Recorda allò que deia Mariano Rajoy sobre la sobirania? Per cert, incís... Que lluny queda Rajoy, oi? Sembla que sigui una cosa de la nostra infantesa i no fa ni sis mesos que aquest home encara formava part de la nostra vida. Incís acabat. Doncs això, que Rajoy deia que allò del referèndum no podia ser de cap de les maneres perquè la sobirania era de tots els espanyols. I que, per tant, en cas que fos possible el que era impossible, haurien de votar-hi tots els espanyols.

Doncs bé, m'agafo a aquest bonic argument per exigir poder votar a les eleccions andaluses. Bé, un servidor i tots els catalans. I les catalanes, naturalment.

Per què? Doncs perquè és cada dia. A totes hores. Sigui una entrevista, un míting, un debat o un vídeo penjat a la xarxa. Sempre de sempre hi acaba sortint Catalunya. Per cert, i en el 2.345% dels casos darrere de la paraula Catalunya hi va una mentida. Descarada. Desvergonyidament descarada.

Bé, doncs si resulta que Catalunya és el centre de la campanya de les eleccions andaluses, amb referències permanents, semblaria lògic que els catalans poguéssim votar-hi. Per al·lusions. I per il·lusions. Si un parell de candidats a presidir la Junta tenen tan poc a dir sobre el seu projecte per Andalusia i es dediquen a difamar i a mentir sense aturador sobre Catalunya, on per cert hi ha centenars de milers de catalans d'origen andalús, el més lògic seria que tinguéssim veu. I, sobretot, vot.

Si hi ha candidats que pensen que mentir, difamar i inventar declaracions, fets i situacions relacionades amb Catalunya els dona vots, nosaltres els catalans hem de poder exercir el nostre dret a votar en un indret on som el gran argument electoral i el centre del debat. Per manifestar si estem d'acord amb aquesta situació o no. I per poder decidir si ens va la marxa i convertim en presidents aquests personatges o bé n'estem fins a les orelles i els enviem a cagar a la via.

A canvi, a les pròximes eleccions nacionals prometem passar-nos tota la campanya parlant d'Andalusia. I, mentint i difamant de la mateixa manera que ara ho fan els candidats del PP i, sobretot, el de Ciudadanos, un tal Juan Marín. És el més just, no?

I així en cada míting, els candidats (i candidates) s'inventarien declaracions d'en Marín. Vaja, com fa ell. I després, als debats, com que no hi hauria res a dir sobre Catalunya, com Marín no té res a dir sobre Andalusia, el gran tema serien les declaracions de Marín que s'haurien inventat.

Senyor/a candidat/a, què pensa fer en relació a les llistes d’espera?

―Marín ha dit que ens falta un gen.

―I com resoldran el problema de les infraestructures?

―Marín ha dit que som inferiors.

―Pensa acabar amb la terrible sequera que pateix Catalunya?

―Marín ha dit que som fluixos.

I així tot el debat. Bé i tota la campanya. Bé, i tota la postcampanya. Bé, i fins que fer això continuï donant vots.