diversos, però en tots Catalunya és la referència principal.

D’entrada, ens trobarem amb la tempesta política que descarregarà quan el Congrés dels Diputats tombi el projecte de pressupostos elaborat pel govern de Pedro Sánchez, perquè els grups independentistes no els avalaran. L’ofensiva de les dretes per fer caure l’executiu espanyol i provocar eleccions serà ensordidora, però amb pressupostos o sense, Sánchez no té cap intenció de convocar eleccions abans de l’estiu, segons informen interlocutors del president del govern espanyol que han parlat de l’assumpte directament amb ell. És bastant lògic. Ara mateix, Sánchez no té gaire a guanyar convocant eleccions i moltes possibilitats de perdre-ho tot, fins i tot el lideratge socialista, tenint en compte la quantitat i la influència dels adversaris interns que continuen conspirant contra ell al servei de Sa Majestat. Tanmateix, no acabarem l’any sense eleccions generals. La previsió és que Sánchez convocarà a la tardor si no troba una àncora per continuar fins al 2020, ara per ara tan inimaginable com seria l’indult o l’amnistia dels presos.

Sense pressupostos i sense eleccions, l’ofensiva crispadora de la dreta creixerà fins a l’avorriment, també a Catalunya, on sembla que tampoc el Parlament aprovarà els comptes del Govern. Sent com és greu haver de funcionar amb pressupostos prorrogats, tampoc sembla que aquest sigui el problema principal de l’Executiu de Quim Torra, que malviu pendent d’un judici als líders independentistes que determinarà l’acció de Govern, la mateixa supervivència de l’executiu i el curs del procés sobiranista, amb partidaris i detractors de posar en pràctica la via unilateral. I aquesta batalla començarà abans del judici, quan es posarà en evidència la gran contradicció que suposarà acceptar el trasllat dels presos a Madrid perquè assisteixin a un judici que es considera injust i la sentència del qual no es pensa acatar... Diversos col·lectius s’organitzen per a les protestes i alguns es proposen com a objectiu començar per impedir el trasllat dels presos. Tampoc en aquesta circumstància hi haurà unitat sobiranista.

El judici als líders independentistes serà l’esdeveniment més important de l’any, perquè també seran la justícia espanyola i, de retruc, el règim polític espanyol els que se sotmetran a judici del món

El judici serà l’esdeveniment més important de l’any, perquè no només serà una causa general contra l’independentisme, també seran la justícia espanyola i, de retruc, el règim polític espanyol els que se sotmetran a judici del món, després de la involució antidemocràtica que ha sofert el règim del 78, però tot això transcorrerà en l’ambient de crispació previst des del començament, però molt accentuat per la batalla electoral dels comicis autonòmics i municipals del mes de maig. I no cal dir que la coincidència del judici, les protestes, les contraprotestes i la campanya electoral tindrà efectes explosius i imprevisibles. Si els presidents autonòmics no s’han pogut estar de fer campanya anticatalana en els seus discursos nadalencs, de què no seran capaços quan es trobin a punt de jugar-se la cadira.

El resultat de les eleccions municipals tindrà poca transcendència pel que fa al govern espanyol, que mantindrà amb mala salut de ferro la seva interinitat fins a arribar a la tardor, però marcaran una inflexió en el moviment sobiranista. Descartades les candidatures unitàries i confirmat el minifundisme mental i polític de l’independentisme, hi ha la possibilitat real que Ciutadans conquereixi importants alcaldies al Barcelonès i al Baix Llobregat. Cal no oblidar que la candidatura d’Inés Arrimadas el 21-D va ser la més votada a Barcelona i als deu municipis més poblats de Catalunya. Des de llavors, tot ha canviat molt. Els socialistes tornen a existir i el partit d’Albert Rivera s’ha radicalitzat cap a la dreta fins a pactar amb Vox. Precisament per això, si Ciutadans arriba a conquerir l’alcaldia de la capital i d’altres ciutats importants, no cal dir que tot serà diferent. Fins i tot afectarà les sentències dels judicis si llavors encara no s’han produït. I la “rebel·lió contra la injustícia” que ha reclamat el president Torra tindrà una intensitat diferent.

Hi haurà, doncs, una batalla darrere una altra i cadascuna determinarà el resultat de la següent. I el que és més sorprenent és que es plantegen batalles sense que ningú tingui assegurada la victòria. Sunzi sí que ho tenia clar: “Quan les lleis de la guerra assenyalen una victòria segura és clarament apropiat entaular batalla, encara que el govern hagi donat ordres de no atacar. Si les lleis de la guerra no indiquen una victòria segura, és adequat no entrar en batalla, encara que el govern hagi donat l'ordre d'atacar”. Bon any a tothom.