De zero a cent. De no existir, i per tant no tenir cap infraestructura ni militància, a aspirar a tenir diputats a cabassos. Això és Vox ara mateix, un objecte de desig per qui vulgui fer carrera política ràpida i sense filtres. He dit sense filtres? Sí, esclar.

Als partits “convencionals” hi ha els corresponents aparells que controlen les llistes amb mà de ferro. I com que hi ha garanties de tocar poder, va molt sol·licitat situar-se en un bon lloc. Això vol dir tres coses: 1/ que hi ha plantofades (i en algun cas ganivetades) per ser-hi, 2/ que hi ha més demanda que oferta i 3/ que qui no es porta bé i no obeeix qui mana, cau de la llista. Però hi ha un quart element molt important consistent que l'estructura fa de sedàs de friquis. Sí, les fidelitats fan estranys companys de llista, però se suposa que sempre mantenint un mínim nivell. No tan intel·lectual o de vàlua sinó més relacionat amb el codi penal. I més concretament amb la seva vulneració.

A Vox tot ha anat tan ràpid que encara no hi ha un aparell prou desenvolupat per controlar tot el territori, però sí moltes expectatives. Vaja, que ara mateix hi ha molta demanda, molta oferta, molta llista per omplir en molts pobles i molta pressa perquè les municipals són a tocar. I això és terreny abonat perquè hi acabi entrant gent molt estranya que ha sortit rebotada de la resta de llocs i que ara veu la porta oberta a fer precisament el contrari d'allò que està en l'essència de Vox. O això diuen.

Sí, perquè a l'ideari bàsic que tenen publicat a la home de la seva web hi podem llegir el destil·lat més pur d'ideari cunyat: “la classe política ens ha decebut” (cosa que vol dir que ells no són classe política) i que ells “mai han viscut de la política”. Desconec a partir de quant de temps d'estar en política una persona passa a ser un polític professional que ha viscut de la política, però si li sembla bé repassem la biografia de Santiago Abascal a veure si aconseguim tenir una mesura més o menys indicativa.

Abascal té 42 anys i en fa 22 que es dedica professionalment a la política. Concretament des de l'any 1996, quan amb 20 anys va entrar al comitè provincial del PP d’Araba. O sigui, que si fem les corresponents restes, fa més anys que està en política que fora d'ella. I fora de la política no se li coneix cap altra activitat.

O sigui, si fa 22 anys que viu de la política però ell diu que no viu de la política, això vol dir que comences a viure de la política a partir dels 23 anys que et dediques professionalment a la política i a viure d'ella. Ergo, Abascal és regeneració total.

Doncs bé, des de fora de la política (o des d'encara més lluny) desembarcarà en poc temps al seu emergent i gens professional partit una quantitat important de gent que serà molt interessant de seguir. El millor de cada casa ocupant escons en parlaments i regidories i seients en plens municipals i oferint-nos grans moments de “renovació i enfortiment de la vida democràtica espanyola”, que és el que diu la seva pàgina web que faran.

Ai, quins nervis. Fruit de la il·lusió. Naturalment.