El patró va repetint-se. Dia X. La persona A ha de comparèixer davant del jutge M perquè aquest decideixi si continua en presó preventiva o surt en llibertat. Però resulta que el dia X -1 (o fins i tot els dies X -2 o X -3) la resolució que prendrà el jutge M apareix publicada a la premsa. I normalment l'encert en la previsió és del 307%.

O sigui, abans que el pres preventiu declari i els seus advocats argumentin, el jutge no només ja ha pres la decisió sinó que la sap tothom. I això últim és el més bonic de tot. Perquè podria ser que el jutge ho tingués clar i s'ho callés, com per mantenir les formes, oi? Doncs no. Es desconeix per quin estrany mecanisme, però la seva decisió la venen a quilos als basars de xinesos. Entre les pinces de la roba aquelles que el segon dia els salta la molla i els draps de cuina que mai queden nets, ni rentant-los a 90 graus amb àcid sulfúric al reactor de Vandellòs.

Naturalment, a partir d'aquí ve una reflexió i les corresponents preguntes: doncs si està tot decidit d'antuvi, per què el jutge fa anar a declarar gent? Vol que els toqui l'aire? Li agrada que la gent viatgi? S'avorreix? Està enyorat?

I la resposta és... NO! On va a parar! Aquestes preguntes no són pertinents perquè la justícia sempre actua amb independència, amb garanties i de manera justa (com el seu propi nom indica). I ara vostè, segurament, pensarà cap als seus interiors: “Aquí passa alguna cosa estranya. Això ha de tenir una explicació. Si un jutge mai faria una cosa així, què està passant aquí?”. Doncs mirem-nos-ho. Analitzem les diverses possibilitats:

- Els periodistes que saben el que decidirà el jutge abans que el mateix jutge hagi decidit res truquen als programes aquests on t'endevinen el futur i pregunten a la bruixa/bruixot: “Escolti, quina decisió prendrà demà passat el senyor M sobre la persona A?”. I el bruixot consulta les cartes (o les boles, o fa la carta astral) i els diu el què.

-  Els periodistes que saben el que decidirà el jutge abans que el mateix jutge hagi decidit res descobreixen la decisió usant la telepatia inversa. Consisteix a introduir-se al cervell del jutge usant mètodes de hackers, però aplicats al sistema neuronal, i obtenir la informació anant fins al subconscient innactiu, que és on el jutge la guarda. I un cop allà, la llegeixen. I l'expliquen.

- Els periodistes que saben el que decidirà el jutge abans que el mateix jutge hagi decidit res ho saben perquè realment la decisió la prenen ells i, via la telepatia inversa ja citada al punt anterior, la transmeten al lloc del cervell on el jutge hi guarda les decisions. I la deixen allà. I quan, al cap d'un parell o tres de dies, el jutge ha de prendre la decisió, les neurones van al racó de les decisions a buscar-la, es troben que allà ja n'hi ha una, es pensen que és la que acaba de prendre, i la donen per bona.  

- Els periodistes que saben el que decidirà el jutge abans que el mateix jutge hagi decidit res tenen un 50% de possibilitats d'encert i... sempre l'encerten. Digui'n màgia, digui'n sort... Lamentablement, aquesta habilitat encara no la tenen gaire desenvolupada a l'hora de saber els números de la loto.

- Els periodistes que saben la decisió del jutge abans que el mateix jutge hagi decidit res disposen d'una màquina del temps. Ells són, per exemple, al dia X -3 i la programen per anar al futur, al dia X. Hi van, miren quina és la decisió del jutge i, amb aquesta informació tornen al passat del dia X -3, que realment és el seu present. I llavors expliquen quina és la decisió que serà presa tres dies després, perquè ja la saben, perquè ja han estat en la posteritat.  

I segur que encara hi ha moltes més justificacions, totes elles també molt certes, que expliquen aquest fenomen tan entranyable consistent que les decisions judicials relacionades amb els indepes, no només tenen una solidesa jurídica granítica sinó que es prenen de forma independent, no arbitrària i ajustada als temps processals. No pateixi, que un altre dia els hi explico.