Fa 24 hores, Catalunya era un país on els escamots del terrorisme cederrista anaven pel carrer assassinant avis i nens. Però, no patíssim pas, perquè els cossos d'elit havien estat investigant. I en col·laboració amb els millors experts en lluita antiterrorista del món, havien aconseguit desarticular la xarxa que atemoria els indefensos ciutadans i que estava formada per... una persona.

Passades aquestes 24 hores, als càrrecs contra la perillosa terrorista els ha succeït com a les proves que demostren que Cifuentes va fer el màster. O sigui, no existeixen. La viuda negra del cederrisme, la que tenia a casa seva una careta d'en Jordi Cuixart de canons retallats. La que tenia un mòbil que quan s'escalfa molt ves a saber si li explota la bateria. La que tenia un ordinador connectat a internet, on hi ha llocs com Amazon on hi pots comprar bombes atòmiques. I la que tenia un xiulet de color groc que llança àntrax per la banda on surt l'aire. Aquesta despietada terrorista, ara ja no és terrorista. Ni sediciosa. Ni “rebel·liosa”. O sigui, l'han tractat com una perillosa terrorista i ha acabat acusada de desordres. Vaja, tot molt proporcionat, sí.

I, efectivament, deixo a banda el tema dels “plànols de la caserna de la Guàrdia Civil”. L'Estat ho va filtrar com la gran acusació per justificar la farsa. Al final la cosa ha resultat ser una recerca de Google Maps per arribar des del metro a la famosa caserna. I ho he deixat a banda perquè avui, un cop desmuntada la mentida, encara hi ha gent que ho argumenta per defensar la versió falsa, i per poder fer una pregunta: quan qui ens ha de protegir dels dolents ens menteix d'una manera tan descarada per poder fer pura propaganda i criminalitzar ciutadans indefensos, ¿quin sentiment esperen que els ciutadans tinguem cap a qui ens hauria de protegir dels dolents? Pretenen que els tinguem confiança? Doncs si és així, un cop més l'han clavat. A la creu.

Però el tema de la perillosa terrorista que va acabar en un no-res, novament va molt més enllà. De fet, Tamara C. ha estat l'instrument usat per aconseguir els dos objectius que l'Estat buscava duent a terme aquesta acció.   

El primer és acollonir la gent i demostrar qui mana. Com van fer l’1 d’octubre. Entre la proporcionalitat i començar a pegar a població civil, sempre és millor la segona. Perquè el que busquen és l'exemplaritat. Com quan pegues a un gos, es tracta de mostrar qui té la força, qui mana i què passa quan no obeeixes.

I el segon objectiu, no menys important, era la imatge. Qui va decidir anar a casa de Tamara C. sabia perfectament que allà no els esperava ningú amb cinturons bomba, ni amb trampes explosives a la porta. Però hi van anar vestits i armats com si desarticulessin la cúpula d’ISIS. Per què? Per obtenir la fotografia desitjada. La que diu: estem detenint algú molt perillós. Perquè vostè, si veu aquesta imatge, què pensa? Que detenen algú que té una careta de cartró, un xiulet i una recerca a Google Maps o a una perillosa terrorista?

Després de la decisió de la justícia alemanya en el cas Puigdemont, l'Estat necessita instal·lar la imatge d'una Catalunya violenta. I en això hi treballen tots els actors del teatret. Polítics unionistes, els de la vicepresipremsa, la fiscalia que lo afina i els cossos de seguretat. Incansablement. Els hi va el sou. I la pensió.