No, no és gens fàcil parlar de la vaga de fam que avui han començat Jordi Sánchez i Jordi Turull i a la que possiblement aviat s'hi sumaran altres presos polítics. És una decisió política que pot tenir conseqüències per la seva salut i que arriba el mateix dia que la foto de tots els que són a Lledoners.

Són massa impactes per un dissabte en que ens estàvem començant a adonar que el Nadal ja és aquí. Per tant, això d'avui més que un article són unes quantes reflexions compartides.

I la primera reflexió-record ha de ser per Dolors Bassa i Carme Forcadell. No podem dir que són les grans oblidades, però sí que passar tot això soles i en presons allunyades fa que “existeixin” poc. Per tant, caldria un plus d'esforç perquè això no passés. O al menys no existís la sensació.

I sobre la foto i la decisió de la vaga, bufff... La imatge conjunta, històrica, ha estat un impacte del qual encara no en coneixem els possibles efectes. De sobte els tenim a tots junts. Els hi posem cara. Existeixen. Els veiem. Semblaria que és el moment final d'un acte polític com qualsevol altre. Però no. Són en una presó. I veure'ls ens recorda la realitat d'un estat que ha decidit inventar-se la llei per poder exercir la venjança. I et passes estona mirant la foto i no pares de tenir sensacions.

La foto de tots junts és un recordatori de la realitat que la política partidista oblida. Ells set, la Dolors i la Carme i els (i les) que són a l'exili, i que veurem quan poden tornar, estan en aquesta situació pel mateix. Se la van jugar per la mateixa causa i ara tothom en pateix les conseqüències.

I, sí, estic parlant d'unitat. Les estratègies partidistes són lícites, comprensibles i lògiques, però aquesta foto ens recorda que en això s'hi van ficar tots junts. Ells al capdavant i prop de 3 milions de persones darrera. No sé com, però defensant que és possible mastegar xiclet i a la vegada anar en bici, algú hauria de pensar com es pot combinar la unitat d'acció global amb el partidisme del dia a dia. Aquest partidisme amb el qual em temo que haurem d'aprendre a viure-hi definitivament.

I sobre la vaga de fam, torno a emprar el bufff. Decisió complicada pel que implica. Cal esperar la reacció europea, que si arriba tardarà unes dies, uns dies en que la salut ja haurà començat a ressentir-se. I com avui deia una amiga, “aquest és el primer gest efectiu de veritat i l'han hagut de fer ells. Quina pena”.

La vaga de fam ens interpel·la directament. I segur que avui molta gent pensa: “i ara jo que faig? Ells en vaga de fam i jo aquí començant a preparar els àpats de Nadal, comprant torrons, anant al restaurant, mirant quin dia tinc el sopar d'empresa...”. Complicat, oi? I torno als 3 milions que eren darrera. Què han de fer? Com ho afronten personalment? I col·lectivament? I no tinc cap resposta interessant. Però potser sí que cal començar a deixar a banda el món de Mimosín. I no parlo de violència, senyor fiscal.

Pel que fa a Madrit (més concepte que mai), no cal esperar-ne res. Però res de res. Zero. Pedro Sánchez ja ha sortit aquesta tarda desviant el tema. Diu que les raons de la vaga no són certes, que tindran un judici just i que si l'estat de dret i el bla, bla, bla.

No, no perdoni. La vaga no és per cap judici. Qui ho ha dit això? La vaga de fam és per denunciar que el Tribunal Constitucional, o sigui l'Estat, bloqueja els recursos perquè els advocats no puguin dur el cas a la justícia europea. Aquí ningú ha parlat del judici. La vaga no va del judici i és molt lleig intentar desviar l'atenció.

I no, no tindran cap judici just. I vostè ho sap. Millor que ningú. Vostè que fa trobades amb periodistes per intentar aturar la caiguda d'un règim podrit, ho sap perfectament. ¿Com han de tenir un judici just si l'Estat els té fa més d'un any a la presó per uns delictes inventats per un jutge que va pel món rebent uns homenatges públics on el comparen amb el Cid? Uns delictes basats en uns informes inventats per uns guàrdies civils que han estat condecorats pel seu servei a Espanya. Judici just? Però, quina broma és aquesta?

I ara, si vostè m'ho permet, vaig a mirar una estona la foto a veure si m’ajuda a aclarir idees...