A l'actual món mediàtic no es tracta d'informar sinó d'assenyalar els “dolents”. I els “dolents” són tots els altres que no són tu i “els teus”. I, qui són “els teus”? Doncs els que no són “els altres”. O sigui, “els col·lectius” no es creen a partir de la confluència d'una sèrie de criteris propis sinó com a forma rebuig als criteris dels “altres”.

I això cal fer-ho cada dia, amb la màxima intensitat i aprofitant qualsevol qüestió. L'objectiu és reconvèncer els teus ja convençuts que els “altres”, “els dolents”, són molt perversos. I molt mala gent.

Oferta del dia que serveix com a exemple? La famosa teoria de la conspiració del 17-A. Aquí i a la Xina Popular encara no està clar el paper de l'imam de Ripoll en la preparació de l'acció terrorista. Ni material ni ideològica. I, com que no està clar, la gent malpensa. Lògic, no? I a partir d'aquí, especula. Amb raó o sense, però ho fa. Perquè busca respostes on hi ha silenci. I malpensar no vol dir acusar de res a ningú. I sentir-se al·ludit indica tenir cua de palla.

Doncs bé, des dels minarets de l'Estat paral·lel surt cada dia el missatge oficial que dona la volta a la demanda d'explicacions i que, resumit, diu així: l'independentisme contribueix a alimentar una teoria de la conspiració paranoica.

I això ho diu el PP del “ha sido ETA”, del “los que idearon los atentados terroristas del 11 de marzo no están ni en desiertos remotos ni en montañas lejanas" i del “su objetivo era cambiar el curso político de España”. I ho diuen els seus mitjans, alguns dels quals el PP va finançar amb diner negre. Mitjans com aquell que afirmava que a la furgoneta dels terroristes de l’11-M hi havia una targeta de visita de la cooperativa de la ciutat de Mondragón, una empresa “con apoyo de gente cercana al entorno abertzale”. Recorda com va acabar la cosa, oi? Sí, la targeta etarra va resultar ser una casset de l'Orquestra Mondragón. Esperpèntic.

Doncs bé, tots aquests ara diuen que l'independentisme s'ha inventat una teoria de la conspiració. Sí, sí, ELLS! Ha, ha, ha, perdoni que rigui... segurament serà la calor. I també diuen que l'independentisme “es serveix del dolor de les víctimes per continuar amb la seva campanya obsessiva de deslegitimar l'ordre constitucional”. Ells parlant de l’ús del dolor de la víctimes? ELLS? No! Sí? És broma, oi? Segurament. I fruit de la descompensació de temperatura neuronal provocada per una indigestió de fabada consumida un 15 d'agost a les 3 de la tarda en un indret sense ombra i pel qual no passa aire.   

Escolti, és que no es tracta de cap teoria de la conspiració. És que és molt senzill acabar amb les especulacions. Només cal respondre dues breus preguntes amb dues breus respostes: 1/ L'imam de Ripoll era confident del CNI? Sí o no?, i 2/ La intel·ligència espanyola tenia informació de les activitats d'aquest senyor? Sí o no? I ja està. I si és que no, el tema queda resolt per sempre més. El problema seria si fos que sí. Però fins i tot en aquest cas, surts i expliques amb total transparència: “Mirin, sí, l'imam de Ripoll col·laborava amb nosaltres, però ens va prendre el pèl. Era un agent doble i ens la va fotre”. I afrontes les conseqüències. Però, esclar, les paraules “assumir” i “afrontar” no són en cap diccionari de la llengua espanyola.

És molt millor filtrar als mitjans informacions mig certes, i que no responen les dues preguntes clau, perquè actuïn com a taca de tinta que ho embruti tot i així evitar donar les senzilles respostes a les senzilles preguntes.  

Veient com van afrontar les clavegueres de l'Estat tot el procés relacionat amb l’1-O, pretenen que ara ens creguem tot això que filtren interessadament? Tan imbècils es pensen que som? Els altres i els seus...