De vegades passa, que no dorms bé i et lleves de mala gaita. I potser això és el que avui li ha succeït al jutge Marchena.  

Avui que a Madrid (ciutat) hi feia un matí molt primaveral, tal vegada hagin arribat a la ciutat, justament, els primers mosquits. I és possible que un d'ells aquesta matinada hagi accedit al dormitori del senyor jutge. I no és difícil imaginar que el pobre home estava dormint plàcidament i, de sobte, ha estat despertat per aquell molest bzzzzz, que primer fa tapar-te el cap amb el llençol... fins que t’ofegues i decideixes prendre la decisió de matar, matar i mataaaaar! Al mosquit, naturalment. I per això, primer has de llevar-te. I obrir el llum. I això vol dir desvetllar-te. A tu i a qui dorm amb tu.

I abans, miri, a les cases encara hi havia diaris i podies enrotllar-ne un a forma i manera de contundent arma esclafatòria. Però la crisi del paper fa que ara en plena matinada hagis de buscar alguna cosa per ser convertida en matamosquits a tracció animal. I al final has d'acabar usant les instruccions de la rentadora o el llibre que et van regalar per Sant Jordi. Terrible.

Però potser no ha estat un mosquit i el senyor jutge ha passat mala nit perquè se li ha travessat el sopar. Això passa. “No se m'ha posat bé”, penses, i t’aixeques a caminar a veure si fas un rotet i ho soluciones. O et prepares unes herbetes. Però aquests remeis, en cas de fer efecte, no són precisament ràpids.

O potser ha estat un malson. El pobre senyor Marchena estava somniant que a part del judici li venien tres decisions de la Junta Electoral Central sobre participació en entrevistes, catorze de Juntes Electorals Locals diverses, dues d'Institucions Penitenciàries sobre intervencions en debats, les peticions de llibertat provisional dels presos polítics diputats per assistir a la constitució del Congreso i del Senat... i l'home s'ha despertat sanglotant de l'angoixa. I després costa molt tornar a agafar el son.

O potser estava somniant que de tant prohibir candidats poder participar als debats, havia d'acabar anant-t'hi ell.

I el pitjor de tot és que quan comences a pensar que t'has d'adormir com sigui perquè l'endemà tens un dia distret i no hi ha manera, encara et costa més. I pateixes. I sues. I t'has d'aixecar a beure aigua. I tornes al llit. I quan tornes a agafar el son tens pipí per culpa de l'aigua que has begut. I, au, a llevar-se un altre cop.

I tornes al llit. I mires quina hora és. I comences a calcular les hores que dormiràs. I veus que, anant bé, en seran sis. I encara et poses més nerviós. I passa mitja hora i penses que només en dormiràs cinc i dos quarts. I quan agafes el son i estàs dormint conscient que ho estàs fent... SONA EL MALEÏT DESPERTADOR!!!

En aquestes condicions és fàcil suposar que al matí estàs tu allà al tribunal i et ve una filosofa a explicar-te nosequè de d'un cafè amb Cuixart i de dins teu et surt com un volcà d'indignació que es vehicula cap al testimoni. És molt humà. I comprensible.

I és així com avui hem passat dels testimonis que explicaven les obres complertes dels germans Grimm a la tolerància zero. Dit d'una altra manera, allò que altres dies eren detallades dissertacions amb opinions, percepcions, valoracions i comentaris de text, avui s'ha despatxat amb una pressa que ha convertit Usain Bolt en una barreja de cargol i tortuga amb rampes als isquios.

A veure si demà tenim més sort. Sobretot l'humor de segons qui.