La pregunta del títol és la que es fa Isabel Turull i Negre, germana d'en Jordi Turull, en una carta publicada aquest dimarts al diari Ara i adreçada “a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana”.

El text és el d'una creient que se sent desemparada i decebuda amb l'actitud de la cúpula cristiana catòlica catalana en relació als presos polítics. La carta és per llegir-la sencera, però crec que hi ha tres moments on aturar-s'hi: 1/ “No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d'una injustícia”, 2/ Si em dieu que l'Església no fa política, us diré que en el moment en què no denuncia el fet que unes persones honestes, que no han fet cap mal a ningú, estiguin tancades a la presó, l'Església catòlica està faltant al seu principi cristià de ser al costat del poble, dels que pateixen, del proïsme... i, per tant, amb el seu silenci està fent política, i 3/ ¿No va ser Jesús, que curava en dissabte, i en preguntar-l'hi, va respondre: “Què és primer, la llei o les persones?”.

I aquesta última frase enllaça perfectament amb un cas que en aquest moment està succeint a Holanda amb una família Armènia formada per matrimoni i tres fills petits. Viuen refugiats al país des de fa 9 anys després que el pare hagués de fugir del seu país per les amenaces de mort rebudes a causa del seu activisme polític. Després de diversos processos judicials, el govern vol deportar-los.

Davant d'aquesta situació, la família va decidir demanar empara en diverses esglésies protestants de La Haia. Finalment van ser acollits a l'Església Bethel i els seus responsables van decidir posar en marxa una cadena de solidaritat que és SEN-SA-CI-O-NAL. Com que la llei diu que la policia no pot entrar als centres de culte mentre s'hi celebri algun tipus de servei religiós, 300 pastors de tot Holanda van fent torns durant les 24 hores del dia per no parar de fer missa. I hi són des del passat 25 d'octubre, o sigui aquest dimarts ha fet 40 dies i 40 nits. I mai millor dit.

Preguntats per com van prendre la decisió i per què, el President del Consell General de Ministres Protestants, Theo Hettema, va respondre una cosa senzilla i a la vegada tan brutal: “La sol·licitud d'acollida ens situava en una posició incòmoda perquè cap església hauria d'haver de triar entre el respecte per la dignitat humana i el respecte a l'autoritat del govern. Però finalment vam decidir donar la benvinguda a la família per mantenir-nos fidels a l'apertura i l'hospitalitat de l'església”.

Bé, doncs avui toca citar novament el mític filòsof Bernd Schuster, que va dir allò de... “No hase falta decirt nada más”. I enviar-li el cas a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana perquè, com va dir aquell altre gran filòsof: “Que n'aprenguin”.