Comencem pel final. A l’expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, li han retirat la Creu de Sant Jordi que li havia estat concedida la setmana passada com a reconeixement a la seva feina al front de la institució.

Seguim pel mig. Núria de Gispert té un compte a twitter des del qual els últims temps manifesta unes opinions que a més d'un (i d'una) li han fet exclamar: “aquesta senyora ha fet el camí contrari i ha passat d'Unió a la CUP”.

Anem a l'inici. El reconeixement concebut però finalment nonat, com ja ha quedat dit, és per la seva trajectòria com a presidenta del Parlament. O sigui, la Creu de Sant Jordi no li donen per ser tuitaire. No l'hi donen per això, però si que l'hi prenen per això.

Anem al present. La piulada que desferma el torquemadisme constitucional és aquesta:

De Gispert

La piulada posteriorment va ser esborrada i la seva autora va demanar perdó pel seu contingut.

I acabem anant a la qüestió: cal retirar-li la Creu de sant Jordi a Núria de Gispert? Doncs la meva resposta en versió curta és NO. Una miqueta més desenvolupada és: NO, per comparació. I ja desenvolupada del tot és: NO, per comparació amb d'altres persones que diuen coses molt més ofensives que la que va dir de Gispert. Ei, que sí, que és ofensiva, impresentable, intolerable, un error i bla, bla bla, però anem al concepte “per comparació”.

Aquí ja és normal llevar-se pel matí i sentir com qualsevol espavilat (o espavilada) ja ha dit o ha escrit que Catalunya és com l'Alemanya dels anys 30. I s'afegeix que aquí a la gent se la marca com es marcava als jueus. I es queden tan panxos. O tan panxes. Esclar, si comences dient-li a la gent que són com els nazis que van assassinar uns 11 milions de persones als camps de concentració, és normal que algú acabi dient-li a algú altre que és un porc. I el següent serà exclamar caca, cul, pis i pet”. Normal.

Amb això vull dir que aquí s'estan dient unes animalades de la magnitud de l'ego d'alguns comunicadors molt enrotllats. Insisteixo, barbaritats com la de comparar la societat catalana amb la societat que va incubar, sustentar, emparar i protegir el nazisme, una de les salvatjades i atrocitats més cruels de la nostra història. I no passa res. Ah, i a sobre qui ho diu, té la santa barra de fer-se l'ofès per qualsevol nimietat.

I amb això vull dir, també, que segons qui pot dir segons què i no passa res. Estem instal·lats en una superioritat moral de l'insult, que desconec qui l’atorga, però que permet a alguns convertir el seu discurs en una successió d'insults i de mentides on frases de 6 paraules es converteixen en frases amb 8 mentides.

Dir-li porc a algú és molt lleig. Però pel que veiem, és molt més greu i inhabilitant socialment que dir-li a la societat catalana que és una societat nazi i totalitària.  

Per comparació.