Un cop més, aquesta humil columna aconsegueix una exclusiva. Mundial. En aquest cas es tracta del document amb la base ideològica del nou partit dels Comuns.

La proposta de la nova formació és una república monàrquica comunisto-capitalista partidària de la col·lectivització individual de la propietat pública convertint-la en privada de gestió comunal. Per tant, la proposta és una socialdemocràcia neoliberal cristianodemòcrata troskista-leninista amb un socialisme no marxista thatcherista basat en el keynesianisme progressista de Hayek de defensa de l'intervencionisme anarcosindicalista postcomunista del model econòmic de capitalisme liberal ambientalment insostenible de la sud-america dels anys 70 i dels països emergents del sud-est asiàtic amb una política monetària a la vegada que fiscal controlant descontroladament el mercat a dues velocitats úniques.

En relació a la relació Catalunya-Espanya, l'aposta és un estat independent associat a un altre estat independent confederal centralista asimètric de la tercera via entre sí mateixos, a la vegada que s'estableix la seva formulació contrària amb un model d'autonomia centralista fraternal plenament plurinacional. segons com, i federal loapista d'inspiració alemanyo-canadenca que comparteixi una sobirania plena totalment restringida i basada en el social-progressisme d'una revolució conservadora respectuosa amb les percepcions subjectives per evitar expressions que no resultin plenament inclusives des de la pluralitat imposada i fer-ho a través d'un referèndum pactat unilateral amb una aliança amb l'Estat per exercir el dret a decidir sense cap consulta i que serà obligatòriament vinculant i compartida lliurement. 

Finalment, a la direcció del nou partit s'hi afegeixen diversos membres de partits que han renunciat a formar-ne part i que, per tant, no integren el nou partit. 

I ara vostè pensarà que el que acaba de llegir és broma. Doncs no. Perquè mentre els periodistes, els polítics i la gent polititzada s'entreté amb això de la monarquia republicana, a la gent en general, als votants, el que els arriba és que Ada Colau ja té partit. I la votaran a ella i a la marca que ella representa. I els llepa un peu si es defineix com a partidària de l'unionisme independentista o viceversa.

I la gran broma és pensar que tot sembla una broma.